AMB MÀ DE SEDA

MICHAEL KANAN TRIO
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-març-2018

Michael Kanan, piano
Dee Jay Foster, contrabaix
Guillem Arnedo, bateria

Podem fer que no, que ens és igual. Que, fet i fet, només és un altre pianista, un altre trio, un altre que ens toca 'Moon River' i 'Summertime'. Però segur que si anem per aquí no l'encertarem. 

Invocant vells eslògans, Michael Kanan és el que se'n diu un músic fet als USA. I això, parlant de Jazz, i tal com proclamava sempre l'enyorat Francesc Vila, ja és categoria. Quan el veus a l'escenari, amb aquell posat de "tranquils, que això anirà bé", sembla dir que ha vingut a fer-nos feliços. Hem d'admetre que l'art de dominar l'escena, també en un concert de jazz, exerceix encara un efecte balsàmic sobre l'espectacle i els espectadors.

I dissabte no va ser menys. Quan fa vora de 10 anys, el pianista arribava per primer cop a Can Rigol, a Begues, per a impartir les seves classes al seminari de Jazz (Begues Jazz Camp) que s'hi celebra a l'estiu, segurament no pensava que criaria aquestes arrels mediterrànies. Però com molts d'altres, torna sempre que pot, i fruit d'aquest intercanvi ha nascut Love Them Madly, el disc que ha gravat amb el seu trio d'aquí.

Al petit Auditori del Vinseum tot va desprendre empatia. Un punt de dolcesa, atac mesurat, pulsació gentil i, malgrat tot, un fraseig ben viu. El pianisme d’aquest bostonià alt i robust no va comportar cap bogeria, com la que anuncia el disc, i tampoc no es va traduir en estridència. Algú va pensar en Oscar Peterson, en l'enginy dels seus acords, en la seva habilitat pel swing, la importància dels silencis ...

Duke Ellington, Billy Strayhorn, Gershwin, Mancini, van farcir el repertori, que comptà amb l'expressivitat de Dee Jay Foster, sovint cargolat sobre el contrabaix, i el toc sòlid i mal·leable del Guillem Arnedo a la bateria.

Una sessió de clàssics amb mà de seda.