L’encant dels premis Grammy arriba enguany al Vijazz Penedès, i ho fa amb una llista impressionant de guardons, en competència directa amb qualsevol dels Festivals estiuencs de Catalunya. Si no em descompto, els espectadors es trobaran davant d’una col·lecció de 18 gramòfons daurats. Ja cal que reforcin bé l’escenari de la Plaça.
A banda de la debilitat que em provoca la contractació de la veu superlativa d’Al Jarreau, tota una institució de l’scat i la percussió vocal, la cartellera del Vijazz ofereix un reguitzell d’estrelles que, a priori, deixen de banda qualsevol risc en la proposta artística. Tot i aquesta assegurança que proporcionen els Grammy, trobem que el programa ens amaga alguns dolços entre bambolines: El quartet Prism, malgrat ser musicalment una beneïda incògnita, ens durà a Vilafranca el britànic Dave Holland, una autèntica referència del contrabaix que ve acomboiat per una colla de músics notables, entre els que el guitarrista Kevin Eubanks té tots els números per a endur-se el títol de primer solista. Més enllà, trobem el projecte Ninety Miles, una bona dosi de jazz llatí que promet no embafar gens, de la mà d’un trio de solistes nord-americans de primera fila (Stefon Harris, Nicholas Payton, David Sánchez), acompanyats d’una banda de músics cubans, amb tota la bellugadissa que això comporta.
El bombó més preuat serà el que ens oferirà “The Mosaic Project”, amb l’atractiu de ser una proposta majoritàriament femenina. Tot i que s’hi comptarà algun músic mascle, no es pot obviar el lideratge de la percussionista Terri Lyne Carrington i la participació de Dianne Reeves, una veu genial que, amb aquesta aparició, es desmarca una mica de les seves tendències més clàssiques. Una autèntica joia a Vilafranca.
Les bandes que puguin portar Al Jarreau i Keb’ Mo també representaran un atractiu molt llaminer, atès l’embolcall perfecte que proporcionen als seus líders i la gran tradició americana pel que fa a grans bandes. Tan sols recordar la lliçó magistral dels Tower of Power de l’any passat.
Més enllà, hem de posar també l’esperança en l’escenari de la Rambla, sobre tot amb el grup que encapçalen el trompetista David Pastor i el pianista Francesc Capella. De ben segur que ens portaran un enllaç singular amb el hardbop, el tipus de Jazz que molts entenen com a Jazz autèntic. Més coneguda serà la participació de la Sant Andreu Jazz Band, un model que combina joventut, serietat i talent. En Joan Chamorro, amb l’ajuda d’alumnes avantatjats com l’Andrea Motis, ha convertit aquest grup en un dels més sol·licitats dels darrers temps a casa nostra.
No tinc cap dubte que, amb el nivell de producció que s’ha exhibit en els darrers anys, l’èxit artístic està assegurat. Caldrà estar ben alerta per a entrar a plaça tots tres dies per no quedar-se a mitja baixada de Santa Maria o a mig carrer de Sant Bernat. El Vijazz Penedès 2012 promet vetllades exquisides i, perquè no, emocions fortes.
El bombó més preuat serà el que ens oferirà “The Mosaic Project”, amb l’atractiu de ser una proposta majoritàriament femenina. Tot i que s’hi comptarà algun músic mascle, no es pot obviar el lideratge de la percussionista Terri Lyne Carrington i la participació de Dianne Reeves, una veu genial que, amb aquesta aparició, es desmarca una mica de les seves tendències més clàssiques. Una autèntica joia a Vilafranca.
Les bandes que puguin portar Al Jarreau i Keb’ Mo també representaran un atractiu molt llaminer, atès l’embolcall perfecte que proporcionen als seus líders i la gran tradició americana pel que fa a grans bandes. Tan sols recordar la lliçó magistral dels Tower of Power de l’any passat.
Més enllà, hem de posar també l’esperança en l’escenari de la Rambla, sobre tot amb el grup que encapçalen el trompetista David Pastor i el pianista Francesc Capella. De ben segur que ens portaran un enllaç singular amb el hardbop, el tipus de Jazz que molts entenen com a Jazz autèntic. Més coneguda serà la participació de la Sant Andreu Jazz Band, un model que combina joventut, serietat i talent. En Joan Chamorro, amb l’ajuda d’alumnes avantatjats com l’Andrea Motis, ha convertit aquest grup en un dels més sol·licitats dels darrers temps a casa nostra.
No tinc cap dubte que, amb el nivell de producció que s’ha exhibit en els darrers anys, l’èxit artístic està assegurat. Caldrà estar ben alerta per a entrar a plaça tots tres dies per no quedar-se a mitja baixada de Santa Maria o a mig carrer de Sant Bernat. El Vijazz Penedès 2012 promet vetllades exquisides i, perquè no, emocions fortes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada