dimarts, 30 d’octubre del 2012

NEW TANGO SOUND (Casino de Vilafranca, 27-10-2012)

Raynald Colom i Marcelo Mercadante
EN ESTAT DE GRÀCIA

Marcelo Mercadante, bandoneó

Raynald Colom, trompeta

Marco Mezquida, piano

Martín Laportilla, baix elèctric

Marc Ayza, bateria

 
 
El quintet “New Tango Sound” de Raynald Colom i Marcelo Mercadante actuava dissabte passat al Casino substituint un concert suspès feia pocs dies, i ho feia amb una elaborada proposta lírica que va sorprendre agradablement el centenar d’assistents. Un públic fidel que prèviament havia vençut el fort vent, el fred ...i el futbol televisat. De ben segur que molts van sortir de la sala amb un plàcid somriure a la cara.  
Està demostrat que etiquetar música serveix de ben poc. Digueu-li Jazz, si us ve de gust, però el que fa aquest grup és fusionar la música popular del “con sud” amb un seguit de ritmes, moltes vegades eclèctics, que es lliguen (i aquí és on rau l’art) des de pautes de la música improvisada. De bon principi el grup així ho va mostrar, rutllant amb fermesa, esvaint dubtes i desmentint, com algú podia pensar, que aquella trobada fos fruit de la casualitat. El trompetista Raynald Colom i el bateria Marc Ayza, experts fusionadors, confabulats amb dos solistes talentosos com Marcelo Mercadante al bandoneó i Marco Mezquida al piano, van donar un resultat en molts moments enlluernador. La interacció entre bandoneó i piano va tenir molt a veure en l’èxit final, mentre que la plàstica d’Ayza (anant i retornant de bases urbanes i jazz-rockeres) i el lirisme impulsiu de Colom van lligar sense esforços, ajudats per la seguretat matemàtica del cinquè component, Martín Laportilla al baix elèctric, un metrònom discret però implacable.
Repertori amb composicions del gran Astor Piazzola, alguna de José Reinoso, junt amb les del propi Mercadante. Presència única del bebop en un singular duo piano-trompeta sobre el “’Round Midnight” de Thelonious Monk. Especial esment per a “Pedro y Pedro” d’Astor Piazzola per a bandoneó sol, que va servir per a explicar l’origen alemany i posterior trajectòria “rioplatense” de l’instrument. I finalment, esplèndida producció de tot el grup en la peça coral “Lluvia de verano” del propi Mercadante.
En alguns moments de la vetllada es va crear un evident desconcert amb el so i la il·luminació de l’escenari. Els artistes van mostrar una alta concentració i una lloable capacitat d’adaptació per a superar els inconvenients i materialitzar, finalment, una actuació molt brillant. Per als músics és molt important tenir aquests elements a favor, i per a l’espectador encara més.