divendres, 25 de setembre del 2009

YLEMA

Laia Cagigal, veu i electrònica
Roger Mas, piano i piano elèctric
David González, contrabaix i composicions
Ramon Prats, bateria

El projecte del contrabaixista David González posa de manifest un cop més, la riquesa musical del país. Amb una formació d'alta qualitat, afronta unes composicions basades en el pop-rock, i un contingut molt exigent pels músics, que han de treballar amb concentració absoluta. El resultat, si obviem la contundència pròpia del rock, és musicalment excel·lent gràcies, com he dit, a una interpretació molt bona. Roger Mas al piano posa les pinzellades bop i Laia Cagigal una veu mesurada, valenta i amb caràcter. Feina de qualitat també del mateix David González i de Ramon Prats a la bateria.

Les composicions fan pensar en el jazz nòrdic, però esdevenen prou mediterrànies com per a sentir-les pròpies i originals. D'altra banda, és inevitable que aquest concert no ens hagi recordat un dels grups més avesats a traslladar el rock al trio acústic de Jazz: The Bad Plus. Tal i com també passa amb els grups nòrdics, la monotonia es va fer present en alguns moments de la vetllada.

Agradable sorpresa la veu matisada i potent de Laia Cagigal, i certa indiferència per la utlització de mitjans electrònics que, operats per la pròpia cantant, no s'acaben de justificar, sino és per a donar encara més corda a la vena nòrdica.

Nit aprofitada, després d'una jornada "musical" a la Mercè'09, en què hem acabat (per fi) la visita a la bigarrada exposició "El Segle del Jazz", i hem passat una tarda manouche al Parc de la Ciutadella, on hem sentit Shine i Norig, dues propostes de swing i gypsy molt justetes, justetes ..... sobre tot la del grup francès.