diumenge, 13 de maig de 2018

UNS ‘JAZZ MESSENGERS’ LLATINS


Guillermo Calliero amb Martín Laportilla, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5-maig-2018
Guillermo Calliero amb Martín Laportilla, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5-maig-2018
GUILLERMO CALLIERO QUINTET
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5 de maig del 2018

Guillermo Calliero, trompeta i fliscorn
Gabriel Amargant, saxo tenor i clarinet en SI b
Federico Mazzanti, piano
Martin Laportilla, baix elèctric
Nicolás Correa, bateria

Acomboiat per les arrels portenyes i sud-americanes del seu trio, i compartint davantera amb un dels solistes més brillants de casa nostra, el trompetista argentí Guillermo Calliero presentà el projecte S.A.P.South American Project. El concert va gaudir d’una exitosa rebuda entre el públic que gairebé omplia l'auditori, entre el que s’hi comptava una representació de trompetistes del territori. La unanimitat dels aplaudiments, i la seva insistència, va fer que el grup oferís un segon bis, cosa poc o gens freqüent en aquest cicle de concerts.

L’èxit tanmateix té la seva explicació si recordem una mica la història del jazz, i els elements que van convergir dissabte dalt l’escenari. A banda de les tonades llatines que tanta calidesa desprenen, i del bon humor regnant entre els intèrprets, la formació de quintet del tipus “Jazz Messengers”, és a dir, amb un instrument de canya i un altre d’embocadura, o si ho preferiu, un de “tou” i l’altre de metàl·lic, ofereix unes sonoritats de gran riquesa i no poca familiaritat. Si a més, aquest solistes són decidits i intrèpids, el còctel ha de donar per força un resultat del tot estimulant.
Gabriel Amargant, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5-maig-2018
Gabriel Amargant, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 5-maig-2018

La concurrència va entrar al concert a poc a poc. Entre tangos, candombes i chacareras, tots els ritmes van passar pel hardbop, un sedàs que va resultar molt més que creïble. L’espai que construïa la rítmica, també amb sambes i boleros, l’aprofitaven fins al darrer compàs, Amargant i Calliero, brillant el primer amb el tenor i finíssim amb el clarinet, i el segon alternant amb igual inventiva la trompeta i el fliscorn, en una bona demostració de tremp i control.

El repertori de versions llatines fou ben contrapuntat amb peces de composició pròpia, com Milonjazz o CSK Blues, i també va comptar amb una cançó de Bobby Shew, Street of Dreams, mestre i referent estilístic de Calliero.

Publica un comentari a l'entrada