dissabte, 14 d’octubre de 2017

EL FESTIVAL MASSIU

Com més va, més gros es fa. Al de Barcelona li passa com a tots els festivals de Jazz amb vocació d’arribar al gran públic: a més d’agradar als exigents, ha de quadrar la caixa. Fora d’algun com el Vijazz Penedès, que sembla jugar a una altra lliga, fa anys que s’ha consolidat la tendència: més concerts. En una furibunda fugida endavant, la consigna és fer més actuacions diversificant-ne els estils, i traspassant si cal l’àmbit que ens ocupa, el Jazz. No és poc, ni res que es pugui censurar però, és més aviat una necessitat de supervivència econòmica que no pas una voluntat artística? És producte d’un públic massa estereotipat en els gustos? En tot cas, les propostes musicalment avançades aprofiten bé l'oportunitat de veure’s programades en un gran festival. Mentre la gran massa de públic continuï pagant per veure concerts repetits, on el més important és l’artista i no el seu discurs, el fràgil equilibri estarà garantit. Malauradament som lluny de l'escena desitjada, un espai on la música avançada tindria capacitat per viure sola, sense que l’hagin de socórrer.

Ara que ha de començar el gruix de concerts del 49è, fem un recordatori del nostre breu pas pel 48è. Voll Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Hem triat alguns moments que entrarien en la categoria dels avançats. Aquells que probablement van sortir poc o gens rendibles en el balanç econòmic que tant condiciona aquest, i la majoria de festivals.

DHAFER YOUSSEF

El llaütista i cantant tunisià presentava nova música amb el disc Diwan of Beauty & Odd, i la seva fusió d’arrel aràb, aquest cop amb força pinzellades llatines.

Dhafer Youssef amb Ben Williams, Sala Barts, Barcelona, 16 de novembre de 2016
Dhafer Youssef amb Ben Williams, Sala Barts, Barcelona, 16 de novembre de 2016

SFJAZZ COLLECTIVE

Nou treball també d'aquest conglomerat cooperatiu californià, ara sobre la música de Miles Davis. Actuació circular, començant i acabant amb el jazz modal de Kind of Blue, després de recórrer la senda de la fusió on, com és costum a la banda, cada instrumentista va presentar una de les composicions del repertori. 

San Francisco Jazz Collective, Conservatori del Liceu, Barcelona 2 de novembre de 2016
Ed Simon (piano), Warren Wolf (vibràfon), Robin Eubanks (trombó), Matt Penman (contrabaix), Sean Jones (trompeta), David Sánchez (saxo tenor), Obed Calvaire (bateria), Miguel Zenón (saxo alt)  -  Auditori del Conservatori del Liceu, Barcelona 2 de novembre de 2016


També vam assistir a la unió del magne pianista FRED HERSCH (i la seva música) amb l’ORQUESTRA JAZZ DE MATOSINHOS, un projecte que duia el nom de Days Gone By.

UNA SALA DIFÍCIL

Dels tres concerts, dos han tingut com a escenari l’Auditori del Conservatori del Liceu. Tinc l’esperança que pels intèrprets sigui un espai més amable, atès que pels espectadors resulta francament incòmode. La reverberació que constantment assetja la sonoritat afecta molt el resultat dels concerts. Si ho dic amb aquesta franquesa és perquè és un inconvenient que ve de lluny. Paradoxalment es tracta d'un espai que no fa justícia a les bones propostes que s’hi poden sentir. A la 48a. edició, si no vaig errat, s'hi van programar 22 concerts. No parlem doncs d’un espai secundari ni ocasional. També tinc l'esperança que algú se n'hagi adonat i que per a la 49a s'hi hagin pogut fer els canvis adequats.



Publica un comentari a l'entrada