diumenge, 27 d’octubre del 2013

FILTHY HABITS ENSEMBLE vs STRAVINSKI (Barcelona, 23-10-2013)


El Pricto, clarinet, direcció i arranjaments
Natsuko Sugao, trompeta
Tom Chant, saxo tenor
Don Malfon, saxo alt
Pau Vidal, flauta
Jo Miramontes, piano
Miguel Serna, baix elèctric
Vasco Trilla, bateria
Filthy Habits Ensemble, Barcelona 2013
Si descartem influències i altres vies de contagi, no és costum gaire estès visitar directament compositors del corrent post-romàntic del segle passat. Tampoc és habitual veure formacions  l’objectiu de les quals és la interpretació d’aquestes obres únicament amb la seva inspiració, sense cap altre subterfugi. Com a conseqüència, trobo que no és agosarat dir que la vetllada de la passada nit al Jamboree oferia un interès per sobre de la mitjana.
Jo Miramontes, Barcelona 2013Vasco Trilla, Barcelona 2013
Ben conegut és l’interès del propi Igor Stravinski i molts dels autors contemporanis seus en el Jazz que venia d’Amèrica. Pau Vidal, Barcelona 2013Com també és manta conegut que molts jazzmen (de Charlie Parker a Miles Davis) es van inspirar, o directament es van deixar influenciar, pels Ravel, Xostakóvitx, Satie, etc. Ben conegut és que Parker viatjava sovint amb partitures d’Stravinski, o que el propi Coltrane en proclamava la seva influència sense cap mania.
Sense ser bon coneixedor de tots aquests compositors, ni dels moviments estilístics de principis del segle passat, m’ha sorprès en primer lloc la fidelitat amb què els Filthy Habits Ensemble afronten la seva interpretació del compositor rus. I no és una fidelitat formal ni de detalls tècnics, és una fidelitat de conjunt. Jo diria que fins i tot es tracta d’una fidelitat lírica, una concepció que manté l’atmosfera de l’obra gairebé intacta. No dic que aquesta sensació sigui mala cosa, no ho és des del meu punt de vista.
El Pricto, Barcelona 2013L’obra que ha confegit El Pricto per mitjà de la interpretació de la suite “L’Histoire du Soldat”, compta amb una tria d’instruments molt bona, encapçalada per la flauta acompanyada sovint pel clarinet, seguit per l’efecte grandiós que proporciona el baix elèctric, que s’ofereix com una gran capa protectora, i una pianística inspirada i connectada a la sensibilitat de la partitura original.
Don Malfon, Barcelona 2013Tom Chant i Miguel Serna, Barcelona 2013El Pricto, 2013
Si parlem de detalls, que sovint són els que més es veuen, hem de parlar dels vents i la bateria. La trompeta i els dos saxos representen els contrapunts importants de l’atmosfera que es crea. En tots els moviments de la suite, actuen majoritàriament amb interpel·lacions de caire free-jazz, tot i que els ritmes propers al jazz-rock són els més usats. Quan no és així, tots els vents es barregen perfectament amb l’atmosfera lírica i dramàtica. Els solos o duos amb més impacte són els dels saxos i la trompeta amb la bateria. Alguns més integrats en el conjunt de l’obra, i d’altres deliberadament trencadors. Especialment suggestiu va ser un duo de textures entre la bateria i el tenor, fins a desembocar en una incorporació total del grup. Si no vaig errat, això va ser en el decurs de la “Grande Chorale”, un moviment de la suite que també conté un solo més dramàtic i sensible, a càrrec de la trompetista Natsuko Sugao. Tot plegat, de gran nivell.
Natsuko Sugao, Barcelona 2013Miguel Serna, Barcelona 2013
“Histoire du Soldat” és un conte amb final tràgic, en el que el protagonista es veu vençut pel Diable, en descobrir la mentida en la que ha convertit la seva vida. Així va quedar la suite, finalitzada amb la “Dansa del Diable”, una peça amb fort regust de folklore rus, tan usat per Stravinski en les seves primeres obres.
El set va finalitzar amb una suite breu per a piano del propi compositor rus, que ens va deixar amb un boníssim regust i amb les expectatives prèvies acomplertes.

dimarts, 22 d’octubre del 2013

DAVID MENGUAL FREE SPIRITS BIG BAND (Barcelona, 16-10-2013)

 

David Mengual, direcció, composició i arranjaments

Álvaro Monfort, Natsuko Sugao i Iván González, trompetes

Joan Mas, Pintxo Villar, Juan Clavero i Gonzalo Levin, saxos

Aram Montagut, Marc Joaniquet, trombons

Amaiur González, tuba

Enric Peinado, guitarra

Lina Lomanto, piano

Àlex Reviriego, contrabaix

Oriol Roca i Josema Martín, bateria i percussió

David Mengual Free Spirits Big Band, Barcelona 2013David Mengual ens explicava a l’entreacte de l’actuació que són un grup treballador, que fa 4 anys que es van trobant per a assajar i que els projectes van sorgint amb fluïdesa. Un home content, vam trobar. Un músic que se sent partícip d’aquesta banda d’esperits lliures, no com a líder indiscutible, sinó simplement com a conductor. Pel que vam poder sentir, aquesta banda ha assolit en les seves peces un nivell de complicitat que combina perfectament els nusos i compassos globals, amb els temps dedicats als solos o duos, una compenetració que fa l’efecte com si es produís per intuïció. Destaca la llibertat de la que disposen tots els solistes per a mostrar les seves millors armes i, no tinc cap dubte de que això contribueix a un resultat final més brillant i, sobre tot, molt més empàtic pels propis músics i, com a conseqüència, pel públic.  Aquest sembla doncs el secret: tots partícips i tots protagonistes, tots junts i un resultat coral i unit.
Tenint en compte que el darrer disc de la Big Band és de principis d’any (“Menta, diari sonor”), era d’esperar que ens oferissin novetats. El concert però va començar amb una de les peces més suggestives d’aquest darrer disc: Falguera. Va ser la primera evidència de que les intencions passen per arribar a grans clímax en cada peça. En aquest cas es tracta d’una estructura de sonoritats simfòniques que acaben en un esclat amarat de rock progressiu representat per un abrandat solo de guitarra.
David Mengual i Aram Montagut, Barcelona 2013La part gruixuda de l’actuació va venir després. En David Mengual ens presentava una obra que podria durar “entre 3 hores i 3 dies” (sic) en funció de la durada dels solos... Es tractava d’una broma, naturalment, però il·lustra amb claredat quina és la idiosincràsia del grup. Tots lliures, tots construïm.
La suite, composada pel pianista Toni Vaquer, respon al nom (ens va semblar que encara provisional) de “Vertebrats”. En van interpretar 4 dels 6 moviments que sembla que conté, i va ser com un viatge. Com ho faria un conta-contes, la big band va desgranar una música suggeridora i divertida, com si expliqués una història. En van passar moltes de coses per la nostra imaginació mentre arribaven els duos, els solos, les dues bateries encomanant-se mútuament....
Imaginatius i feridors!                   duo tenor–bateries,
duo trompeta-saxo tenor,
moltes pinzellades free, sobre tot en els solos i també en alguns passatges amb textures de guitarra i pedals; també des del piano, manipulant directament les cordes. Si aquests protagonismes van ser un encert, val la pena destacar també els timbres d’aquesta Big Band. Els metalls són d’una dolçor exquisida, encapçalats pel trio de tuba i trombons, contrapuntats vigorosament per les tres trompetes.
David Mengual Free Spirits Big Band, Barcelona 2013La suite, o el que de moment coneixem d’ella, després de noves passades pel rock progressiu, el free i fins i tot l’smooth-jazz, acaba amb una aparició del swing i el blues, per mitjà d’un walking reconciliador del contrabaix, que obre novament les portes al rock i finalitza amb un tutti gairebé simfònic.
El show acaba amb els músics encetant una mena de marxa dixieland. “Himne” es diu i el compositor és un dels bateries del grup, l’Oriol Roca. Mentre sona la marxa, els músics van deixant l’escenari, fins acabar la peça drets a mig camí del camerino del Jamboree. Tot plegat un regal amb molta projecció que ens agradaria veure girar pels escenaris del País.

divendres, 18 d’octubre del 2013

DIEGO AMADOR TRIO + LLIBERT FORTUNY (Vilafranca del Penedès, 12-10-2013)

 Diego Amador, piano, veu i teclats

Llibert Fortuny, saxo tenor, EWI i electrònica

Jesús Garrido, baix elèctric

Israel Varela, bateria

Diego Amador amb Jesús Garrido, Llibert Fortuny i Israel Varela al Vinseum de Vilafranca del Penedès, 2013FLAMENC-JAZZ A FLOR DE PELL
Inusualment, el concert de dissabte passat al petit i ben equipat Auditori del Vinseum es va allargar més enllà de les dues hores. És inusual en un concert de club, però no ho és tant quan tens dalt l’escenari una proposta tan vital i apassionada com la que ens ocupa. Si parlem de Jazz, sense definir-lo ni encotillar-lo, estem parlant de fusió, de mestissatge i de barreja. I ve’t aquí un nou projecte mestís, presentat per Diego Amador (Sevilla, 1973) acompanyat pel saxofonista Llibert Fortuny (Las Palmas, 1977). M’atreveixo a dir que no es tracta d’una visió més sobre el Flamenc-Jazz, la trobo més rica perquè prioritza la passió i la inspiració abans que el laboratori i la partitura. Ara intentaré explicar-me.
Diego Amador, Vilafranca del Penedès 2013El periodista Pere Pons, director artístic de la barcelonina Sala Jamboree i un dels culpables directes del projecte, va actuar de mestre de cerimònies explicant les raons que van fer néixer l’associació d’aquests dos magnífics músics el passat mes de gener. Ell ja ens va avisar que ens agaféssim fort a la butaca.
Llibert Fortuny, Vilafranca del Penedès 2013L’actuació va seguir principalment el repertori del darrer disc d’Amador “Live in Paris”, un treball que ofereix tot de pals flamencs (tangos, bulerías, soleás, fandangos ...) de composició pròpia, molts d’ells cantats, en els que l’excitació del Flamenc es fa omnipresent per mitjà del Jazz. I ho dic així perquè el que vam sentir és essencialment Flamenc, tot i els múltiples homenatges a músics de Jazz (Charlie Haden, Chick Corea, Duke Ellington,....) que les cançons contenen. Llibert Fortuny, Vilafranca del Penedès 2013El component passional de cada peça s’adapta progressivament als ornaments propis del bop, i es va expandint gràcies a crescendos on l’escala flamenca s’alimenta de blue notes, fins que tot esdevé quelcom inclassificable. Diego Amador, Vilafranca del Penedès 2013Molts moments acaben als peus del jazz-rock, en alguns fins i tot s’arriba a tocar de prop el free, i en d’altres es flirteja amb el hip hop o la psicodèlia. En aquests viratges hi té molt a veure Llibert Fortuny, músic inquiet de trajectòria àmplia i possibilitats tècniques superbes. La seva intervenció en el grup és catalitzadora i fa aflorar el potencial jazzístic de Diego Amador, un pianista i cantaor absolutament autodidacte, dels que dalt l’escenari es troben com a casa seva. L’única preocupació que li ve al cap mentre toca és transmetre, i Fortuny l’ajuda amb tota la instal·lació electrònica que carrega, i la inspiració del seu tarannà rocker. Notables passatges van sobresortir amb els solos modificats del saxofonista, que també va emprar l’EWI (Electric Wind Instrument) per a donar altres colors i textures. Per la seva banda, Amador també va utilitzar un teclat electrònic amb les mateixes intencions però, a més, amb el seu estil percudit al piano va transmetre la mateixa contundència que si gratés la guitarra, i la pulsió directa de les cordes del piano (tant amb les mans com amb les baquetes) va vestir algunes peces de tal manera que les va situar a prop del Free. Un viatge més dintre del viatge.

Israel Varela, Vilafranca del Penedès 2013Destacable aportació del baterista mexicà Israel Varela. Amatent i poderós, va transitar per tots els ritmes amb un aplom que va semblar indestructible. Una gran capacitat d’adaptació culminada amb diversos solos, algun d’ells de gran lirisme. Jesús Garrido, Vilafranca del Penedès 2013Al baix elèctric, el també sevillà Jesús Garrido va tenir moments brillants, permetent-se alguns solos molt convincents amb la tècnica de l’slap (llegiu-hi Marcus Miller).
Diego Amador, Vilafranca del Penedès 2013Llibert Fortuny, Vilafranca del Penedès 2013Israel Varela, Vilafranca del Penedès 2013
És probable que dissabte passat assistíssim a un autèntic esdeveniment. Alguna cosa extraordinària havia passat a l’Auditori del Vinseum. Si acompanyem les bones sensacions amb una assistència propera al ple absolut, els esforçats dirigents del Jazz Club Vilafranca es poden sentir amb prou força per encarar el futur. Qui diu que tot són males notícies? Felicitats per aquest pas endavant.