dimarts, 18 de setembre del 2012

L’HORA DEL JAZZ A VILAFRANCA (16-09-2012)

L’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya ha tornat a Vilafranca amb L’Hora del Jazz, i ho ha fet regalant dues propostes atractives i refrescants.

MARC AYZA TRIO

Roger Mas, piano elèctric i teclats

Tom Warburton, contrabaix

Marc Ayza, bateria

Marc Ayza

Citats a la Plaça de Sant Joan, el vespre del passat diumenge va començar amb el trio del baterista Marc Ayza, un músic amb certa debilitat per la simetria, els ritmes urbans i la fusió. Ayza va demostrar gran empatia amb el teclista Roger Mas, molt inspirat tota l’actuació, i tots dos van oferir un ric ventall de textures i ritmes. Van comptar fins i tot amb les campanes de la basílica de Santa Maria, que van condicionar durant gairebé deu minuts l’actuació. El grup, demostrant bona cintura tècnica, les va assimilar amb elegància i les va incloure en la peça que estava interpretant.

Roger Mas

Des de plaça, un públic nombrós va passar de la contemplació de la psicodèlia a la rebel·lia del rock per mitjà d’unes composicions que, sense defugir la melodia, se centraven més aviat en l’execució de riffs de caire hipnòtic. A destacar, la riquesa del diàleg entre els dos líders i la connivència de Tom Warburton, discret però primordial, al contrabaix.

Tom Warburton

 

BLACK IN BLUE + Oriol Roca & David Soler

Celeste Alias, veu

Santi Careta, guitarra, banjo, mandolina i loops

David Soler, pedal-steel i guitarra

Oriol Roca, bateria

 
Santi Careta i Celeste Alías
La calidesa d’Antonio Machín va aparèixer tot seguit amb Black in Blue, el duo que formen el guitarrista Santi Careta i la cantant Celeste Alías. Acompanyats del baterista Oriol Roca i amb el pedal-steel de David Soler, van revisar o, més aviat, desconstruir les conegudes tonades del cantant cubà que volia morir a Barcelona. Vestida d’un roig encès, Celeste Alías va marcar de manera brillant el concert amb la seva veu expansiva i tallant. El projecte Jazz Machín, recentment estrenat, s’endinsa bé per l’oïda i acaba amb una digestió fàcil gràcies a la familiaritat de les cançons. A banda de l’estructura deliberadament desendreçada de les versions, també va ser molt lloable la voluntat de donar protagonisme als silencis i, si em permeteu, la sensació de veure traslladats els boleros al desert de Texas i la Route-66, gràcies a l’ambient de blues i guitarra slide que, tant Careta com Soler van emulsionar en molts moments del concert.
L’Hora del Jazz, Memorial Tete Montoliu, en la seva 22a edició, torna dissabte vinent amb l’actuació a duo del guitarrista Paulinho Lêmos i la cantant Araceli Aiguaviva. Un bany de música brasilera al Sam-Cafè del Casino.

dimecres, 5 de setembre del 2012

UN JAZZALDIA MENYS CLÀSSIC (i IV)




THE CHERRY THING

Neneh Cherry
La proposta més atrevida del festival es va acollir amb divisió d’opinions entre el públic però amb un important corrent a favor. No es pot saber si la popularitat de Neneh Cherry entre els donostiarres hi va fer molt o no, la cosa és que l’agressivitat sonora del trio escandinau The Thing es va encaixar amb esportivitat. Potser la prova de que la fillastra de Don Cherry va tenir un efecte balsàmic va ser el lliurament d’un ram de flors abans de la darrera peça, i la capacitat de la cantant sueca de mantenir el ram indemne a les seves mans fins al final, malgrat la violència de la cançó i la duresa del seu missatge.








MILES SMILES
Wallace Roney

Per a tancar el festival a la Trini, una actuació de tribut a Miles Davis que va traspuar una marcada sentor de florit. Una reunió de solistes de gran solvència no garanteix de per sí l’èxit però, si tens a Omar Hakim, Joey DeFrancesco i Wallace Roney, tot és més fàcil. Un repertori irregular, que malgrat el caire elèctric de la banda va contenir diversos temes del disc “Kind of Blue”, va ser resolt amb gràcia per la implicació, sobre tot, de Hakim i DeFrancesco.Omar Hakim
Joey DeFrancesco






NILS PETTER MOLVAER
Nils Petter MolvaerAmb les nostres piles gairebé sense càrrega, va sortir a dos quarts d’una de la matinada, en el darrer concert d’aquesta 47a edició del Jazzaldia, el trompetista noruec al pati del claustre de San Telmo. Sempre importa el què fa Molvaer, sigui amb percussionistes, amb altres bufadors, o aquest cop amb un guitarrista de rock. La gran varietat de matisos i detalls de color donen sempre quelcom suggeridor en el mar blau que sempre ens ensenya, el blau del mar, o el blau del cel: blue és el color.

dissabte, 1 de setembre del 2012

UN JAZZALDIA MENYS CLÀSSIC (III)



ENRICO RAVA – TRIBE
Enrico RavaLa maduresa i progressió del grup de Rava es va fer palesa amb un protagonisme més accentuat dels més joves (Giovanni Guidi –piano- i Gabriele Evangelista –contrabaix-). El lideratge del trombonista Gianluca Petrella ja fa temps que és norma en un repertori ple d’enllaços amb la tradició tant americana com mediterrània.



HASIER OLEAGA – CANTUS CATERVA
Hasier OleagaEl jove baterista basc va tenir l’oportunitat de mostrar el seu treball de composició a la mateixa plaça de la Trini. Va ser una feina monocromàtica pel que fa a la intensitat però molt ferma en la construcció. Iñaki Salvador i Mikel Andueza van donar l’aplom necessari per a l’èxit final.



AN EVENING WITH TWO PIANOS
An Evening with Two PianosVespre amb Monk i vuit mans ben avingudes. Amb Kenny Barron al davant, el divertimento va ser a estones sublim, malgrat l’anar i venir dels propis músics: ara a dos pianistes, ara quatre, ara un .... Presència significativa de composicions de Thelonious Monk amb la vivesa intermitent de Mulgrew Miller, la contundència d’Eric Reed i la versatilitat de Dado Moroni.



HAKON KORNSTAD + OREKA TX
Oreka TXUn saxofonista fent overdubbing i dos txalapartaris omplint l’església de San Telmo de sons siderals, on s’hi endevinen les àmplies valls de Guipúscoa i les avingudes dels fiords noruecs. Una delícia gens jazzera, però perfecta per a ascendir des de les arrels fins les alçades gairebé divines dels omnipresents frescos de Sert.