dissabte, 16 de novembre de 2019

DOLÇOR BALEAR

Clara Gorrias, Auditori de Vinseum, 19 d'octubre de 2019


CLARA GORRIAS QUARTET
Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès, 19-octubre-2019


Clara Gorrias, veu i flauta travessera
Toni Saigi, piano
Giuseppe Campisi, contrabaix
Roger Gutiérrez, bateria 


Clara Gorrias Quartet, Auditori de Vinseum, 19 d'octubre de 2019


El món del Jazz, tan procliu a les fusions, no ha tingut mai gaire contacte amb la cançó popular de les Illes, una de les més riques dels Països Catalans. Tot i les serioses aproximacions de Maria del Mar Bonet i Manel Camp, que tenen discos com ‘Blaus de l’Ànima’, ara sembla que la connexió illenca es pot veure reforçada per una jove de Ciutadella, la Clara Gorrias, que presentava el seu primer disc (La mar fa riure i fa plorar) al Jazz Club Vilafranca.


Roger Gutiérrez, Auditori de Vinseum, 19 d'octubre de 2019

I el reforç que vam poder apreciar és dolç i radical, tot alhora. Dolç per les formes i radical perquè a diferència d’altres, la cantant aconsegueix submergir cançons pròpies i peces tradicionals dins d’un llenguatge que barreja la mística i l’atreviment. 


Giuseppe Campisi, Auditori de Vinseum, 19 d'octubre de 2019Clara Gorrias, Auditori de Vinseum, 19 d'octubre de 2019

En mig d’aquest discurs, hi vam sentir Jazz en els ritmes i en el caminar d’un trio que, encara que poc estrident, sempre el vam veure propens a la intensitat. També Jazz a les introduccions de peces com ara ‘La núvia d’Algendar’ (contrabaix) o ‘L’amo de Son Carabassa’ (bateria i veu), on s'endevinà un encara incipient ús de les textures i de certs ambients sonors. 


Toni Saigi, Auditori de Vinseum, 19 d'octubre de 2019

Tampoc no van passar desapercebudes les qualitats vocals de la protagonista, que va començar cantant íntegrament a cappella la cançó eivissenca “Sa serena cau menuda”, i va mostrar després un punch força sòlid en alguns fragments de scat. Novell és l’adjectiu, i futur esperançador, el subjecte.


Clara Gorrias, Auditori de Vinseum, 19 d'octubre de 2019




Clara Gorrias Quartet, Auditori de Vinseum, 19 d'octubre de 2019

diumenge, 27 d’octubre de 2019

EL FESTIVAL RESILIENT



54è. Jazzaldia, del 24 al 28 de juliol de 2019, Donostia, País Basc

Maria Schneider dirigint els noruegs Ensemble Denada, amb Donny McCaslin (saxo) i el cantant Jeff Taylor (25/7/2019)


























A banda de les moltes cares i dels diversos festivals que hi hagut dins del Jazzaldia, l’edició de 2019 ha sobresortit per qualitats que no tenen a veure ni amb el jazz ni amb la música. Enguany, el degà dels festivals peninsulars ha exhibit consistència i flexibilitat a mans plenes. I ho diem així perquè cal tenir un esperit lluitador infinit per atorgar carta de normalitat a unes inclemències meteorològiques que, al qui escriu, després de més de vint anys, li costa recordar-ne de tant persistents i inoportunes. Malgrat tot, l’organització ha dit que només s’han suspès 6 concerts de 112, el 70% dels quals calculo que han estat a l’aire lliure. Tota una fita.
A Jazz i Fotografia de Primera Mà no volem donar cap premi, ni als responsables ni a un públic poc menys que admirable, que també se'l mereixeria. Ja sabem que tot s’engloba dins d’una circumstància “habitual”, i que el Jazzaldia porta a la sang una voluntat de superació infinita, però no podem passar sense donar-los el nostre reconeixement i la nostra admiració. Som conscients, ara més que mai, que ens trobem davant d’un esdeveniment resilient, que vol dir més que resistent.

Sílvia Pérez Cruz amb Javier Colina i Toquinho, Trinitate Plaza, 28/7/2019



John Zorn rebent el premi Donostiako Jazzaldia 2019, Kursaal, 27/7/2019

















Festivals entrellaçats

En el decurs dels cinc dies que ha durat aquest Jazzaldia, l’eclèctica programació de la Trini, on s’hi ha pogut sentir des del concert de l’Ensemble Denada conduït i inspirat per aquesta artista monumental que es diu Maria Schneider, amb la participació com a convidat especial del saxofonista Donny McCaslin, un vell conegut, fins a l’emotiva actuació de Sílvia Pérez Cruz, amb Javier Colina i Toquinho, ha tingut un extraordinari contrapunt amb el cartell més avançat i lliure de l’Auditori del Kursaal. En aquest espai, segurament el que gaudeix de les millors condicions tècniques, hi hem sentit les dues maratons (Bagatelles) de l’inefable John Zorn, amb l'actuació d'un total de 14 grups que es poden qualificar, sense por a exageracions, com a deixebles. Una autèntica revelació en un format aclaparador però d’una riquesa infinita. El Festival li ha concedit el premi Jazzaldia d'enguany.










Free al Kursaal

Al Kursaal també hi hem sentit els Atomic amb la incorporació de la Trondheim Jazz Orquestra, convertides ambdues formacions en una mena de big band del free, mostrant una singularitat tímbrica i compositiva que ens ha recordat les agrupacions confegides per un dels pilars d’aquesta via, el saxofonista i compositor Anthony Braxton.

El grup escandinau Atomic amb la Trondheim Jazz Orchestra, Kursaal, 26/7/2019


Eri Yamamoto presentant Goshu Ondo junt amb el Coro Easo, Victoria Eugenia, 25/7/2019
Made in Japan


Un altre festival s’ha viscut entre el Teatre Victoria Eugenia i els espais a l’aire lliure, amb la participació d’un total de cinc formacions japoneses de diversos estils, on hi hem retrobat, entre d'altres, l’empatia, tant artística com personal, de la pianista Eri Yamamoto.










Victoria Eugenia i San Telmo


Tampoc no ens podem oblidar dels concerts de migdia al pati del Museo San Telmo, un altre festival on hi hem sentit grups com el Baldo Martínez Grupo amb l’inspirador projecte Vientos Cruzados, o el trio del pianista d'Iparralde, Jon Urrutia. Per les quasi íntimes sessions al petit auditori del mateix Victoria Eugenia, hi han passat dos saxofonistes amb ampli bagatge com Charles McPherson i Houston Person, oferint una versió més íntima de les seves aparicions a la Trini. 




Charles McPherson, Trinitate Plaza, 28/7/2019

Baldo Martínez, San Telmo, 27/7/2019
Houston Person, Trinitate Plaza, 27/7/2019































Zorn i Schneider

O Schneider i Zorn, tant és. Ells han estat les veritables puntes de llança d'un Jazzaldia pensat i treballat amb gust. Tots dos arriben a proposar avenços qualitatius i tècnics a aquesta música que tant estimem. I ho fan des de punts distants, o fins i tot antagònics. Els patrons estètics de cadascú fan la resta. Schneider juga amb emocions profundes, properes a l'ànima sensible, i Zorn, dir-ne epidèrmic és poc, juga amb sensacions més primàries i viscerals. Fins i tot més mecàniques.
Son dos pols inversos que s'atrauen, un cercle ben contrapesat... o totes dues coses a l'hora. El cas és que tots dos han fet d'aquesta edició una de les més suggestives dels darrers anys.

diumenge, 22 de setembre de 2019

L'HORA DE CHARLES TOLLIVER


IMPACT, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019

IMPACT

29è Festival L'Hora del Jazz
Auditori de Vinseum
Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019


Oriol Vallès, trompeta
Irene Reig, saxo alt
Dani Rambla, piano
Pep Coca, contrabaix
Oriol Cot, bateria


Oriol Vallès i Oriol Cot, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019


Proclamar que és l'hora del Jazz com si el parèntesi estival hagués esborrat els concerts ja viscuts, no deixa de ser una casualitat. Tretze anys després de la primera casualitat, ha tret el cap a Vilafranca el 29è. L’Hora del Jazz (el Festival de l’Associació de Músics), que s’organitza en memòria del seu primer president, en Tete Montoliu. Per al Jazz Club, el concert d’enguany representava un important punt d’inflexió, aplegant una actuació amb molta personalitat i el repte de mantenir o superar el nivell d’audiència. La part artística tingué un èxit indiscutible i la participació de públic va merèixer un notable alt. Ja em direu si no és per creure en els eslògans casuals, per forçats que siguin.

Pep Coca, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019Irene Reig, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019



























Impact és un quintet terrassenc que, més enllà de la fascinació que demostra per Charles Tolliver, ha elaborat un projecte sòlid, i fins a cert punt periodístic, sobre aquesta figura del post-bop. Quan als anys 70 el territori del Jazz es va tornar ingovernable, i qualsevol direcció estilística semblava possible llevat quedar-se quiet, Tolliver es mogué fora dels grans segells discogràfics i va decidir que donaria vida als seus projectes des de la independència i la producció pròpies. Això, amb tantes figures al seu voltant fent el mateix, va deixar el trompetista i compositor de Florida en un segon pla. Impact ha recuperat Paper Man (enregistrat el 1968), el seu primer llarga durada com a líder, i l’ha usat de guia per aquest homenatge sincer, brindant-lo com a quelcom noticiable. 


Dani Rambla, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019

El grup, catalitzat pel contrabaixista Pep Coca, amoroseix la música i la transcriu sense pressa, amb tota la fidelitat possible, però també deixa àmplia llibertat als solistes, entre els que destaca amb llum pròpia el trompetista Oriol Vallès, posseïdor d’un fraseig viu i alhora allunyat d’estridències. Junt amb la Irene Reig, convidada per a l’ocasió, van formar una davantera eloqüent i artísticament emotiva. 


Irene Reig, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019

Tota l’actuació va comptar amb rodes de solos d’àmplia durada per part de tots cinc músics, deixant en aquest aspecte un lideratge molt compartit en un projecte ric i fins a cert punt sorprenent, atesa la descoberta que vam fer tots els presents amb la qualitat de les composicions i dels seus arranjaments. L’autor, amb 77 anys, coneix en la distància la feina que fan en Pep Coca i els seus. Ara ja pot dir que, finalment, ha arribat l’hora de Charles Tolliver.


Oriol Cot, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019

dimarts, 23 de juliol de 2019

ESPECIAL VOL DIR BO

Gabriel Amargant amb Ramon Prats, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019























GABRIEL AMARGANT ESPECIAL QUARTET

17è Festival de Música a les Vinyes
Torre Ramona, Subirats, 20-juliol-2019

Gabriel Amargant, saxo tenor
Roger Mas, piano
Manel Fortià, contrabaix
Ramon Prats, bateria

Ramon Prats, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019Roger Mas, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019

















El 17è Festival de Música a les Vinyes , que se celebra a la Torre-Ramona, Subirats, ha reunit per a l’ocasió un quartet al voltant del saxofonista Gabriel Amargant. Una “especial” reunió, amb el nom “Sota les estrelles del jazz”, que ha estat reveladora i molt constructiva. A la tria i configuració del projecte hi ha intervingut de manera decisiva el director artístic del Festival, l’Eduard Codina, sempre pendent d’oferir un plus de qualitat i singularitat al seu cartell.


Manel Fortià, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019

Amargant és un solista complet, amb un so sensible i profund que prioritza l’expressió al fraseig extrem, una actitud que és capaç de transportar a tot el conjunt. El resultat ha estat una notable proposta basada en les composicions del saxofonista, en gran part inspirades en motius literaris, tot i que també hi han aportat les seves partitures Manel Fortià i Roger Mas. El quartet ha ofert una música poètica i descriptiva, centrada en riffs a voltes senzills, acompanyada de cromàtiques intervencions de tots solistes. Malgrat la singularitat de la trobada, el grup ha fet un concert compacte arribant a ordir creixents i pianos d’una gran bellesa, cosa que el públic ha agraït amb llargs aplaudiments.

Especial esment als components del quartet. Tots sense excepció es troben en moments àlgids de les seves carreres, amb una maduresa ben conreada que els dona la competència necessària per a fer front a reptes complexos com el que ens ocupa. A la categoria excepcional d’en Roger Mas i en Ramon Prats, cal afegir ara una nova realitat amb el contrabaixista Manel Fortià, profund amb el so i de gran capacitat interpretativa, que ha fet la seva aparició entre els grans. I és per quedar-se.

Gabriel Amargant Especial Quartet, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019