dilluns, 4 març de 2013

GIULIA VALLE “LÍBERA” (Barcelona, 19-2-2013)

Giulia Valle, Barcelona 2013

 

 

 

Giulia Valle (contrabaix, composició i direcció)

David Soler (guitarra elèctrica i efectes)

David Pastor (trompeta i efectes)

Pablo Selnik (flauta travessera)

Rusó Sala (veu)

Edurne Arizu (acordió)

Oriol Roca (bateria)

Giulia Valle "Líbera" Quartet, Barcelona 2013ACOMBOIANT LA CRIATURA

Les “Lab Sessions” de la Sala Jamboree són una mena de taller on es mostren, ajusten i poleixen projectes. Es deixen fruir idees i se’n permet la seva evolució, en un entorn propici. Aquesta només és una de les propostes refrescants que ha assumit la nova direcció artística de la sala, a mans del periodista i home de jazz, Pere Pons. Tots els dimarts del mes que toqui, la sala degana del jazz barceloní es converteix en laboratori. Aquest més de febrer, l’artista resident ha estat Giulia Valle, de qui ja coneixem altres treballs, i que està despertant un gran interès amb el seu “Líbera Quartet”.

David Pastor, Barcelona 2013David Soler, Barcelona 2013

“Líbera” és quelcom estranyament acústic, però també estranyament elèctric, o potser hauria de dir electrònic. Hi ha més Rock que Jazz-Rock. No és punk, però hi ha punk. Hi ha atmosferes que semblen extretes del jazz nòrdic. En tot això, les aportacions hendrixianes de David Soler, amb el seu oceà de pedals, i la versatilitat d’Oriol Roca a la bateria m’atreveixo a dir que són els representants d’aquest gir, si es pot dir així, en la tendència de la compositora i líder.

Rusó Sala i Edurne Arizu, Barcelona 2013Rusó Sala i Edurne Arizu, Barcelona 2013

En el set que vam presenciar, s’afegien al quartet la veu de Rusó Sala i l’acordió d’Edurne Arizu. Totes dues, sense ser determinants, van ajudar a donar una atmosfera onírica al grup. La primera fent trios i duos amb flauta i trompeta, i la segona amb una rica conversa tant amb la bateria com amb la guitarra. Especialment brillant va estar Pablo Selnik a la flauta, que també es va servir d’algunes modificacions sonores, sense parlar de l’empremta que deixa el so, en molts moments escruixidor, de David Pastor a la trompeta, que va sonar sempre modificada,  a mercè també d’un petit giny electrònic als seus peus.

Pablo Selnik i David Pastor, Barcelona 2013L’altra característica del que vam sentir és aquest ambient de ball de festa major (deixin-m’ho dir així) que ens va envoltar tot el concert. I dic ball, perquè tot el que vam sentir es pot ballar. Aromes de vals, de pasdoble, de tarantella.... Un llebeig aromàtic que ens arriba des del mar (Mediterrani).

Edurne Arizu, Barcelona 2013Oriol Roca, Barcelona 2013

Giulia Valle, Barcelona 2013En els arranjaments destaquen els passatges hipnòtics, fins i tot obsessius, tan característics de la contrabaixista. També hi aflora la seva capacitat pictòrica, (a la primera peça del concert, “Plein air”, Valle ens explicava com li agraden els pintors impressionistes), i que ens van transportar, una vegada darrera l’altra, a una placeta porxada, petita, de qualsevol vila a l’estiu, a l’aire lliure.

Hi va haver proves, naturalment. Fins i tot una peça sense títol que ens va recordar els efluvis acolorits del “trip-hop”, o algunes estrenes com ara el tema principal del film de Roman Polanski “Rosemary’s baby” (La Semilla del Diablo) composada per Krzysztof Komeda, (única peça no escrita per  Valle) una altra d’exhuberant com “Guayaba”, o la festa reservada pel final, “Danzad, pollos, danzad”.

Hi ha coses que no tenen preu i que aquestes “Lab Sessions” proporcionen: la sensació (l’aroma) d’acabat de sortir del forn, i la proximitat dels artistes, tan àvids de mostrar el seu treball com de conèixer les sensacions del públic. Ara cal protegir la criatura fins que camini sola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada