dimecres, 28 de juliol de 2021

JAZZALDIA 56 (II) / Donostia, 22-JUL-2021


Ariel Brínguez, Teatro Victoria Eugenia, Donostia

El saxofonista cubà ARIEL BRÍNGUEZ obria amb el seu quintet el nostre segon dia de Festival, tot desplegant un repertori de cançons de compositors de l'illa caribenya. La magnífica sonoritat dels saxos i la bona concepció de les peces no van arribar sempre amb la claredat desitjada, probablement per la durada d'alguns solos, i també per la poca concreció dels molts episodis on hi participaven tots cinc músics a l'hora.


Pablo Martín Caminero, Teatro Victoria Eugenia, Donostia

El contrabaixista PABLO MARTÍN CAMINERO ens ha dut la seva proposta de fusió amb el Flamenc, no sense un simpàtic toc d'humor. Molta consistència al darrera, amb el pianista Moisès Sánchez aportant moments brillants, i suficiència dels dos metalls (Carlos Martín #trombó i Ariel Brínguez #saxotenor) per a configurar una actuació molt convincent, tot i estar desprovista de la majoria de textures natives del Flamenc.


Gonzalo Rubalcaba, Plaza de la Trinidad, DonostiaAymee Nuviola, Plaza de la Trinidad, Donostia

El pianista GONZALO RUBALCABA, sempre tan preocupat per anar-se'n del guió de la música cubana, aquest cop n'ha volgut fugir amb una cantant engrescadora, però excessivament desorientada en les tonalitats. La solitud del duo la va deixar musicalment despullada davant del públic de la Trini, que s'aixoplugava com podia de l'insistent sirimiri que no parava de caure. Estic segur que, a trio, AYMÉE NUVIOLA hauria estat ben bé una altra.




Amb 79 primaveres, CHUCHO VALDÉS segueix sent un poder de la natura. Un poder que es va materialitzar a l'escenari de la Trini (on va rebre el premi Donostiako Jazzaldia), en un concert amb gran rellevància de les percussions i ple dels tan populars medleys on, a banda del sentit de l'humor que els caracteritza, hi va barrejar, amb una naturalitat esbalaïdora, música del barroc i estàndards americans i del Jazz llatí. Actuació llarga i atractiva de principi a final amb Bebo i Chick Corea a la memòria.

dimarts, 27 de juliol de 2021

JAZZALDIA 56 (I) / Donostia, 21-JUL-2021

Franco D'Andrea, Claustre San Temo, Donostia
Amb un piano sol carregat de swing implícit, els 60 anys de carrera del pianista FRANCO D'ANDREA han encetat el 56è Jazzaldia




Ricard Gili, Tòfol Trepat, Albert Romaní i Jordi Casanovas, de la Locomotora Negra, Teatro Victoria Eugenia, Donostia
La LOCOMOTORA NEGRA, en la seva gira de comiat 50 ANYS DE JAZZ,  ha rebut el premi Donostiako Jazzaldia, tot recordant l'actuació que van fer aquí el 1977





José James, Auditorio del Kursaal, Donostia
JOSÉ JAMES, preocupat més aviat pel funk i el rap que no pas pel blues, ha actuat sense moure gaire brega, més enllà de mostrar un rebuig frontal a la Covid i al Brexit, que l'hi han provocat dues baixes importants, deixant-lo amb una banda de circumstàncies


Dave Douglas, Plaza de la Trinidad, Donostia
DAVE DOUGLAS & FRANCO D'ANDREA, en formació de Quartet (Federica Michisanti, contrabaix, i Dan Weiss, bateria), han demostrat que, entre l'afinació i la dissonància, hi ha un territori lleuger on hi pot haver poesia, bruta si convé


Cécile McLorin-Salvant, Plaza de la Trinidad, Donostia
CÉCILE MCLORIN-SALVANT i SULLIVAN FORTNER segueixen vivint un idil·li cada cop més ric i lliure, tal com es va demostrar en el concert que tancava la jornada. Tècnica a banda, el duo revisa contínuament el repertori i aconsegueix posar al centre els detalls mínims

Fotografies:  © Imma Casanellas

diumenge, 9 de maig de 2021

EL CRUÏLLA TORNA AMB DOS FESTIVALS

Original Jazz Orquestra - Taller de Músics & Monique Makon (Juliol 2020)


La imatge de l’artista, i la seva expressió, poden arribar a transmetre tant o més que la mateixa música, sigui d’un gènere o d’un altre.


Original Jazz Orquestra - Taller de Músics & Monique Makon (Juliol 2020)


A Jazz & Fotografia de Primerà Mà, a banda d’apostar sense reserves per la música en viu, i molt especialment en les actuals circumstàncies, volem posar especial èmfasi en la part visual de l’espectacle com a element  essencial de comunicació. Música i intèrpret formen un conjunt inseparable i el fotògraf capta imatges que plasmaran moments irrepetibles.


Recinte modernista Sant Pau
Gorka Benítez Trio (Juliol 2020)
















Jazz i Fotografia de Primer Mà es vol fer ressò d’una iniciativa com és el Festival Cruïlla que, després d’adaptar-se l’any passat a les restriccions per la pandèmia, reinventant-se i programant el Cruïlla XXS, enguany encara va més enllà, i es presenta en doble format. D’una banda, un Festival Cruïlla que retorna a l’espai del Fòrum, com en edicions anteriors, i de l’altra, reeditant el nounat Cruïlla XXS, que es desenvoluparà del 3 de juny al 25 de juliol en diferents espais de la ciutat. Estem segurs que el Festival Cruïlla tornarà a ser font d’inspiració fotogràfica, regalant-nos mil i un instants que passaran a la historia.



Dorantes amb Isidro Suárez (Juliol 2020)


La nova edició tindrà una durada de 3 dies, del 8 al 10 de juliol, íntegrament al parc del Fòrum de Barcelona. Dins d’aquest espai s’hi integra el Cruïlla Comedy, divendres 9 i dissabte 10, on es podrà gaudir dels monòlegs d’alguns dels  referents del mon de l’humor.


Monique Makon amb David Pastor (juliol 2020)
Monique Makon (Juliol 2020)


D’altra banda, els concerts del Cruïlla XXS, tal us dèiem, es repartiran per diferents espais de Barcelona, com ara l’Estadi Olímpic, l’Antiga Fàbrica Damm, el Disseny Hub Barcelona i la Sala Barts.

Consulteu tota la programació a www.cruïllabarcelona.com.



Esplanada del TNC (juliol 2020)
 

dilluns, 29 de març de 2021

DEL NEGUIT A LA PAU

MAR SERRA GRUP
"I sempre demà"

Festival Emergents
Auditori de Barcelona, Sala 3 "Tete Montoliu"
25 / març / 2021

Mar Serra, piano
Lluna Aragón, violí
Martí Serra, saxo tenor, saxo soprano i clarinet
Jaime Basulto, guitarra
Franco Molinari, contrabaix
Joan Vidal, bateria

Marina Cardona, dansa a "Perduts potser"

Mar Serra, Auditori de Barcelona, 25/3/21



Martí Serra, Auditori de Barcelona, 25/3/21



Treballar amb l'obra d'altres autors no és una feina fàcil de presentar. Mar Serra, tanmateix, aconsegueix marcar estil en un territori tan actiu i atractiu com la fusió entre música clàssica i jazz. I ho fa de bell antuvi amb els músics que l'acompanyen. L'autora badalonina reuneix una formació elegant, amb violí i saxo/clarinet al davant, centre d'unes textures que van del neguit a la pau en pocs compassos de diferència. Piano i guitarra feinegen en la mateixa direcció, una fiblada de cotó fluix, i tot s'endolceix o cavalca segons la profunditat del contrabaix i, sobretot, amb la lleugeresa de la bateria d'en Joan Vidal, home de bagatge contrastat en fusions d'aquesta categoria. 

 

El resultat és un regal preciós de nom "I sempre demà", projecte amb arrels anteriors a la pandèmia, contrapuntat de manera escaient amb algunes novetats que han nascut durant els mesos de confinament. Diu que aviat sortiran al mercat en forma de nou treball discogràfic de misteriós origen conceptual, en paraules de la pròpia pianista.


Mar Serra Grup, Auditori de Barcelona, 25/3/21
 
A l'actuació, va destacar la peça "Esclat de veritat", dedicada a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, empresonat per l'Estat espanyol i, en un altre moment, la intervenció de la ballarina Marina Cardona,  que oferí la seva interpretació de la peça "Perduts potser", executada a quartet, sense guitarra ni saxo.

 Lluna Aragón, Franco Molinari i Marina Cardona, Auditori de Barcelona, 25/3/21


El concert en el seu conjunt va assolir l'objectiu de fer música avançada sense deixar l'aire clàssic, oferint una versió enginyosa i personal de cadascuna de les melodies (Mompou, Montsalvatge, Robert Gerhard, i altres) en les que es basa el projecte. La cerca sovintejada d'esclats de baixa intensitat, combinada amb el lleuger protagonisme de ritmes balcànics i, fins i tot, amb algunes pinzellades klezmer, van acabar d'arrodonir un concert plaent, que fa encara més atractiu el disc (CD, cosa rodona, anella, arxiu digital, o el que sigui...) que ha de sortir ben aviat.


Mar Serra Grup, Auditori de Barcelona, 25/3/21

dijous, 19 de novembre de 2020

TALISMÁN - Marco Mezquida

(Autoeditat, octubre 2020)


Marco Mezquida, piano i teclat
Martín Meléndez, violoncel
Aleix Tobías, bateria i percussions

01 No passis pena
02 Vientos Elíseos
03 Serotonina
04 Alfajor
05 Carpe Diem
06 Lluvia muda
07 Trenzas
08 Sa cova de ses ànimes
09 Es jardí de ses ànimes
10 Na Cecília
11 Talismán

Totes les composicions de Marco Mezquida, llevat de Na Cecília (tradicional) i Sa cova de ses ànimes (Marco Mezquida i Aleix Tobías)

En els darrers deu anys, en Marco Mezquida ha fet una evolució estilística de gran amplitud. La seva extraordinària capacitat de treball l'ha dut a crear un nombre de propostes difícil d’igualar,  i a intervenir en moltes d'altres. Jo encara no sé on se sent més còmode. Si un vespre qualsevol improvisant amb amics a Robadors23, si en els múltiples projectes que lidera o co-lidera, o fent de sideman en els grups on participa. Tots els projectes i aparicions puntuals, fins i tot les que algú podria pensar que tenen poca importància, son, sense excepció, d'una absoluta sinceritat i d'una indiscutible vàlua artística.
 
Aquesta sinceritat té com a punt d’inflexió un especial gust per la cançó i, per a ser més exactes, per la melodia. El trio que lidera amb Martín Meléndez i Aleix Tobías, el Dream Trio (tal com se'ls ha anomenat en algun anunci, xarxes socials enllà), és un bon compendi de totes aquestes gràcies. És el resultat artístic d'una carrera que ja ha arribat a una maduresa, una maduresa que es troba en trànsit i que, es veu d’una hora lluny, no s'aturarà pas aquí.

Llevat de 'Na Cecília', versió d’una cançó menorquina tradicional, Talismán és una obra feta amb material nou i original. És un treball exquisit, en primer lloc perquè hi passen moltes coses, tant en el seu conjunt com en cadascuna de les peces. Passen coses sobretot en les melodies, però també en els ritmes, en les textures, en la fusió de sonoritats... I en segon lloc, perquè en tot el conjunt hi ha un aire de grup gran, molt més gran que un trio. Mentre me l'escoltava m'ha semblat sentir una orquestra. Sovint he tingut la sensació que l'orquestra era de percussions, com les que ofereix Coetus, la formació que lidera l’Aleix Tobías. I sovint també, m'han vingut al cap la irreverència i la sonoritat clàssica dels Aupa Quartet, a qui sovint em recorden Martín Meléndez i el seu cello.

D'esquerra a dreta, Martín Meléndez, Aleix Tobías i Marco Mezquida  -  Fotografia de Mireia Miralles


I després, al disc, hi ha les ondulacions, els creixents, els semi-creixents, aquells intensos clímax que no arriben a esclatar... Hi ha una cura gairebé quirúrgica de tot el que passa en el conjunt, personificada, per exemple, en les veus que se senten a 'Alfajor' (amb 4 convidades de luxe: Lucía Fumero, Rita Payés, Magalí Datzira i Eva Fernández). Hi ha una pujada emocional fins a ‘Carpe Diem', per mi el cim del disc, i un descens més líric, si se'n pot dir així, fins el delicat final amb ‘Talismán’. La peça que tanca és un duet de so vigorós i plàcid alhora, entre piano i violoncel.

Pel mig hi ha tot un món de dedicatòries (totes les cançons en tenen una), un món d’obsequis musicals, i un munt d’estris de percussió que fan de cada peça un univers paral·lel. Si algú pensava que amb el disc anterior, Ravel's Dreams, s'havia posat el llistó molt alt, els costarà d'explicar que ha estat superat amb nota.