dijous, 30 de juliol de 2015

AGUSTÍ FERNÁNDEZ CELEBRATION ENSEMBLE (Mercat de les Flors, Sala Ovidi Montllor, Barcelona 20-7-2015)

Agustí Fernández, Mercat de les Flors, Sala Ovidi Montllor, Barcelona 20-7-2015






Agustí Fernández, piano
Mats Gustafsson, saxo baríton
Pablo Ledesma, saxo alt
Nate Wooley, trompeta
Frances-Marie Uitti, violoncel
Joe Morris, guitarra i efectes
Ingar Zach, percussió
Núria Andorrà, percussió
Sònia Sánchez, dansa i taconeo







Els 60 anys van ser només l'excusa. De fet, els aniversaris són això, un motiu per a reunir els amics. Ho va explicar el propi Agustí Fernández en una presentació austera, pronunciada en un to entre solemne i emotiu. Però va ser breu. Ell no espera res més que començar a tocar i que tothom, músics inclosos, frueixi d'aquest joc de sensibilitats que és la improvisació lliure.

Sobre l'escenari, un octet acústic format per músics provinents de diverses parts del globus, en una agrupació de primeríssim nivell artístic i tècnic. A la meitat de l'actuació, es va afegir a l'Ensemble la ballarina Sònia Sánchez, que va brindar una actuació coratjosa i intensa, inspirada en el diàleg amb els músics.

Agustí Fernández Celebration Ensemble amb Sònia Sánchez, Mercat de les Flors, Sala Ovidi Montllor, Barcelona 20-7-2015


Al Festival Grec li devem la rica estona passada una nit de dilluns d’un juliol climàticament aclaparador. Parlo de riquesa perquè l’espectacle va ser únic i irrepetible, tal com sempre ha de ser. “Música és el que es fa a l’escenari, en directe” va dir l’Agustí Fernández en un altre fragment al principi. I no en tinc cap dubte. Per això és tan important ser-hi.

La formació amb dos percussionistes i sense baix, amb predomini dels metalls, va donar com a resultat un ambient de timbre encès, i a estones més ensordit gràcies a la intervenció del violoncel, el saxo baríton i la guitarra, que s'integrava sovint també en les tasques de fons. Plàcidament, les textures van anar sorgint des de la pausa minimalista, per part de cadascun dels solistes. El primer crescendo va ser quasi etern, llaurat des de la proliferació de duos i trios fins arribar a un conjunt coral que tant podia semblar la naixença d’una tempesta, com un bosc salvatge farcit de fauna cridanera. La despesa sònica dels coures es combinava amb les adaptacions de Joe Morris, camaleòniques, i els artificis extrapianístics del celebrat Agustí Fernández. Cas a part va ser el violoncel de Frances-Marie Uitti que, després d’unes intervencions generalment corals, va acabar oferint diversos passatges amb dos arcs, esbudellant-los pràcticament tots dos.


Frances-Marie Uitti i Mats Gustafsson, Mercat de les Flors, Sala Ovidi Montllor, Barcelona 20-7-2015


L’entrada respectuosa i subtil de Sònia Sánchez va causar impacte. Va ser una descàrrega de tensió per al concert, i un color més per a incorporar al llenç que s'anava dibuixant. Primer descalça, el seu ball va parlar amb els instruments, destacant la histriònica "conversa" amb el saxo baríton, que va acabar en un silenci espès, trencat només pel panteix quasi dramàtic de la ballarina. Després, i amb sabates, va aportar al conjunt el taconeo flamenc, arribant a eloqüents passatges amb els dos percussionistes presents.


Agustí Fernández Celebration Ensemble amb Sònia Sánchez, Mercat de les Flors, Sala Ovidi Montllor, Barcelona 20-7-2015


La curta estona, una hora i poc, es va tancar amb una cursa final plena de dissonàncies que emulaven una orquestra simfònica. Un bis més virulent, prou oposat al cos central del concert, va servir per agrair els aplaudiments.

Una nit de gran bellesa que, sense por d'excedir-me en l'adjectiu, cal considerar irrepetible.
Publica un comentari a l'entrada