Per tercer any consecutiu, els inquiets components de l'Associació Tocats de Jazz han muntat a Igualada aquest Festival de Jazz, just quan l'estiu comença, amb un esperit alternatiu i valent que fa goig només de parlar-ne. A banda dels concerts, ha tingut cinema, fotografia, conferències, concerts pels més petits, i fins i tot un espai per a la gastronomia. El nostre pas per l'esdeveniment ha estat més breu del que hauríem volgut, però no és res d'estrany. Sempre ens passa el mateix i l'Estival de Jazz no ha estat una excepció.
FREE ART THREE: Julián Sánchez, Pol Padrós, Iván González, trompetes, Juliette Louste, dansa
[19-6-2015, Ingravita] La idea d'estrenar-se amb un concert de tres trompetistes i una ballarina,
situat i ambientat en un rocòdrom, no es troba a totes les ments pensants. Afortunadament a Igualada en tenen algunes, i vet aquí que el primer dia ens van citar a
Ingravita, un espai d'escaladors que va
acabar assetjat per la música. Els tres trompetistes de la
Free Art Ensemble
van convertir el rocòdrom en un laboratori sònic, penjats amb arnesos i
descendint lentament per la cúpula principal.
Després, un cop situats davant
del públic, es van abandonar a la creació tímbrica ben agafats als extrems de
la improvisació lliure, amb subtil protagonisme de la percussió d'esquelles i
campanes diverses. Un cor final dirigit per l'
Albert Cirera (que va
saltar a escena, provinent de tasques organitzatives) va tancar una actuació densa i brillant.
El conjunt va comptar amb les formes i equilibris de
la ballarina
Juliette Louste. La dansaire va exhibir una envergadura
gestual de grans proporcions i va fer la sensació que envoltava el trio de
bufadors amb el seu cos. Experiència
extraordinària i magnífiques sensacions per començar l'
Estival.
CARTA BLANCA A TONI VAQUER: Toni Vaquer, piano, David Mengual, contrabaix, Ramon Prats, bateria, Dani Pérez, guitarra elèctrica, Miguel "Pintxo" Villar, saxos tenor i soprano, Joan Mas, saxo alt
[26-6-2015, Teatre Municipal l'Ateneu] La segona sessió fou més convencional i esperable, tot i que no del tot. L'espai era el Teatre de l'Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, una entitat nuclear pel que fa a l'associacionisme de la ciutat. Escenari ple de músics i públic, i platea buida, en un dels reptes que ha esdevingut tradició en l'Estival: la Carta Blanca. Aquest cop el beneficiari de tal honor era el jove pianista i compositor mallorquí Toni Vaquer, un músic que s'està formant als EUA i que ja compta amb una obra compositiva que ressona pels repertoris d'alguns grups, sobretot de la Free Spirits Big Band que comanda David Mengual. La particularitat del repte porta com a premi la gravació "in situ" del concert. Un enregistrament que tindrà forma de CD en els propers mesos, acollit i editat pel segell especialitzat Underpool.
En qualsevol cas, la carta blanca de
Toni Vaquer va comptar amb molts altres colors, que no pas el blanc, atès que es va traduir en una llista de 6 peces composades per a l'ocasió, la majoria de les quals dedicades als músics del propi sextet d'executants, amb protagonismes interessants de cadascun d'ells, en la peça assenyalada. La feina deu haver estar poc menys que complexa, tenint en compte les giragonses rítmiques i la densitat dels matisos que vam poder escoltar. L'ambient general va ser però baladístic, molt més suau del que ens podíem imaginar després de la lenitiva flaire roquera del primers minuts, cofada amb alguns desoris lliures prou engrescadors. Remarcable va semblar la composició dedicada al
Ramon (Prats) que es va condensar en una mena de muntanya russa de ritmes, iniciada amb un solo en el que semblava voler que la bateria parlés. Nota alta per als instrumentistes i la seva capacitat per a treballar els
pianos i els
crescendos, amb menció especial en aquests afers per als dos saxofonistes i la guitarra camaleònica de
Dani Pérez.
Dani Álvarez, veu i percussions, Santi Careta, guitarra, ukelele i banjo, Marcel·lí Bayer, clarinet, clarinet baix i saxo alt.
[28-6-2015, Passatge Capità Galí] El comiat de l'
Estival es va fer amb una estona de pau i bona música. Va ser un concert vermut a trio que s'emmarcava en l'exposició del fotògraf i cantant
Dani Álvarez ("
En què pensen els músics?" de molt recomanada visió fins el 31 de juliol) a la igualadina
Sala Artèria, lloc on s'esdevenia el concert, per bé que en el corraló posterior. Un espai ideal per a tan llustrosa llista de boleros, sambes i estàndards de Jazz, trufats amb alguns temes propis, que va fer sort entre olives i escopinyes, en mans d'uns intèrprets de molta solvència.
Final, amb un punt d'idíl·lic, per a una festa del Jazz que arrela amb persistència i que, en aquest dia de tancament, es feia visible en la cara cansada però feliç dels organitzadors.
