diumenge, 23 de desembre del 2012

HORACIO FUMERO TRIO (Vilafranca Pdès, 15-12-2012)


D'esquerra a dreta: Joan Monné, Horacio Fumero i Julián SánchezOCELLS
Als anys 40 del segle passat, el llegendari saxofonista de bebop Charlie Parker va composar “Ornithology”, una peça amb un títol que lliga directament amb el seu àlies que no és altre que “Bird”. Es tracta d’una adaptació de l’estàndard de Jazz “How High the Moon”. Ornithology, més enllà del narcisisme que implica, amaga la voluntat de dibuixar amb pinzell propi una cançó coneguda, donant-li l’expressió nerviosa i agitada que s’espera del bebop.
Horacio Fumero, Vilafranca del Penedès 2012Salvant totes les distàncies, i sense descartar un (volgut o casual) homenatge al gran referent del bebop, Horacio Fumero ha fet quelcom de semblant amb el seu projecte “Ocells”. L’insigne contrabaixista i professor ha tret la seva paleta i s’ha posat a pintar tot un catàleg d’ocells, uns més dòcils que d’altres, prenent igualment com a base els estàndards de Jazz. I ho ha fet des de la sensibilitat i la intel·ligència, aprofitant amb avidesa les possibilitats líriques d’un trio que, sense la bateria, captiva des de la primera nota.
Horacio Fumero Trio, Vilafranca del Penedès 2012El pinzell de Fumero és mestís, enriquit amb els colors de la pampa argentina però amb les arrels ben clavades en la tradició del Jazz. Tangos i milongues es barregen i es lliguen des d’un blues explícit, i amb sàvies dosis de swing.
Joan Monné i Horacio Fumero, Vilafranca del Penedès 2012Al Sam-Cafè del Casino, el Jazz Club Vilafranca va acomiadar l’any amb aquesta bellesa de concert. Amb uns músics concentradíssims i tocats per la inspiració, la proposta va quallar de manera absoluta en una segona part magistral, on la capacitat lírica de Joan Monné al piano es va agermanar perfectament amb el so cromàtic del granadí Julián Sánchez a la trompeta. Sánchez va emprar diversos tipus de sordines, un flautí de bec i ocasionalment també alguns instruments de percussió incloses les “palmas”, escampant d’aquesta manera un latent aroma flamenc.
Joan Monné, Vilafranca del Penedès 2012Julián Sánchez, Vilafranca del Penedès 2012
Tampoc no va passar desapercebuda la gran capacitat d’afinació del contrabaixista. No tinc cap dubte que Fumero coneix cada mil·límetre del batedor del seu instrument. És el metrònom perfecte que ajuda a mantenir el tempo, i dóna a tot el conjunt una pau de les que esborronen.
Joan Monné, Vilafranca del Penedès 2012Julián Sánchez, Vilafranca del Penedès 2012
El mestratge d’Horacio Fumero es va veure homenatjat a la sala amb la presència significativa de diversos músics locals, alguns d’ells alumnes seus, i membres del Col·lectiu Musical (Col·Mu), que tan bona tasca en pro del Jazz està endegant a Vilafranca.
Horacio Fumero, Vilafranca del Penedès 2012

diumenge, 9 de desembre del 2012

MELISSA ALDANA (Barcelona, 24-11-2012)

Melissa Aldana, Barcelona 2012Melissa Aldana, saxo tenor
Dee Jay Foster, contrabaix
Francisco Mela, bateria
 

GENI I TALENT

No havíem sentit encara a la jove saxofonista xilena i ens feia una especial il·lusió de poder-la escoltar en directe. En aquesta actuació del Jamboree vam notar un desig quasi obsessiu cap a la personalització del seu instrument. Melissa Aldana treballa amb una sonoritat més expressiva, més aspra, cercant amb insistència els harmònics.
Melissa Aldana, Barcelona 2012Qualitat tècnica no n’hi manca, això va quedar ben clar. El començament del set va anar molt en aquesta línia. Ámplia conversa amb Paco Mela, tan volcànic com poètic  (recitant cançons cubanes mentre mantenia viva la bateria), molta repetició, molta hipnòtica més relacionada amb el ‘free’ que no amb el bop. Alguns flaixos ‘Irakere’ em van venir al cap amb insistència.
Francisco Mela, Barcelona 2012Però quan el cap ens començava a marxar per causa d’aquesta reiteració un xic tediosa, Aldana va canviar el ritme, injectant de manera subtil un parell de notes de blues, i alguna altra frase amb swing. Geni i talent es van despertar tot d’una en aquesta jove que, mantenint la personalitat i sense caure a la trampa del swing, irradia poder i il·lusió a parts iguals.
Melissa Aldana, Dee Jay Foster i Francisco Mela (Barcelona 2012)En arribar a “Second cycle”, la peça que dóna nom al seu darrer disc, les connexions amb la tradició ja havien amarat la cova del Jamboree, que feia patxoca amb tot l’aforament venut.
Tant vam acabar immersos en la tradició que el concert es va tancar amb la ‘monkiana’ Bemsha Swing, i el bis va ser un ‘medley’ d’estàndards passats pel sedàs. El resultat: un concert amb d’evolució molt atractiva i un final de festa rodó.
Formidable desplegament de Francisco Mela, un bateria explosiu amb una capacitat de diàleg cromàtic extraordinària, perfecte per a Melissa. Els seus duos van ser el centre geogràfic del concert.
Dee Jay Foster, Barcelona 2012Al contrabaixista Dee Jay Foster, que es va incorporar al grup només per aquesta gira, li va tocar el paper de comparsa però, en el punt de la gira en el que ens trobàvem (era el darrer concert), ja li tocava deixar-se anar i el seu protagonisme es va fer sentir en alguns solos enèrgics i, sobre tot, desplegant un amplíssim volum sonor. De fet, aquesta contundència va ajudar molt la seva líder a desplegar la sonoritat que s’espera del saxo, en un trio sense piano.

diumenge, 2 de desembre del 2012

ALBERT SANZ TRIO (Barcelona, 17-11-2012)

Albert Sanz, Javier Colina i Al Foster (Barcelona, 2012)Albert Sanz, piano i veus

Javier Colina, contrabaix

Al Foster, bateria

Albert Sanz, Barcelona 2012El camí del pianista, i excel·lent organista, Albert Sanz ha fet un bon salt endavant. Tot fa pensar que l’oportunitat d’associar-se amb dos side-man de la talla de Javier Colina i Al Foster, se li ha posat tan bé com un vestit fet a mida. Al Festival de Jazz de Barcelona presentava el disc “O que serà” sobre cançons de Chico Buarque i Ivan Lins, dos dels compositors més influents de la música brasilera. El treball s’embolcalla de bossa nova i fins i tot de samba, però manté un nucli importantíssim que és la cançó. Sempre la cançó.
Javier Colina, Barcelona 2012Al Foster, Barcelona 2012
 
El pianista valencià ja està acostumat a navegar per mars més o menys revoltades (com ara les del flamenc, igual que Javier Colina) i potser és aquesta capacitat, junt amb un gust irrefrenable per a gaudir de l’essència de les cançons, fan d’aquest trio un autèntic plaer auditiu.
Al Foster, Barcelona 2012A la Sala Luz de Gas tot va començar pausadament, amb paciència. Poc després de que el líder trenqués el gel en la compromesa tasca de parlar en públic, la mà acaronadora de Javier Colina va agafar una intensitat generosa i àmplia; la “màquina” d’Al Foster va iniciar la seva revolució particular desplegant-se més cromàtic que contundent, respectant amb devoció l’essència principal. La proposta, encisadora des de qualsevol punt de vista, demana més. Tant que, quan el líder-presentador va anunciar la darrera peça, ens va agafar totalment per sorpresa. El temps havia passat volant.
Javier Colina i Al Foster (Barcelona, 2012)Albert Sanz mostrà amb subtilesa la seva herència “monkiana”. Un gust brillant pels cops d’efecte, en un elaborat esforç de sincronització amb Foster que, en aquest projecte, mostra una capacitat admirable d’administrar l’energia. Reunir la música brasilera i Al Foster podria haver donat un resultat escruixidor, un autèntic carnaval, però el resultat és quelcom que transpira bellesa, suavitat i un “steady state” magnífic. Per això Sanz ha volgut digerir el folklore i expressar-lo bastint un discurs lúdic que, encertadament, descarta la xerinola que habitualment s’associa amb la música sud-americana en general.
Albert Sanz, Al Foster, Javier Colina (Barcelona 2012)Per destacar, el duo de piano i contrabaix a “Mar e Lua” de Chico Buarque i, un cop més, la lírica de Javier Colina, un contrabaixista que, com el bon vi, amb els anys guanya.