diumenge, 9 desembre de 2012

MELISSA ALDANA (Barcelona, 24-11-2012)

Melissa Aldana, Barcelona 2012Melissa Aldana, saxo tenor

Dee Jay Foster, contrabaix
Francisco Mela, bateria

 

GENI I TALENT

No havíem sentit encara a la jove saxofonista xilena i ens feia una especial il·lusió de poder-la escoltar en directe. En aquesta actuació del Jamboree vam notar un desig quasi obsessiu cap a la personalització del seu instrument. Melissa Aldana treballa amb una sonoritat més expressiva, més aspra, cercant amb insistència els harmònics.

Melissa Aldana, Barcelona 2012Qualitat tècnica no n’hi manca, això va quedar ben clar. El començament del set va anar molt en aquesta línia. Ámplia conversa amb Paco Mela, tan volcànic com poètic  (recitant cançons cubanes mentre mantenia viva la bateria), molta repetició, molta hipnòtica més relacionada amb el ‘free’ que no amb el bop. Alguns flaixos ‘Irakere’ em van venir al cap amb insistència.

Francisco Mela, Barcelona 2012Però quan el cap ens començava a marxar per causa d’aquesta reiteració un xic tediosa, Aldana va canviar el ritme, injectant de manera subtil un parell de notes de blues, i alguna altra frase amb swing. Geni i talent es van despertar tot d’una en aquesta jove que, mantenint la personalitat i sense caure a la trampa del swing, irradia poder i il·lusió a parts iguals.

Melissa Aldana, Dee Jay Foster i Francisco Mela (Barcelona 2012)En arribar a “Second cycle”, la peça que dóna nom al seu darrer disc, les connexions amb la tradició ja havien amarat la cova del Jamboree, que feia patxoca amb tot l’aforament venut.

Tant vam acabar immersos en la tradició que el concert es va tancar amb la ‘monkiana’ Bemsha Swing, i el bis va ser un ‘medley’ d’estàndards passats pel sedàs. El resultat: un concert amb d’evolució molt atractiva i un final de festa rodó.

Formidable desplegament de Francisco Mela, un bateria explosiu amb una capacitat de diàleg cromàtic extraordinària, perfecte per a Melissa. Els seus duos van ser el centre geogràfic del concert.

Dee Jay Foster, Barcelona 2012Al contrabaixista Dee Jay Foster, que es va incorporar al grup només per aquesta gira, li va tocar el paper de comparsa però, en el punt de la gira en el que ens trobàvem (era el darrer concert), ja li tocava deixar-se anar i el seu protagonisme es va fer sentir en alguns solos enèrgics i, sobre tot, desplegant un amplíssim volum sonor. De fet, aquesta contundència va ajudar molt la seva líder a desplegar la sonoritat que s’espera del saxo, en un trio sense piano.