divendres, 4 d’agost de 2017

L'ART PERFECTE


Joan Crosas amb Manel Camp, Torre-Ramona (Subirats), 29-jul-2017

Horacio Fumero, Torre-Ramona (Subirats), 29-jul-2017

MANEL CAMP QUARTET + JOAN CROSAS
Torre-Ramona, Subirats, 29-juliol-2017

15è Festival de Música a les Vinyes

Manel Camp, piano
Xavier Figuerola, saxo tenor

Horacio Fumero, contrabaix
Lluís Ribalta, bateria
Joan Crosas, rapsoda


Als anys 20, les big bands ja van demostrar que es podia interpretar qualsevol composició en clau de jazz. Fou un moment decisiu de la història perquè, més enllà del nombre de components, els grups van començar a adoptar l’ampli cançoner popular com a repertori. Passats tants anys, el jazz ha après a expressar-se de mil maneres, fins i tot sota el prisma d'un filòsof medieval com Ramon Llull.


Fidel a aquesta línia, l'espectacle “ART Ramon Llull” que ha confegit Manel Camp no denota ni patiment ni angoixa de cap mena. Ens trobem davant d'unes composicions d’aire pop-folk que es mouen amb ritmes bàsicament simètrics, guarnits amb solos i duos de gran correcció. I com hi entra Ramon Llull en tot això? Doncs més enllà de la partitura, per mitjà de les breus però significatives intervencions d’una de les veus més impressionants de l'escena catalana: la de l’actor Joan Crosas.

Xavier Figuerola amb Horacio Fumero, Torre-Ramona (Subirats), 29-jul-2017


Cadascuna de les peces, que s'ordenen a l'espectacle tal com han estat incloses en el disc homònim, volen retratar l’evolució del pensament lul·lià. Descriuen els “valors eterns” de l'Art, una mena de sistema filosòfic que l'escriptor nascut a Palma va divulgar mitjançant les gairebé 300 obres que va escriure, la gran majoria amb l’objectiu de convertir infidels al cristianisme per mitjà de la raó i la seducció. Filòsofs i literats ja faran un judici ferm sobre què s'hi diu, però deixeu-me a mi explicar que el text i la veu pregona, i fins a cert punt rústica, encaixen a la perfecció, arrodonint de manera intemporal l'aventura jazzística-medieval.

Lluís Ribalta, Torre-Ramona (Subirats), 29-jul-2017

L'alta qualificació dels solistes participants, d'altra banda, va deixar moments enginyosos, com ara el tête-à-tête entre Lluís Ribalta i Horacio Fumero, en un sofisticat duel de percussions. La generosa aportació del saxofonista Xavier Figuerola, en substitució del titular, el trompetista Matthew Simon, va protagonitzar els moments més intensos, fent duo generalment amb el discurs obert de Manel Camp.

El conjunt de l'obra, que va deixar un pòsit de bellesa excepcional, i només va patir una certa continència a l'hora de jugar amb els timbres i les intensitats, transcorregué amb fluïdesa i arribà al final sense impostures, gairebé per sorpresa.

Manel Camp i Joan Crosas, Torre-Ramona (Subirats), 29-jul-2017

El Festival de Música a les Vinyes manté una interessant dinàmica d'idees. Ho demostren les dues propostes d’enguany, dos regals amb ànima pròpia i rendiment fora de dubtes. La resta ho fan l'espai de la Torre-Ramona i el tractament acurat del so i l'escenografia, un dels pilars d'aquests concerts, que ja son un clàssic dels estius al Penedès.

Publica un comentari a l'entrada