THE GARDEN OF EDEN (Vilafranca del Penedès, 17-7-2014)

Roger Martínez, saxos alt i soprano

Xavi López, saxo alt i flauta

Dani Margalef, saxo tenor

Sergi Raya, saxo tenor i harmònica

David Miret, saxo baríton i clarinet

Àlex Ricart, Gabri Prieto i Alberto Redondo, trompeta i flugelhorn

Salvador Salla, Joan Cuscó i Pere Montserrat, trombó

Xavi Terrades, vibràfon

Leo Tejedor, guitarra

Carles Sanz, piano

Xavi Carbó, contrabaix i baix elèctric

Ricard Parera, bateria

Àlex Cassanyes, direcció i composició

Massa sovint, la creació musical i la bellesa passen desapercebudes. No entrem en les causes d’aquesta errada del destí perquè en són moltes, i molt variades, però sí que val la pena reclamar i proclamar que existeixen, i que cal cercar-les. No s’hi val a queixar-se.

És en aquest món de petites belleses que hem trobat, no sense algun esforç, una première en tota regla, preparada no només amb dignitat, sinó amb altes dosis de cura i talent.

Es tracta de l’estrena de The Garden of Eden, una suite en tres moviments perpetrada per una Big Band de setze músics (Àlex Cassanyes Big Band Project) agrupats per a l’ocasió, i escrita pel músic i professor Àlex Cassanyes (Capellades, 1982). La suite ha de ser presentada com a projecte de final de carrera a l’ESMUC, escola on el compositor ha cursat els seus estudis de música moderna i que, amb tota seguretat, li permetrà de graduar-se amb honors, com es diria en terminologia acadèmica.

Honor va ser el que vam tenir nosaltres, conjuntament amb uns dos cents i escaig més, en omplir a vessar, cadires supletòries incloses, el petit auditori de l’Escola de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca. Un vespre de magnífiques sensacions ben cofades per la tensió benigna que sempre desprenen les sorpreses.

No sé si es tracta d’un viatge iniciàtic però sí que sabem que tot arrenca en un llibre on el viatge hi és present. Com el mateix autor explicava, tot rau en la novel·la homònima d’Ernest Hemingway, que fa un recorregut per diversos punts de l’estat espanyol i del sud de França. Així doncs, hem de suposar que es tracta d’un relat on la música esdevé narrador i fil conductor.

Per a l’ocasió, el compositor es va vestir també de director d’una Big Band de músics amics, que van dedicar una part del seu temps a treballar aquesta composició en tres parts, fonamentada en la novel·la, i musicalment inspirada en big bands no convencionals. De les que no toquen estrictament swing, per entendre’ns.

Sense haver-ho paït encara del tot, la suite em va semblar densa i entretinguda, molt diversa i amb poques estones per a descansar. Hi ha un munt d’idees ben explicades i estructurades amb gust. Hi ha una història que les acompanya i, mentre el primer moviment té un punt de minimalista i constructor de l’escena, amb un significatiu joc d’intensitats, el segon és molt més pla i expansiu, amb alguns esclats brillants i farcit de racons amb duets, trios i solos ambientats entre textures i sonoritats molt ben resoltes. En el tercer moviment, que continua per la banda alta tot i començar amb certa calma, la història se’ns revela completa, amb l’orquestra sonant sencera en uns quants tuttis de mèrit, assenyalant el moment culminant que arriba.

Amb el risc de no ser massa just amb l’obra, he de dir que per a copsar-la m’he situat a la vora de la Big Band de Maria Schneider, del manual de Gil Evans i també de la sensibilitat de Bob Brookmeyer. Tanmateix no cal fer-ho obligatòriament, perquè Àlex Cassanyes ha demostrat tenir un món interior ric, molt ben alimentat, i encara més ben cuinat. Aquesta és una música que desperta l’enginy que tots portem a dins, de la que et convida a somiar.

Farem bé d’estar a l’aguait si no ens volem perdre un segon passeig pel Jardí de l’Àlex Cassanyes, tot i no haver-hi de moment cap repetició a la vista. Seria cruel no poder tornar a sentir la suite, malgrat les dificultats que suposem per a reunir tots aquests músics novament. Si alguna entitat del ram de la música en directe volta per aquestes ratlles, sàpiga que aquí té un concert dels que fan afició i que, detalls a banda, sembla tenir el ple assegurat.

Felicitats a l’Àlex Cassanyes i a tots els que hi ha participat, i que no tardi a venir una segona, o una tercera oportunitat.