diumenge, 31 de maig de 2015

JESSE DAVIS QUARTET (Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès,16-5-2015)

Jesse Davis, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-5-2015
Publicat a El 3 de Vuit





Jesse Davis, saxo alt
Joan Monné, piano
Ignasi González, contrabaix
Jo Krause, bateria







EL SWING DEL VELOCISTA

A la dècada dels 40, Swing i Bebop eren estils antagònics.  El Bebop va ser una música revolucionària "inventada" per músics negres, en oposició al Swing de les Big Bands majoritàriament formades per músics blancs. Del Swing com a estil en va néixer la tècnica que, modificant el tempo entre notes, ens permet parlar de si una peça té swing o no.

Jesse Davis, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-5-2015

Més de 70 anys després, gent com Jesse Davis ens recorda que el Bebop s'entén des d'un swing permanent. La velocitat desaforada, els volcans de corxeres i la nota be-bop (la 5a disminuïda o blue note), són els trets essencials de la lliçó de memòria que, la passada Nit dels Museus, va oferir al Vinseum aquest saxofonista majúscul. Jesse Davis forma part d’una generació de músics nascuts a Nova Orleans, junt amb Nicholas Payton i la dinastia Marsalis, que algú a la dècada dels 90 va anomenar “The Young Lions”. Carregar amb aquest segell, essent de la terra nadiua de Louis Armstrong i Sidney Bechet, no deu ser fàcil de portar, sobretot si aspires a tenir veu pròpia.

Jesse Davis Quartet, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-5-2015

Dalt l'escenari, Jesse va pitjar l’accelerador. El trio el va seguir amb gran professionalitat assolint estones molt riques, provinents sobretot del discurs de Joan Monné al piano, a qui se li va afegir el toc sec i potent de Jo Krause. Amb el pas de l’estona, el bateria es va convertir en l'altre "partenaire" del saxofonista, sempre des d'una mètrica impecable. Gairebé totes les peces van complir amb l'estàndard del Bebop, inclosa la roda de solos, sempre iniciada des del piano, seguida pel contrabaix (infal·lible Ignasi González) i acabada a la bateria, amb el saxo plenament lliure per entrar i sortir. En diverses ocasions Jesse Davis va encetar les peces amb una introducció a saxo sol, i segurament van ser els moments més emotius. El seu registre amplíssim i l'habilitat per a matisar les notes greus, van deixar empremta.

Jo Krause i Jesse Davis, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-5-2015

L’exercici va fer aflorar sudoracions evidents a dalt l’escenari, i a baix també. Només un descans (i vam agrair el moment) amb la balada A Smoke Gets In Your Eyes (1933), popularitzada per The Platters a les acaballes dels 50. La resta van ser standards i una peça original, també indefectiblement bopera.

Joan Monné, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-5-2015

Ignasi González, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-5-2015
Jo Krause, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-5-2015

Bona presència de públic i excel·lent recompensa pels assistents, entre els que destacaven els músics Enric Alegre i Eduard De Negri, i l'amant del saxo i resident als EEUU Dani Olivella. No hi ha tantes ocasions per a escoltar Bebop fet al S.XXI, d'aquesta qualitat, i amb tan bona companyia.
Publica un comentari a l'entrada