dilluns, 4 de març de 2019

JAZZ MÍ(S)TIC


Txema Riera Quartet featuring Santi de la Rubia, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-feb-2019
Txema Riera Quartet featuring Santi de la Rubia


TXEMA RIERA QUARTET feat SANTI DE LA RUBIA


Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès
16-febrer-2019


Txema Riera, orgue i composició
Santi de la Rubia, saxo tenor
Dani Pérez, guitarra
Roger Gutiérrez, bateria




Txema Riera, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-feb-2019
Txema Riera, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-feb-2019

La història és cíclica, però els cicles no es repeteixen mai de la mateixa manera. Reunint guitarra, saxo tenor i orgue hammond, es reedita una formació emblemàtica amb arrels a la dècada dels 50, i ressorgiment a final dels 60, època en què aquest instrument propi de les esglésies tornava a pujar als escenaris. L'antic soul-jazz dels 50 s'actualitzava i es convertia en un dels moviments previs al jazz-rock, gràcies a músics com Larry Young.


Santi de la Rubia amb Txema Riera

Roger Gutiérrez
Dani Pérez, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 16-feb-2019
Dani Pérez





























Les eines poden semblar les del passat, però el discurs del quartet del Txema Riera, que visitava el Vinseum en el segon concert de l'any del Jazz Club, no va sonar nostàlgic sinó singular i, sobretot, suggestiu. Va mantenir una connexió hippie, lleugerament psicodèlica, sense lliurar-se del tot a les tonades que un hammond podria provocar, com ara gòspel, blues, latin, etc. El concert va projectar una alenada mística, un efecte que lliga molt amb l'origen eclesiàstic de l'instrument. Al mantra hipnòtic de l'orgue, l’acompanyaven Roger Gutiérrez, un bateria dels que expliquen coses, i dos solistes inspirats que van posar el llistó emocional ben amunt. Dani Pérez va recordar-se subtilment tant del blues com del rock, i Santi de la Rubia ho feu amb el bop, després de mostrar un discurs eloqüent, propi dels que han arribat a la maduresa artística.

Els diàlegs entre guitarra i saxo  es convertiren en l'eix central de l'actuació, molt ben coberts per bateria i orgue que, malgrat la feina rítmica que se'ls demanava, no van deixar d’expressar-se amb amplitud i llibertat. Jazz hippie amb arrels tradicionals.

diumenge, 3 de febrer de 2019

COOL!


IRENE REIG 'VIEWS' 5tet
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 26/1/2019

Irene Reig, saxo alt i composició
Pol Omedes, trompeta
Joan Monné, piano
Pau Sala, contrabaix
Joan Casares, bateria


En una vetllada marcada per l’estrena de la nova directiva del Jazz Club Vilafranca -abans de començar hi va haver un acte de reconeixement a la Junta sortint-, la saxofonista Irene Reig presentava el seu primer disc com a líder (VIEWS), i oferia un concert sense amplificació, qui sap si emulant el llegendari Lee Konitz, conegut per voler tocar el seu alto sempre en acústic. El detall va semblar significatiu però, amb l’actuació en marxa, es convertí en pura anècdota.


El plantejament fou molt propi del ‘cool’, aquell moviment posterior al ‘bebop’ dels 40 (reviseu el mateix Konitz, Gil Evans, Miles Davis, etc.), que defensava el so arrodonit i poc estrident. El quintet, amb una actuació a dues velocitats, alhora viva i encalmada, es va sentir còmode quan els solistes van deixar enrere la fredor inicial, i el públic, cada cop més identificat amb el que sentia, allargava els aplaudiments. Les excel·lents prestacions expressives i tècniques de la protagonista, tant en el fraseig com en els atacs, conduïren el concert a un final tan rodó com el so que el grup defensa.


Amb una rítmica on destacava la solidesa de Joan Monné,  entre el contrabaix de Pau Sala i la percussió cromàtica de Joan Casares, el trompetista Pol Omedes, completant la davantera, oferia el tremp necessari per mantenir-se a redós de la seva joveníssima líder que, malgrat tenir actualment residència als Països Baixos, en una de les presentacions ens va descobrir les seves arrels pierenques.

Estrena de la nova junta amb un concert dels que fan afició, i que esperem que sigui el primer de molts més. 

diumenge, 20 de gener de 2019

OBRA LLIURE I COMPLETA

Nate Wooley, Teatre CCCB, Barcelona, 13-gener-2019
Nate Wooley, Teatre CCCB, Barcelona, 13-gener-2019

Lotte Anker, Teatre CCCB, Barcelona, 13-gener-2019
Lotte Anker, Teatre CCCB, Barcelona, 13-gener-2019


Sampler Series L'Auditori
Teatre del CCCB
Barcelona, 13-gener-2019

NATE WOOLEY QUARTET



Nate Wooley, trompeta i veus
Lotte Anker, saxo tenor i soprano
Felix Henkelhausen, contrabaix
Dre Hočevar, bateria



Inspirar-se en un poeta minimalista per a fer Free Jazz és provocar que els extrems es toquin, i es difuminin. Nate Wooley, en una experiència fora mides però estoicament fonamentada, assoleix, en aquesta Knknighgh, una profunda sensació d'obra completa.

Dre Hočevar, Teatre CCCB, Barcelona, 13-gener-2019
Dre Hočevar, Teatre CCCB, Barcelona, 13-gener-2019


Amb la mínima i sintètica organització, Nate Wooley planteja escenaris sonors que van més enllà dels propis instruments i del silenci. Al Teatre del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va oferir dues composicions d'aproximadament 30 minuts, inspirades en la poesia minimalista d'Aram Saroyan.


Felix Henkelhausen, Teatre CCCB, Barcelona, 13-gener-2019
Felix Henkelhausen, Teatre CCCB, Barcelona, 13-gener-2019


El conjunt va deixar un ambient reflexiu i regenerador, i la sensació d'obra sòlida i ben acabada. Ni eufòric, ni descoratjador, ans tot al contrari, viu.

diumenge, 30 de desembre de 2018

CANÇÓ EN PARELLA

Mireia Feliu & Ismael Dueñas, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15-des-2018


MIREIA FELIU & ISMAEL DUEÑAS
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15/12/2018

Mireia Feliu, veu
Ismael Dueñas, piano i acompanyament vocal

Jim, la balada de Billie Holiday que sempre ens acaba recordant la veu de la Maria del Mar Bonet, és un dels sòlids lligams entre la Nova Cançó i la música popular nord-americana. La versió que en va fer el duo Mireia Feliu & Ismael Dueñas, dins d’un repertori ampli que també incloïa peces de Guillem d’Efak i Lluís Llach, és una bella mostra del concert que proposa aquesta parella: un joc entre improvisació i melodia, tractades totes dues a parts iguals.

L’educat fil de veu de la Mireia Feliu, cognom amb galons que no va necessitar per a sobresortir, s'obre camí en mig del discurs ric, i a cops enjogassat, de l’Ismael Dueñas. Les peces sorgeixen amb fluïdesa i el conjunt resultant desperta l’interès tant dels ‘jazz-ferits’ com dels més profans en la matèria.

Deu ser una nova demostració que el jazz, igual que totes les músiques amb futur, es construeix al voltant d’una idea ben defensada, on s’hi suma l'imprescindible aliatge entre tècnica i imaginació.

diumenge, 16 de desembre de 2018

DEIXEU-VOS ENDUR

Víctor de Diego, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-nov-2018

VÍCTOR DE DIEGO GROUP
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-nov-2018

Víctor de Diego, saxos tenor i soprano
Roger Mas, piano
Martín Leiton, contrabaix
Marc Miralta, bateria


Si vas als concerts, no hi vagis només per un nom. Ves-hi per tots els noms. Pels noms de tots els músics. Aquest principi que tot bon afeccionat hauria de tenir en compte, es va fer evident amb tota la seva extensió el passat dissabte, en una altra de les convocatòries del Jazz Club Vilafranca. 

Roger Mas, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-nov-2018

El saxofonista Víctor de Diego ja sap el que fa quan s’envolta dels noms amb què s’envolta, i va fer el concert perfecte: el solista de prestigi encimbellat pels seus acompanyants. Vam assistir a una suma d’intensitats i d’inventiva, un ampli ventall de fusions rítmiques que va donar rellevància, no només a les composicions del saxofonista, sinó també al seu discurs i al seu so. 

Martín Leiton, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-nov-2018

Havíem sentit De Diego interpretant gairebé el mateix repertori amb el trio sense piano, i feia l'efecte que era ell qui els empenyia amb força. En aquest grup de solistes brillants, els papers han canviat, i són ells que, literalment, volen baix i se l'enduen cap a les altures.

Marc Miralta, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-nov-2018

És per això que ens hem de deixar endur, també nosaltres, des dels nostres seients. Del seient estant, la música ha de fer aquesta funció de transport i ens ha d'arribar, si pot ser, per sorpresa. Quelcom que el quartet del Victor de Diego va aconseguir amb escreix, executant una mitja hora final de gran inspiració.