dissabte, 17 de març de 2012

CHRIS POTTER QUARTET (Barcelona, 10-3-2012)

Chris Potter Quartet, Barcelona 2012

Chris Potter, saxo tenor i sopranoChris Potter, Barcelona 2012

David Virelles, piano

Joe Martin, contrabaix

Gerald Cleaver, bateria

Maquinària ben greixada. De les catacumbes de l'avantguarda novaiorquesa torna a la càrrega Chris Potter. i ho fa amb un retorn als orígens, acompanyat d’un grup profund i infal·lible, deutor declarat del quartet de John Coltrane.
Saxofonista experimentat, Chris Potter va mostrar un estat de forma envejable. Va treure a la llum un amplíssim sentit de la lírica per a oferir una vetllada emocionant que va arribar amb sinceritat al públic, cosa que no li succeeix amb tanta freqüència en d’altres projectes.
Al Jamboree de les millors vetllades i un ple de gom a gom, el saxofonista va desenvolupar un segon set de llibre, on el ritme i la intensitat, tal com manen els cànons, van anar de menys a més, el públic va acabar entregat i els músics pletòrics.
Va ser una actuació rodona, alimentada des d’un repertori de nova creació amb tints bopers, i amb força més blues, i fins i tot swing, del que imaginava. Chris Potter es va sentir còmode des dels dos extrems del pentagrama, va descarregar un so ampli, ple de sortilegis tècnics i un fraseig vertiginós. Els passGerald Cleaver, Barcelona 2012
atges a saxo sol van ser dels que gairebé ningú pot presumir, a banda del mestre Rollins. Amplis, rics, contundents, no troben a faltar cap altre instrument al seu costat. Admirable.
 



El concert es va accelerar després de la primera peça coincidint amb la presentació en societat del pianista David Virelles.  Ràpid i incisiu va començar amb els matisos i va acabar demostrant una gran riquesa lírica. Un home a l'altura d'altres monstres de l’arpegi, com ara Dave Kikoski, per anomenar-ne algun. Gerald Cleaver va despertar l'últim i va reclamar el temps perdut amb un parell de fines intervencions, també amb molts matisos, igual que Joe Martin al contrabaix.
Sense cap dubte, un dels millors concerts que li he sentit a Chris Potter, recolzat en un desenvolupament individual formidable i una proposta musical molt digerible, a l'abast de tothom.
 David Virelles, Barcelona 2012Joe Martin, Barcelona 2012
Publica un comentari a l'entrada