dilluns, 10 març de 2014

ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO QUINTET (Vilafranca del Penedès, 14/12/2013)

Publicat al Setmanari “El 3 de Vuit”

Joan Chamorro i Andrea Motis, Vilafranca del Penedès 2013JAZZWOMAN A LA VISTA

Andrea Motis, veu, trompeta, saxos alt i soprano

Ignasi Terraza, piano i teclats

Josep Traver, guitarra i banjo

Joan Chamorro, contrabaix, saxos tenor i baríton, veu

Esteve Pi, bateria

Joan Chamorro i Andrea Motis, Vilafranca del Penedès 2013En clau esportiva, Andrea Motis seria aquella jove jugadora que, més enllà de prometre un futur esplendorós, ha tingut l’ocasió de debutar amb el primer equip. De fet, és una assídua de les convocatòries, i alguns diran que fins i tot ho és molt més que jugadors professionals de llarga i contrastada trajectòria.

Ignasi Terraza, Vilafranca del Penedès 2013

 

 

Andrea Motis, Vilafranca del Penedès 2013No és cap secret que el grup d’aquesta jove “Jazzwoman” (apel·latiu del mateix Joan Chamorro que la vol definir també com una amant d’aquesta música) havia exhaurit fa dies les 240 localitats del Fòrum Berger-Balaguer. No tenim constància de que s’hagués muntat la tan temuda i alhora consentida “revenda”, que s’escampa pels voltants dels estadis el dia de partit, però segur que poc hi va faltar.

La jove cantant, que cada dia bufa amb més solvència trompeta i saxos, va plantejar un concert eclèctic, indicatiu ben clar d’un creixement artístic que també demostra amb projectes paral·lels. N’és un bon exemple la col·laboració amb The New Catalan Ensemble de Joan Díaz. Encara que l’actuació que ens ocupa va incloure diversos viatges, entre ells un al Brasil amb dues peces com Manha de Carnaval i Meditaçao, en les que va destacar el guitarrista Josep Traver, el swing segueix sent la connexió d’Andrea Motis amb el Jazz. En el decurs de l’actuació també es va enfrontar tímidament amb el funk amb un tema de la malaurada Amy Winehouse, però en cap moment no va deixar de visitar el cançoner nord-americà, i allà hi va haver espai per a les balades i per a SarahJosep Traver, Vilafranca del Penedès 2013 Vaughan, una de les “jazzwomen” en qui s’emmiralla la nostra jove artista. Però per sobre de tot van destacar My Favourite Things i Body & Soul, dues de les peces més significatives del cançoner. En la primera va mostrar un so més que excel·lent amb el saxo soprano, deixant-se emportar amb valentia cap a frases ben properes al Coltrane de 1961. Després de finalitzar el cos de l’actuació amb Struttin' With Some Barbecue, un clàssic de Louis Armstrong i del Dixieland, a l’hora del bis i amb la gola un xic malmesa per una afonia prèvia, la seva condició de multi-instrumentista li va permetre deixar aparcada la veu i abordar amb la trompeta el bebop més pur tot atacant Anthropology de Charlie Parker. Com veuen, connexions diverses, fins i tot divergents, per a donar i vendre.

Andrea Motis amb Ignasi Terraza, Vilafranca del Penedès 2013Però si he de ser just, cal fer referència als acompanyants de l’artista, uns jugadors professionals que sempre fan bons partits. Andrea Motis continua gaudint del mestratge d’aquests companys, dels que s’alimenta cada minut que passa. Des del pianista Ignasi Terraza, absolutament genial en el seu fraseig camaleònic, i aquest cop tan exuberant com estalviador, fins el mateix Joan Chamorro que, a banda del contrabaix i els saxos tenor i baríton, va protagonitzar un parell de duos de veu amb la seva alumna/líder. Més enllà, l’equip es completa amb dos pilars fidels com Josep Traver a les guitarres i al banjo, i un altre tot terreny, amb el metrònom sempre en marxa, com Esteve Pi a la bateria.

Esteve Pi, Vilafranca del Penedès 2013Per a resumir, el tancament d’any del Jazz Club Vilafranca es va convertir en una vetllada plaent i exitosa, protagonitzada per una artista que transita per terrenys cada cop més diversos, i que comença a controlar l’escenari, una qualitat vital per a una “Jazzwoman”. L’alumna continua aprenent, i cada cop fa més coses. Una notícia excel·lent, com hi ha món!