diumenge, 25 de setembre de 2016

MESTRES DE CERIMÒNIES

Ignasi Terraza amb Horacio Fumero, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-set-2016
Ignasi Terraza amb Horacio Fumero, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-set-2016



















Ignasi Terraza Trio, Auditori Vinseum, 17 de setembre de 2016

Ignasi Terraza, piano
Horacio Fumero, contrabaix
Esteve Pi, bateria


Parlaments, L'Hora del Jazz, nova temporada de concerts, la presentació d'un disc... Un ambient certament mogut es respirava dissabte, poc abans del retrobament amb l'Ignasi Terraza Trio. El concert, que va comptar amb una excel·lent resposta de públic, celebrava com a mínim dues coses: el desembarcament del 26è Festival L’Hora del Jazz i l’inici del nou curs del Jazz Club Vilafranca. L’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya mereix tot el reconeixement que se li pugui donar, després de tornar a la vila amb aquest certamen d'homenatge a Tete Montoliu, el seu primer president. I el Jazz Club, per la seva banda, emprèn una nova temporada consolidant la seva aposta per l'Auditori Vinseum, una sala que gaudeix, entre d’altres, de bona sonoritat acompanyada de bona sonorització. En el cas d’aquest concert inaugural, excel·lent.

Tot i l'abundància commemorativa, l'autèntic mestre de cerimònies va ser el pianista Ignasi Terraza, amb Horacio Fumero al contrabaix i Esteve Pi a la bateria. Presentaven una reedició del seu disc In a Sentimental Groove (2006), que va esdevenir el centre de tot el repertori, i ho va fer amb una actuació eclèctica i brillant. Tal com en el disc, el concert va començar amb una versió d' El Cant dels Ocells seguida de la bossa nova An Emotional Dance, per passar després a combinar peces pròpies i standards com This is Always

Hi ha la tendència a encasellar Terraza en el swing o el piano stride, però res més lluny del seu propòsit com a músic. Ell és un pianista que estima el risc i a qui les novetats atrauen amb força, a banda de ser un compositor i arranjador molt qualificat que sempre deixa empremta pròpia. Va quedar clar després de sentir, per exemple, la versió mestissa i lliure que va fer de la Cançó N.6 de Frederic Mompou, o els aires fins a cert punt dissonants de La Filadora (una  altra tradicional catalana). El trio es mostrà insubornable i fidel fins a l'extrem, seguint el líder fins al bis, un In a Sentimental Mood sol·licitat des del públic, que va servir també per a tancar el cercle i connectar amb Duke Ellington, un dels grans referents de Terraza, i del Jazz.

Publica un comentari a l'entrada