divendres, 4 de juliol de 2014

LA CONFORTABLE, AGÈNCIA DE MARIDATGES

Article d’opinió sobre el VIJAZZ 2014, publicat a “El 3 de Vuit
 
UNA PASSEJADA PEL CARTELL DEL VIJAZZ 2014
A banda de la fortor de resclosit que desprèn el rètol, pensin que aquesta és una nota sobre comoditat. Perquè l’Agència, com si fos dogma, ha infantat mecànicament un germà bessó dels set que el precedeixen. I els pot semblar que una criatura calcada faci curt, però no siguin aixafa-guitarres i no oblidin que el local és petit i tracta amb “gènero” de primera.
Gregory Porter, Donostia 2013Fullejant el catàleg de 2014, destaquen els productes de dissabte, dia de mercat a la Vila, on hi trobem els millors trumfos del cap de setmana. Els amants dels crooners tindran l’oportunitat de sadollar-se amb Gregory Porter, cantant atípic de veu generosa i profunda, i fiable fins l’extenuació. El precedirà el contrabaix sempre suggestiu d’Avishai Cohen, un explorador del so que es presenta en formació de trio, i de qui no en sabem les intencions, però segur que connectarà Jazz i música tradicional jueva, i ens recordarà que la Mediterrània ens uneix. En canvi, la quasi sorpresa és la inclusió de l’excel·lent cantant i guitarrista de Nou Mèxic Raúl Midón. I dic quasi, perquè li pot quedar petit l’escenari de la Rambla. Serà una magnífica ocasió per a sentir aquest artista eclèctic, molt car de veure per les nostres contrades.
Per a la nòmina d’estrelles consagrades que han actuat al Vijazz quedarà Michel Camilo, reconeguda icona del Latin Jazz, calma i terratrèmol sobre les 88 tecles. La jornada de divendres tindrà aquest únic nom a plaça però el Festival pagarà amb escreix el tribut llatí que es deu a sí mateix, any rere any. Serà una nit de plenitud i magnífiques vibracions.
El “premi revelació” se l’emporta enguany Snarky Puppy, una formació nombrosa amb idees ben intencionades sobre la cooperativa de caire musical. El seu funcionament associatiu, que recorda els més entronitzats SFJC, i la vocació oberta a molts estils diferents, els fa ser una de les atraccions d’aquest Vijazz. La vetllada fusion i també el Vijazz es clouran amb el baixista Victor Wooten, un sideman d’alta volada que ens portarà, amb tota probabilitat, per camins simètrics i ja molt coneguts. Serà una vetllada per a convençuts, nostàlgics i enamorats del so elèctric.
Avishai Cohen, Donostia 2011D’altra banda, l’Agència també té espai per a grups del País, encara que molt més minso del que l’escena catalana actual mereixeria. Amb bona projecció degut a l’esclat que s’ha produït amb la música negra a casa nostra, The Pepper Pots, el grup gironí de moda en aquest terreny, farà trempar la Rambla després de la cursa a la que ens haurà sotmès Camilo. També hi haurà curiositat per sentir els TAK! (quartet), un grup jove que s’esplaia des de la fusió, però amb arrels profundament jazzístiques.
Per a l’anuari quedaran l’actuació d’una renovada Big Band de l’EMMC, que comptarà amb el saxofonista Xavier Figuerola de convidat especial, i les d’uns quants grups que han brotat en bars, terrasses i locals. Aquesta proliferació de concerts “laterals” és sense cap dubte una de les bones notícies d’aquesta vuitena edició.




Publica un comentari a l'entrada