dilluns, 23 de maig de 2011

RONALD BAKER (Sam-Cafè, Vilafranca del Penedès, 21/5/2011)

Ronald Baker i Toni Solà (Imma Casanellas)

Ronald Baker, trompeta i veu
Toni Solà, saxo tenor
Gerard Nieto, piano
Ignasi González, contrabaix
Esteve Pi, bateria

PLE DEL TROMPETISTA RONALD BAKER AL "SAM-CAFÈ"

Molta expectació al Sam-Cafè de Vilafranca per a veure i escoltar el trompetista nord-americà Ronald Baker, en el penúltim lliurament del Cicle de Primavera. Expectació centrada sobre tot en la seva faceta de cantant, no només per allò del cognom i les possibles afinitats amb l’inefable Chet Baker, sinó també per veure continuada una tradició de “trompetistes cantants” dels que la història del Jazz en va plena.

La vetllada del Casino va deixar clar que el Ronald Baker trompetista dóna per a molt. Té un so net i líric, el seu fraseig surt guanyador en tots els fronts i té bona predisposició per a les balades (excel·lent “Misty”). Tanmateix, tot i voler veure-ho des de la banda de la innovació, no puc dir el mateix del Ronald Baker cantant. L’ús que fa de les atonalitats és valent i atractiu però, en grans quantitats, resulta embafador. Ronald té una melosa veu abaritonada capaç de sobresortir, però també és veritat que té els seus límits pel que fa a registre.

El concert va pagar tribut a diversos estils (hardbop, swing, bossa nova), des d’un repertori ple d’estàndards. Toni Solà al tenor va fer una feina brillant en companyia del pianista Gerard Nieto, líder d’un trio que arrodonien Ignasi González al contrabaix i Esteve Pi a la bateria. Tota una assegurança.

En la recta final, diversos blues de molt bon pair i tancament amb “Blues March”, una peça de l’històric Benny Golson. Unes tonades que van deixar un bon regust per a enfilar la sortida. Tal com diu un amic, els concerts són com un àpat, el salat al davant i el dolç al final. Deu tenir raó.
Publica un comentari a l'entrada