dimarts, 30 de juny de 2015

VIJAZZ I CRITERI

Publicat a El 3 de Vuit

El que s’entreveu entre tanta bellugadissa és que, o bé no existeix una idea central sobre l’esdeveniment, o n'hi ha diverses i, a més, no s'entenen



Al Vijazz que tenim a punt d’encetar, del que se'n coneixen detalls de fa ben poc, se li ha d'atribuir un mèrit indubtable: no genera cap incertesa. Ja veig els titulars de l'endemà, on es destacaran els rècords que s'han batut, la gentada que ens ha visitat i l'efímer títol de capital del Jazz per a Vilafranca. Confesso que, amb el petit terratrèmol del "Cava sí/Cava no", vaig pensar que alguna cosa s'estava movent, i que el Vijazz se'n podria veure beneficiat. Vaja, que potser podríem fer un Vijazz nou. Però ja s'ha vist que la sacsejada no ha tombat res, i el 9è. Gran Maridatge serà una versió mimètica i augmentada dels anteriors.

Trompeta d'Arturo Sandoval, Vijazz 2008


Anem a pams. No sé si es tracta de la inèrcia habitual o d'una estratègia publicitària fallida, però tot ha tornat ha començar amb el despropòsit comunicatiu habitual. El retard en saber els artistes participants no comporta, a hores d'ara, cap benefici. Més aviat no s'entén. Potser cal recordar que, malgrat les incomoditats, molts venen al Festival per la segona part del seu nom, i no els calen titulars esportius com "El Vijazz es torna a superar", quan per fi s’anuncien els grups participants. En un món híper-connectat, ocultar durant mesos el cartell no sembla la millor estratègia publicitària.

Tanmateix, aquesta obsessió endèmica no és, ni de bon tros, essencial. Preocupa molt més la nul·la capacitat de sorpresa que té ara mateix l'esdeveniment. L'any passat vaig anomenar "ànima" a aquesta manca de discurs, en l'intent de mantenir una bona perspectiva sobre tot plegat. A la vista de la gens harmònica erupció d'actes que ens ofereixen un any més, permeteu-me que encengui definitivament la llum d'alarma. Si es pretén atraure a Vilafranca gent realment interessada en el Jazz i en el Vi, cosa de la qual en tinc seriosos dubtes, potser els ho hauríem de posar una mica més fàcil, començant per dissenyar una agenda més objectiva i no tan desorganitzada. El que s’entreveu entre tanta bellugadissa és que, o bé no existeix una idea central sobre l’esdeveniment, o n'hi ha diverses i, a més, no s'entenen. Hauríem de poder-li preguntar al director (algun mitjà li ha atribuït el càrrec al president dels Tastavins), però a banda de l’artístic, no en coneixem cap altre.

Col·lectiu Dixieland Maestro Demon, Vijazz 2007
Per a dir-ho amb totes les lletres, segons el meu parer, la marca Vijazz es troba davant d'un atzucac: o es repensa des d'un discurs sòlid i valent, o es deixa portar per la força endogàmica del "més mediàtic de la història" (un altre titular lamentable). Jo veig un festival musculat i vestit de gala però sense arrels, amb poc espai per a desenvolupar-se, i curt de calendari. Com un casalot damunt d'aiguamolls. Per acabar-ho d'adobar, és trist d'admetre la dependència ideològica del 2007, quan d'aquella estrena fulgurant ja només en queden les fotos. Es busca creatiu. És urgent.

I en aquesta tessitura estem, provocant tamborinades amb la primera part del nom, i covant un problema de lideratge que augmenta cada edició que passa. L'Any Vuit ja va sembrar dubtes en altres aspectes que malauradament segueixen presents, com ara les condicions insuficients dels concerts, la participació secundària de la majoria de cellers, o la minsa presència del Festival al territori Penedès. És clar que sempre ens ho podem mirar des del punt de vista dels números, dels visitants, de les pernoctacions, de les fotografies a vista d'ocell, de les volgudes aglomeracions a la Fira, o de l'èxit d'uns artistes top que cedeixen el nom per a mantenir la categoria internacional del Festival de Jazz. Si hem de parlar d'això, i del que es veu a la superfície, no tinc cap dubte que, el Novè Vijazz tornarà a omplir i tornarà a (con)vèncer.
Publica un comentari a l'entrada