dilluns, 20 de gener del 2014

BIG MAMA & SISTER MARION TRIO (Vilafranca del Penedès, 16-11-2013)

Sister Marion i Big Mama, Vilafranca del Penedès 2013Big Mama, veu

Sister Marion, piano

Olivier Rocqué, bateria

 

HOMENATGE A LES ARRELS

De tot el ventall de músiques que ens han arribat d’Amèrica del Nord, el blues és potser la més social i emotiva de totes. I això ho sap molt bé Big Mama, la veu més important de casa nostra en aquest petit però important pedaç d’història de la música. El blues, i ho diu la mateixa paraula, es fonamenta en la tristor i sovint en el drama, però també hi afloren tots els altres sentiments, sobre tot els amorosos, de la vida. El blues neix de la dificultat, neix de la segregació i el patiment.
Big Mama, Vilafranca del Penedès 2013Amb el concert de dissabte passat, els aficionats van tenir un tast de blues autèntic amb Big Mama & Sister Marion Trio, uns amfitrions de primera. L’homenatge a les grans dames del blues, sobre tot a la prolífica Bessie Smith, es va convertir en una vetllada de reconciliació amb una de les arrels del Jazz. Per a ser justos, cal dir que la defensa del blues que fa aquest grup no es tradueix simplement en una actuació digna i admirable, sinó que l’acompanya amb un punt d’excel·lència que val la pena destacar. Res no és postís a l’escenari. Tot és d’una sinceritat aclaparadora, sense embuts ni sobreactuacions. Una cantant amb dos acompanyants, gairebé com ho feia Ma Rainey a principis del segle passat. Ella i un pianista. Tots dos de raça negra. Tots dos sentint en pell pròpia el que cantaven, perquè ho vivien. Aquest sentiment ens va arribar dissabte amb tota claredat a les butaques de l’Auditori del Vinseum. I no exagero.
Sister Marion, Vilafranca del Penedès 2013Si sabeu on dorm la lluna blanca...., val molt la pena no tornar-se a perdre un concert de la Big Mama, tot i el diluvi universal que queia dissabte. El blues t’ensenya que encara hi ha combat, i que el porta injectat a cada nota. Big Mama, amb la seva veu àmplia i generosa, en dóna fe a cada cançó, per molt innocent o despreocupada que sembli.
Olivier Rocqué, Vilafranca del Penedès 2013El concert, centrat en el blues més primerenc, també va incloure estils com el boogie-woogie (cosí germà del blues) i d’altres força més actuals com el gumbo, un ritme més elaborat i nascut igualment a Nova Orleans. Destacable aportació de la pianista Sister Marion, atesa la demostració de piano-stride que va fer, gairebé sense despentinar-se. El “motor de tot plegat” tal com el va definir Big Mama, representat pel baterista esquerrà Olivier Rocqué, va arrodonir l’actuació d’un trio que va sortir fortament ovacionat del Vinseum. Uns aplaudiments incentivats per l’homenatge final a Montse Pratdesaba pels seus 50 anys, 25 dels quals dalt dels escenaris. Un ram de flors vermelles i per molts anys!
Sister Marion, Vilafranca del Penedès 2013Big Mama, Vilafranca del Penedès 2013Olivier Rocqué, Vilafranca del Penedès 2013
L’Auditori del Vinseum va quallant cada dia més com a espai de proximitat, molt semblant al d’un club, on el músic se sent proper i l’espectador gaudeix d’un contacte també molt directe amb l’artista. Una altra vetllada que frega el ple absolut i que el Jazz Club vol completar, abans d’acabar l’any, en un espai amb més cabuda com és el Fòrum Berger-Balaguer. Tal com ja s’ha publicat, els convidats seran el grup que lidera el binomi Andrea Motis-Joan Chamorro, i la data, el 14 del mes que ve.
Sister Marion, Big Mama i Olivier Rocqué, Vilafranca del Penedès 2013