dimarts, 19 d’abril de 2011

NUNO CAMPOS TRIO (Sam-Cafè, Vilafranca, 16-4-2011)

D'esquerra a dreta: Marco Mezquida, Nuno Campos i Ramon Prats




EL “NUNO CAMPOS TRIO” RETROBA SENSACIONS AL SAM-CAFÈ
Dissabte passat, el contrabaixista portuguès Nuno Campos va retrobar les bones sensacions d’ara fa dos anys al mateix Sam-Cafè. I ho va fer convertint el concert en una mena de comiat doncs, després d’una perllongada estada a casa nostra, retorna al seu país. Ell, com a compositor de la majoria de peces, va reunir el grup després d’una bona temporada de desconnexió dels seus membres, i el resultat va ser novament excel·lent. Estic segur que aquesta combinació comiat-retrobament va donar un punt d’alliberament al trio. En general es van sentir frases més emocionals per part dels intèrprets i aquí és on va emergir la figura de Marco Mezquida. Crescut i amb una pulsació pulcra i decidida, va tenyir les intervencions d’una inventiva fresca i gens repetitiva, fonamentada en una tècnica hereva del piano clàssic però enfocada des dels grans del piano-jazz. Tal com el propi pianista comentava al final del concert, van sonar Bill Evans i Keith Jarrett però també un bocí de Glenn Gould. Per la seva part, Ramon Prats va donar igualment la mateixa impressió pel que fa al comentat “alliberament”. Des de la discreció -una qualitat quan parlem de bateristes- va donar vida al fons del trio, del que sempre en va respectar la compenetració, oferint un batec cromàtic però totalment integrat.

Va ser una vetllada de molts quirats en una nit futbolera, circumstància que no va ajudar gens a fer el ple de la sala, però va significar un nou èxit organitzatiu per part dels esforçats Jazz Club i Casino. En l’horitzó ens espera el trompetista/cantant Ronald Baker (21 de maig) que actuarà per a deixar-nos quelcom del seu homònim “Chet”.
Publica un comentari a l'entrada