 |
| Iñaki Salvador i Marco Mezquida, Chillida Leku, Hernani - 20 juliol 2025 |
Enguany, no ens ha semblat que el 60è aniversari del degà dels festivals de Jazz peninsulars hagi suposat, precisament, cap revolució. Més enllà d'un cartell absolutament impossible d'abastar, i l'habitual desfilada de patums que fan d'aquest festival un dels més importants d'Europa, el Jazzaldia ha tingut alguns concerts previs que avui volem explicar com a tret de sortida. El primer és el duo de pianos d'Iñaki Salvador i Marco Mezquida, i el segon, una trobada gairebé casual amb l'Arcarazo Trio, aquest sí, totalment fora de cartell (cerqueu-lo al final d'aquesta pàgina).
En les properes setmanes anirem penjant les nostres impressions dels concerts als que hem pogut assistir, d'entre les més de 100 actuacions que s'han programat en 5 dies.
IÑAKI SALVADOR / MARCO MEZQUIDA
Chillida Leku, 20 juliol 2025Marco Mezquida, piano i acordió
JUGAR PER PARELLES. Qui és qui? em preguntava quan ja érem a mitja actuació. Si no hagués estat perquè en Marco s’aixecava de tant en tant per manipular les cordes del seu piano, confesso que en molts moments no hauria sabut, d’oïda, qui tocava què.
 |
| Iñaki Salvador i Marco Mezquida, baixant cap a l'escenari |
Tot va commençar amb els dos protagonistes baixant el pendent que els separava de l’escenari, en mig del públic, calçats amb un parell d’acordions i entonant una cançó de Mikel Laboa, concretament “Ihesa zilegi balitz” (Si fos lícit fugir). L’emotiva baixada va acabar amb bona part del públic dret i taral·lejant la tonada.
D’entrada fou una sorpresa, però també un inici ben significatiu. Amb els acordions, les dues ànimes es desfeien de la seva closca protectora i s’obrien a jugar en un terreny poc habitual. Deixaven el seu bagatge per a emprendre una partida nova amb els seus pianos. Equilibraven la seva pianística per a la propera hora i mitja.
 |
| Iñaki Salvador |
El concert (“Dichosos tributos”) va ser un homenatge a pianistes de la història del Jazz. Per la coctelera van passar Bud Powell, Tete Montoliu, Horace Silver, Egberto Gismonti, Bill Evans, Chick Corea i Keith Jarrett.
 |
| Marco Mezquida |
Amb aires monkians en diversos moments, el joc de les 178 tecles va tancar amb una fidel evocació del “Maple Leaf Rag” de Scott Joplin. Algunes peces van ser versions sobre composicions dels autors esmentats, però també n’hi va haver un parell dels dos teclistes.
 |
| Iñaki Salvador i Marco Mezquida, acabats d'arribar a l'escenari |
Quan va ser l’hora de deixar l’escenari, no es van oblidar dels acordions i van baixar literalment amb les tecles posades. Si les imatges al·legòriques valen per alguna cosa, deu ser per a això.
ARCARAZO TRIO
Club Cantábrico, 22 juliol 2025Víctor Carrascosa, trompeta
 |
| Víctor Carrascosa, Camil Arcarazo i Enric Fuster, Club Cantábrico, Donostia - 22 juliol 2025 |
En una altra prèvia del 60è Jazzaldia hi vam trobar aquest grup de talents joves, com deia aquell, sobradament preparats.
 |
| Camil Arcarazo |
La sessió va consistir en un doble set a un dels espais exclusius de Donostia, el Club Cantábrico, que de fa uns mesos ha tornat a programar concerts.
 |
| Enric Fuster |
Va ser una diversió plena de stàndards amb el toc personal de cada solista ben present.
 |
| Víctor Carrascosa |
Un plaer retrobar aquests artistes i els seus solos, lluny de casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada