divendres, 17 de febrer de 2017

UNA ESTRANYA JOIA DE VIURE

Carme Canela amb Miguel "Pintxo" Villar i David Mengual, Auditori de Vinseum, 11-feb-2017
Carme Canela amb Miguel "Pintxo" Villar i David Mengual, Auditori de Vinseum, 11-feb-2017
David Mengual Slow Quartet & Carme Canela. Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 11 de febrer de 2017

Carme Canela, veu
Miguel “Pintxo” Villar, saxo tenor
Dani Pérez, guitarra electro-acústica
David Mengual, conteabaix
Oriol Roca, bateria


David Mengual, que compta amb una àmplia i productiva carrera, sempre ha tingut una ànima compositiva indestructible. En aquest concert del Jazz Club Vilafranca, que ha omplert gairebé tot l’aforament de l’Auditori de Vinseum, el contrabaixista i líder ens ha descobert moltes de les emocions que el fan ser el músic que és, un enamorat dels detalls i de l’harmonia. Des del 2013 ha reunit l’Slow Quartet, una agrupació que fa presents totes aquestes sensibilitats i les porta al límit, en el sentit literal de la paraula. Quatre anys després del seu primer disc, el quartet reapareix ara amb un projecte, pendent encara de passar per l’estudi de gravació, basat en l’obra del poeta italià Sandro Penna (1906-1977), amb dues novetats destacades: el canvi d’instrument harmònic, amb la important inclusió del guitarrista Dani Pérez, i la incorporació de la veu, amb l’arribada de la coratjosa i experimentada Carme Canela.


Focalitzat en un bon gruix d’amalgames sonores, amb les mínimes estridències, el concert va deixar una mena de pulsió onírica on tots els executants lluïen i s’hi integraven de manera admirable. La veu, perfectament adaptada al timbre conjunt, va treballar com un instrument més, ajudant a construir interessants espais corals. L’obra, que quan aparegui en forma de compacte rebrà el nom de “Una estraña alegría de vivir” (Una strana gioia di vivere, un dels llibres de poemes de Sandro Penna), es va desenvolupar sense pauses, com una suite a l’estil de la música simfònica. L’estona va passar entre la tensió creada pel camp expressiu triat, ple de tonalitats baixes i silencis, i la concentració que requeria copsar la impertorbable desfilada de duos, solos i trios, mentre filtraven les seves textures en aquella atmosfera callada, boi clandestina.

Publica un comentari a l'entrada