Joan Margarit, poemes i veu
Pere Rovira, poemes i veu
Perico Sambeat, saxo alt
Rai Ferrer, contrabaix
Xavier Monge, piano
ART EN PLENA HARMONIA
Recuperant una iniciativa nascuda a finals dels 90, i que en el seu moment va generar un disc-llibret amb aquest mateix nom de ‘Paraules de Jazz’, dues disciplines de l’art s’han retrobat al Jamboree en una de les propostes refrescants de la nova direcció de la sala, per aquest 2013. Jazz i Poesia s’ajunten en una obra en la que el Jazz descobreix el que té de conte, després de gairebé 100 anys d’història, i la Poesia referma el seu caràcter musical i, per sobre de tot, el seu sentiment.
L’espectacle va ser una feliç combinació de poemes recitats i interpretats per Joan Margarit i Pere Rovira, amb el rerefons d’un seguit d’estàndards del cançoner americà. Unes peces amb el Jazz prenent la iniciativa, com en la memorable interpretació del tràgic “Strange Fruit”, amb una rellevant participació dels rapsodes, i d’altres on els textos es van imposar amb vehemència a la música, com en el poema de Joan Margarit, “Tancant l’apartament de la platja”.
Va ser molt destacable la musicalitat dels rapsodes, i també la fina composició del grup, sense bateria, amb el natural predomini del saxo, on el Perico Sambeat més camaleònic (ara Konitz, ara Coltrane, ara Lester), va fer les delícies del assistents. El títol de “gran mestre”, tal com existeix entre els campions d’Escacs, li escauria perfectament.
No van faltar algunes pinzellades fora de categoria, com l’esmentada “Strange Fruit” que va obrir el set, el final Monk amb “Rhythm-a-Ning”, l’homenatge conjunt a dos pioners com Charles Baudelaire i Charlie Paker, o l’aparició sempre balsàmica de “Beyond the sea”, com si Bobby Darin ens vingués a dir que el món és així de bell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada