divendres, 24 de juny de 2011

VIJAZZ, 5 ANYS

Ens hi hem acostumat. El primer cap de setmana de juliol les cames ens porten decidides fins davant del Vinseum, i ens disposem a viure un esdeveniment únic. En el seu 5è aniversari, el Vijazz sembla que ja no malda per consolidar-se, i se’l veu lluitar per assolir un merescut prestigi. Es troba en el bon camí malgrat les veus internes que l’encimbellen prematurament i, tot sovint, l’arriben a posar en competència.
 
Llibert Fortuny i Perico Sambeat, Nova Jazz Cava, Terrassa 2004 La 5a. edició no deu haver estat més difícil que les anteriors. O potser sí. La recent suspensió d’un dels concerts principals (Medeski, Martin & Wood amb la Soulbop Band) ha necessitat una solució d’urgència, i ha obligat a realitzar un important canvi de registre en el programa. Tot i així, el Festival ha acabat configurant un cartell final molt atractiu pel gran públic.
 
Un cartell que encapçala el saxofonista Branford Marsalis, una de les grans figures del Jazz actual. El seu concert s’enquadra entre els esdeveniments de l’estiu jazzístic a Catalunya i entrarà, de ben segur, a la llista dels millors que s’hauran sentit al Vijazz. L’altre referència és Terence Blanchard. Trompetista nascut a Nova Orleans com Marsalis, arriba en plena maduresa i oferirà un concert d’arrel neoclàssica però amb una bona dosi d’alta tensió. L’”smooth jazz" un xic melangiós però impecable del contrabaixista Kyle Eastwood, i el so “San Francisco" dels veterans Tower of Power, també són propostes prou llamineres. Més atractiva resulta l’aliança de dos saxofonistes líders com Perico Sambeat i Llibert Fortuny. Ens porten un projecte que va començar fa més d’un any, i que es retroba especialment pel Vijazz. Finalment, en aquesta part del programa, no podem deixar d’esmentar dues audicions destacades a la Rambla: Mauri Sanchis, en trio, i el quartet de Dave Pybus. Groove i Funk amb dos bons especialistes.
 
No volia acabar sense destacar la primera aparició en el programa del Gospel, una de les arrels del Jazz, que protagonitzarà el concert inaugural. Els Gospel Messengers, formats des del Taller de Músics, obriran la porta a una significativa representació dels millors alumnes d’aquesta Escola, degana de la música moderna a Catalunya.
 
En l’aspecte estructural destaca el nou escenari de la Rambla. Una iniciativa de gran valor que segurament ha provocat la desaparició de les bullicioses Jams del Casino. No hi ha dubte que sortim guanyant amb el canvi, però no es pot amagar un cert desencís. Les Jam Sessions representen un espai de participació. Un espai per on han passat músics de la talla de Roy Hargrove o James Carter. Sé que per a una bona Jam calen moltes energies però, serà bo, que si en algun moment aquestes energies tornen a aparèixer, es reprengui la Jam.
 
Tot és apunt i la feina important ja està feta. Ara cal acabar-la amb brillantor i en aquesta tasca, un any més, el bon fer dels productors i la predisposició dels voluntaris seran cabdals per a l’èxit del Vijazz, un infant de 5 anys que amenaça amb seguir creixent, i fent pujar l’autoestima de vilafranquins i penedesencs. Molta sort i Feliç Aniversari!
Publica un comentari a l'entrada