dimecres, 25 de gener de 2017

UN BOCÍ D'HISTÒRIA

Scott Hamilton & Toni Solà, Sam-Cafè, Vilafranca del Penedès, 20-gener-2017
Scott Hamilton & Toni Solà, Sam-Cafè, Vilafranca del Penedès, 20-gener-2017


Scott Hamilton & Toni Solà Quartet, Sam-Cafè, Casino Unió Comercial, Vilafranca del Penedès, 20-gener-2017

Scott Hamilton, saxo tenor
Toni Solà, saxo tenor
Gerard Nieto, piano
Ignasi González, contrabaix
Xavi Hinojosa, bateria


Si Nova Orleans fou el bressol del jazz, la conca del Mississipí es convertí en la seva columna vertebral. Una mena d’autopista imaginària unia Louisiana amb Chicago, la capital de nord, un indret molt més amable pels músics afroamericans. Parlem dels anys 20 i 30, època inicial del swing, “una forma més sofisticada de jazz”, segons es deia aleshores. A mig camí entre sud i nord, Kansas City fou una de les ciutats on va arrelar aquest jazz tan enèrgic i llaminer. Noms com Lester Young, Ben Wester o Coleman Hawkins hi van fer llargues estades, popularitzant-hi jams que duraven dies sencers, amb les seves nits. Després de l’astracanada del bebop, el  jazz clàssic, el que molts consideren l’autèntic, va ressorgir primerament a final dels 50 amb una mena de moviment que van anomenar neoclassicisme i, més tard, a final dels 70, hi va tornar, en competència directa amb el jazz-rock. Scott Hamilton hi té reservat un petit espai en aquesta segona renaixença, sobretot per la manera de tocar el saxòfon, que connecta directament amb l’etapa anterior a Charlie Parker, el gran artífex del bebop, que era nascut –casualment- a Kansas City.

Scott Hamilton recull amb una absoluta serietat tot aquest camí del neoclassicisme, i representa el ressorgiment dels grans solistes del swing. La seva tècnica amarada de blues, amb tics que recorden Lester Young, es va fer sentir al Sam-Cafè, en mig de gran expectació, envoltat pel Quartet del Toni Solà, un dels músics que més ha defensat a casa nostra aquest nou classicisme, amb un èxit considerable. El concert va ser esclatant, entre solos abrandats i duos dels dos saxofonistes tenors. Al trio d’acompanyants hi va destacar, com altres cops, el pianista Gerard Nieto, sempre despert i cercant la sorpresa en les seves intervencions. Les balades en solitari -Skylark (Hamilton) i Isphahan (Solà)- van acabar de reblar una actuació efervescent, en aquest espai tan proper i quasi familiar que és el Sam-Cafè del Casino. 

Publica un comentari a l'entrada