dijous, 26 de gener del 2012

QUASICHIEN QUARTET O L’ÈXIT A L’OMBRA (Vilafranca del Penedès, 20-1-2012)

La nuesa pròpia del Jazz atrau molts músics autèntics que no es volen resistir a la temptació de caminar per la intempèrie musical. Quan l’artista es vol enriquir, o quan vol cercar l’enfrontament directe amb el seu instrument, ha de fer el pas i, en certa manera, ha de canviar d’hàbitat. No tinc cap dubte de que d’això se’n pot dir aventura.
Quasichien Quartet, Vilafranca del Penedès 2012 Divendres passat, uns aventurers amb seny van visitar el Sam-Cafè del Casino, en l’actuació que encetava l’any del Jazz Club Vilafranca. El Quasichien Quartet, els “Chiens” o, més ben dit, la banda a l’ombra que amb tant d’èxit acompanya l’Anna Roig, va fer aquest pas amb una bona dosi de responsabilitat. Van enamorar a molts i van deixar una sensació d’empatia total, sobre tot en els passatges a trio, en els que van oferir estones de gran lírica. No va ser la trobada d’uns amics que, fruit de la casualitat, arriben amb quatre partitures de Monk, Gillespie o Ellington, i s’abraonen sobre aquells estàndards coneguts i reconeguts. No va ser una “jam” previsible per a capturar l’aplaudiment fàcil. Va ser una sessió ben preparada, de poc més d’una hora, que va donar molt de sí i en la que no tan sols es va cuidar molt el repertori, sinó que va ser dissenyada per al lluïment dels músics, cadascun en el seu paper. Tot i que un alè de pop va tenyir l’actuació, també és veritat que el swing i el blues van garantir una connexió inapel·lable amb el Jazz. Així, el contrabaix d’en Carles Munts va cantar amb decisió, la bateria de Ricard Parera es mostrà cromàtica com poques vegades, la lírica del pianista, i alma mater, Carles Sanz ens va deixar passatges de categoria, i el saxo alt de Xavi Plaza, el convidat solista, va estar a l’alçada que mereixia el repte. Em direu: deu ser el grup perfecte! Doncs és evident que no n’hi ha per a tant però, en certa manera i en aquesta ocasió, tot va sortir francament rodó.
L’Anna Roig, present a la sala, també va participar potser en l’única cançó que no corresponia a un repertori estrictament de jazz, atès que ho va fer, curiosament, amb una peça del cantautor empordanès Jaume Pla “Mazoni”, “Se’m moren les plantes”. Impressionant l’empenta amb la que la va envestir, i la va dominar.
Sala plena a vessar, amb gent que es va quedar fora i, tal com us deia, tret de sortida dels concerts de l’any pel Jazz Club i el Casino que, en un nou pacte de coratge, han preparat un seguit de sorpreses pels amants de la música improvisada. El proper 25 de febrer, duo de pianos, August Tarrats vs. Lluís Coloma, amb el boogie-boogie com a camp de batalla.

diumenge, 8 de gener del 2012

FOTOGRAFIA ÍNTIMA

Joan Cortès, assenyalant una de les seves fotografies, el passat 17 de desembre, dia de la inauguració
Aquests dies, tenim la sort de poder veure a l’Escola de Fotografia La Capsa de Llum de Vilafranca l’exposició “15/3” del fotògraf Joan Cortès. Ben aviat sortiríem de dubtes si sabéssim que Joan Cortès és un dels fotògrafs especialitzats en Jazz i Flamenc més prestigiosos del País. Sortiríem de dubtes si anéssim més enllà de l’aparença inicial de la mostra, que algun indolent podria qualificar com un recull d’imatges de músics, agrupades amb sentit comú. Fent només això, segurament ens perdríem la part més sucosa d’aquesta mostra, que és l’emoció... o dit amb més gosadia: el que fa aflorar aquesta emoció.
 
Un grapat de coses surten a la llum pausadament, després d’una bona llambregada. Entre elles la voluntat de no retratar. M’explico. Malgrat la insistència en els primers plans, l’interès del fotògraf no és descobrir la fesomia dels músics. A les imatges no hi ha res més important que els detalls; ni tan sols els ulls, ni la mirada, ni l’instrument. Tots aquests elements que es podrien qualificar de principals es troben aquí al servei del conjunt. En són tan sols un ingredient més.
 
Però el visitant no pot considerar un descobriment aquest gust pels detalls, si no fos perquè el conjunt de “no retrats” es deixa portar per la concepció de grup. Grups de dos, de tres o de quatre figures. La voluntat d’agrupar, de conjurar imatges unes contra les altres i treure’n una emoció plàstica, però també sonora i musical.
 
Heus aquí el plat fort central. Heus aquí el so, animat a la sala per una sèrie de gravacions de jazz i música improvisada, majoritàriament europea, que encaixen amb el món preferit de l’autor; aquest món desitjat que no és altre que servir les imatges des de la música. Servir el seu parer (i el seu gust musical) en forma d’imatges. Quan ens adonem d’on ens hem ficat, ens trobem dalt l’escenari, envoltats de músics, entre música, en convivència íntima, en una comunió de gestos i moviments.
 
Les fotografies van ser preses al Festival de Jazz de Perpinyà (Jazzèbre), els anys 2006 i 2007.
 
L’exposició “15/3” no està oberta de manera permanent, però encara es podrà visitar el proper diumenge dia 22 de gener entre les 12h i les 14h., i en una data per determinar en el decurs del mes de febrer, en la que se’n programarà la cloenda.
 
L’Escola de Fotografia La Capsa de Llum es troba a la Rambla de Sant Francesc, 23 2on. de Vilafranca. Podeu demanar informació a info@lacapsadellum.com.