dimarts, 22 de novembre de 2016

JAZZALDIA 51 2016 (II)

(22/7/2016) LA NEW ORLEANS DEL CANTÀBRIC

Mikel Andueza, amb Gonzalo Tejada i Chris Kase, Pati del Museo San Telmo, Donostia-San Sebastián, 22-jul-2016

El pati del Museo San Telmo, un espai segurament massa reduït per a absorbir la important resposta de públic, encetava aquesta segona jornada amb el saxofonista navarrès Mikel Andueza (saxos alt i soprano) que presentava, per mitjà d’un sòlid sextet, amb Chris Kase (trompeta i flugel), Dani Pérez (guitarra electro-acústica), Iñaki Salvador (piano), Gonzalo Tejada (contrabaix i baix elèctric) i Gonzalo del Val (bateria), el seu darrer disc Cada 5 Segundos. Un repertori servit amb naturalitat entre el bop i la fusió, que va connectar des del primer minut gràcies a l'excel·lent dicció dels solistes, entre ells la del propi líder, dotat d'una sonoritat pulcra i sedosa, del tot identificable.

Gonzalo Tejada, Iñaki Salvador, Mikel Andueza, Chris Kase, Gonzalo del Val i Dani Pérez, Pati del Museo San Telmo, Donostia- San Sebastián, 22-jul-2016


EL KURSAAL, LA SALA NOBLE

El trio Scofield/Mehldau/Giuliana, que arribava amb grans expectatives, estrenava els concerts d'aquest auditori, un dels emblemes del Festival amb les seves 1.800 localitats. 
La potent formació, que en molts moments va sonar com els vells power trios de Hendrix o McLaughlin, va ratllar la monotonia fins ben entrada la recta final. La proposta electrònica del teclista Brad Mehldau (piano, fender rhodes, teclats i electrònica), carregada de reverberacions, no va semblar que acabés d’agermanar-se del tot amb la guitarra, mentre els ritmes es perdien sovint simetria enllà. Abans d’acabar, una sèrie de crescendos d’arrel rockera, junt amb un duo de John Scofield (guitarra elèctrica i efectes) i les percussions, van fer que el concert agafés una volada extraordinària. Mark Giuliana (bateria, percussions i efectes), gràcies a un solo magistral, va fer que els espectadors sortíssim amb una recompensa més que tangible.
Tal com es pot veure, hem hagut de deixar aquest concert  sense fotografia, novament. Per desig de qui? Feu les vostres apostes.

ELS MARSALIS A LA TRINI

Travessar novament l’Urumea per a dirigir-nos al bell mig de la Parte Vieja, i fer-ho per primer cop en aquesta edició, ens va produir una agradable fal·lera. Una combinació del vell i el nou. I més si t’espera una sessió amb bona part de la família Marsalis.

Ellis Marsalis, Plaza de la Trinidad, Donostia-San Sebastián, 22-jul-2016

Amb 81 anys, Ellis Marsalis, pianista, pare de tota una nissaga, i mestre de molts músics nascuts a Nova Orleans, obria els concerts a la Plaza de la Trinidad. L’envoltaven tres intèrprets més (Jesse Davis, saxo alt i un dels antics alumnes del patriarca; Darryl Hall, contrabaix i Mario Gonzi, bateria) que van saber navegar pel repertori d’aires monkians del veterà teclista. Just abans de tancar, el seu fill Branford va aparèixer a l’escenari, per a entregar-li el Premi Jazzaldia d’aquesta 51a. edició. El gest va comportar un bell obsequi a l’audiència, que es va trobar amb un duo pare-fill (Do You Know What It Means to Miss New Orleans), amb Branford al saxo soprano.

Ellis Marsalis amb Jesse Davis, Plaza de la Trinidad, Donostia-San Sebastián, 22-jul-2016


La segona part de la vetllada, que comptava amb la sorprenent associació de Branford Marsalis (saxos tenor i soprano) i el crooner Kurt Elling, va començar com un tro. El (super)trio que acompanya el saxofonista, i que comanda al piano el sovint histriònic Joey Calderazzo, amb Eric Revis al contrabaix i Justin Faulkner als timbals, va pitjar fort l’accelerador des de la primera nota, amb l’absoluta complicitat d’ambdós solistes. Una arrencada que el cantant practica habitualment en les seves actuacions i que no va semblar neguitejar Marsalis, tot al contrari. El concert, globalment complex, va tenir temps per al blues, deixant algunes balades memorables. La fina selecció del repertori, reblada amb una mil·limètrica combinació dels espais escènics entre els dos socis, va tenir un fidel colofó amb els bisos finals: “I’m a Fool to Want You” i una versió esborronadora de “Saint James Infirmary”. 


A prop del mar, i amb vistes a New Orleans.


Kurt Elling, Plaza de la Trinidad, Donostia-San Sebastián, 22-jul-2016
Branford Marsalis, Plaza de la Trinidad, Donostia-San Sebastián, 22-jul-2016

Publica un comentari a l'entrada