dijous, 19 de novembre de 2020

TALISMÁN - Marco Mezquida

(Autoeditat, octubre 2020)


Marco Mezquida, piano i teclat
Martín Meléndez, violoncel
Aleix Tobías, bateria i percussions

01 No passis pena
02 Vientos Elíseos
03 Serotonina
04 Alfajor
05 Carpe Diem
06 Lluvia muda
07 Trenzas
08 Sa cova de ses ànimes
09 Es jardí de ses ànimes
10 Na Cecília
11 Talismán

Totes les composicions de Marco Mezquida, llevat de Na Cecília (tradicional) i Sa cova de ses ànimes (Marco Mezquida i Aleix Tobías)

En els darrers deu anys, en Marco Mezquida ha fet una evolució estilística de gran amplitud. La seva extraordinària capacitat de treball l'ha dut a crear un nombre de propostes difícil d’igualar,  i a intervenir en moltes d'altres. Jo encara no sé on se sent més còmode. Si un vespre qualsevol improvisant amb amics a Robadors23, si en els múltiples projectes que lidera o co-lidera, o fent de sideman en els grups on participa. Tots els projectes i aparicions puntuals, fins i tot les que algú podria pensar que tenen poca importància, son, sense excepció, d'una absoluta sinceritat i d'una indiscutible vàlua artística.
 
Aquesta sinceritat té com a punt d’inflexió un especial gust per la cançó i, per a ser més exactes, per la melodia. El trio que lidera amb Martín Meléndez i Aleix Tobías, el Dream Trio (tal com se'ls ha anomenat en algun anunci, xarxes socials enllà), és un bon compendi de totes aquestes gràcies. És el resultat artístic d'una carrera que ja ha arribat a una maduresa, una maduresa que es troba en trànsit i que, es veu d’una hora lluny, no s'aturarà pas aquí.

Llevat de 'Na Cecília', versió d’una cançó menorquina tradicional, Talismán és una obra feta amb material nou i original. És un treball exquisit, en primer lloc perquè hi passen moltes coses, tant en el seu conjunt com en cadascuna de les peces. Passen coses sobretot en les melodies, però també en els ritmes, en les textures, en la fusió de sonoritats... I en segon lloc, perquè en tot el conjunt hi ha un aire de grup gran, molt més gran que un trio. Mentre me l'escoltava m'ha semblat sentir una orquestra. Sovint he tingut la sensació que l'orquestra era de percussions, com les que ofereix Coetus, la formació que lidera l’Aleix Tobías. I sovint també, m'han vingut al cap la irreverència i la sonoritat clàssica dels Aupa Quartet, a qui sovint em recorden Martín Meléndez i el seu cello.

D'esquerra a dreta, Martín Meléndez, Aleix Tobías i Marco Mezquida  -  Fotografia de Mireia Miralles


I després, al disc, hi ha les ondulacions, els creixents, els semi-creixents, aquells intensos clímax que no arriben a esclatar... Hi ha una cura gairebé quirúrgica de tot el que passa en el conjunt, personificada, per exemple, en les veus que se senten a 'Alfajor' (amb 4 convidades de luxe: Lucía Fumero, Rita Payés, Magalí Datzira i Eva Fernández). Hi ha una pujada emocional fins a ‘Carpe Diem', per mi el cim del disc, i un descens més líric, si se'n pot dir així, fins el delicat final amb ‘Talismán’. La peça que tanca és un duet de so vigorós i plàcid alhora, entre piano i violoncel.

Pel mig hi ha tot un món de dedicatòries (totes les cançons en tenen una), un món d’obsequis musicals, i un munt d’estris de percussió que fan de cada peça un univers paral·lel. Si algú pensava que amb el disc anterior, Ravel's Dreams, s'havia posat el llistó molt alt, els costarà d'explicar que ha estat superat amb nota. 




dimecres, 11 de novembre de 2020

JAZZALDIA 2020 - BOJAN Z (piano sol)

BOJAN Z - Claustro de San Telmo, Donostia, 23/7/2020

CLAUSTRO DE SAN TELMO
Donostia, 23 juliol 2020

Que a en Bojan Zulfikarpašić li toqués oferir el seu piano sol instal·lat a una de les cantonades del claustre de San Telmo, amb els espectadors dividits en dues ales separades, malauradament no és notícia. Només és un dels efectes derivats de les restriccions per la pandèmia que, com a tot arreu, han estat evidents en aquest Jazzaldia. 

De les tres esglésies que hi ha a la Parte Vieja, San Telmo, que no ofereix culte religiós i que vesteix unes espectaculars pintures de Josep Maria Sert al seu interior, és la que es troba integrada dins del Festival com a estructura de suport. A tocar de la Plaza de la Trinidad, també s'hi fan concerts, aprofitant els espais que genera la seva condició de museu.

La matinal que ens ocupa fou més que atractiva tot i l'horari poc habitual, 11h00, i va anar clarament de menys a més. Amb el cos central ocupat per diverses composicions del propi pianista, algunes de les quals inspirades en la música popular de Bòsnia-Herzegovina, terra de procedència dels seus pares, la pulsació clàssica europea de Bojan Z, sovint seca i contundent, es va fer forta a poc a poc entre el centenar llarg d'assistents. 

BOJAN Z - Claustro de San Telmo, Donostia, 23/7/2020

De la mateixa manera, van fer fortuna els sobtats canvis d'intensitat, en contra dels creixents i els fraseigs més suaus, tot i que també n'hi va haver algun. D'altra banda, van tenir interès certes textures extra-pianístiques, com la percussió de la caixa i l'interior de l'instrument. 

BOJAN Z - Claustro de San Telmo, Donostia, 23/7/2020

En la peça "Don't Buy Ivory, Anymore", cap al final, va proferir una bona mostra de xiulets, que van quadrar molt, tant amb l'espai, que donava una reverberació poc estrident, com amb el context d'una peça que, per ella mateixa, ja es pura reivindicació animalista.

BOJAN Z - Claustro de San Telmo, Donostia, 23/7/2020

diumenge, 8 de novembre de 2020

CANCIONERO - Gonzalo Del Val Trio

GONZALO DEL VAL TRIO featuring BENET PALET

(FRESH SOUND - NEW TALENT, 2020)


Gonzalo Del Val, bateria
Benet Palet, trompeta
Marco Mezquida, piano
David Mengual, contrabaix
Albert Pla, veu a “Que nadie sepa mi sufrir”

01 Byablue (Paul Motian) 
02 They Say It's Wonderful (Irving Berlin)
03 Lascia La Spina (G.F. Händel)
04 Coral (Keith Jarrett)
05 Round Trip (Ornette Coleman)
06 Romancero N°2 (Gonzalo Del Val)
07 Sorra entre les mans (David Mengual)
08 Latin Genetics (Ornette Coleman)
09 Away (Steve Swallow)
10 Que nadie sepa mi sufrir (A.Cabral - E.Dizeo)

Amb tot el que ens ha passat, i ens passa encara amb aquest coi de virus, el tercer disc del trio que lidera en Gonzalo Del Val arriba quan sembla que faci una eternitat del primer (“Three Generations”, 2011). Pel mig va caure “Koiné” (2016), i confesso que amb l’estada dublinesa del bateria, aproximadament entre 2016 i 2018, vaig pensar que potser ja no tindríem l’oportunitat d’un tercer, i més veient que editava “Standards in Dublin” (2018), un disc on s’acompanyava d’un saxofonista de referència com Dave Liebman. Però amb la tornada a terres catalanes, finalment, el músic mirandès ha tornat amb els seus vells amics, i ens brinda un nou treball que permet admirar com ha evolucionat la fina lírica que tan bé els identifica.

Amb poques composicions pròpies i més versions que mai, Cancionero no només apuja el llistó dels anteriors, sinó que ens transporta a una mena de nova dimensió. La participació del trompetista Benet Palet a vuit dels deu talls del disc, ofereix noves oportunitats i colors, i fins algun canvi en la concepció de les peces. Amb ell, el Trio se situa en un pendent incisiu, com si fos un descens a les arrels de la cançó, que es dibuixa perfectament quan escoltem el disc per ordre, del principi al final. El canvi de comportament de les peces es fa evident a l’ària de Händel “Lascia La Spina”, de ben segur una elecció del virtuós Marco Mezquida, que en aquest disc no aporta cap composició pròpia però que fa notar la seva mà, i no només sobre les 88 tecles. La peça es transforma amb la intervenció d’en Benet Palet, com ho fan totes, en un viatge baladístic ple de textures aspres, que costaria de trobar en cap altre quartet de trompeta. I encara més, ofereix un llenguatge esquerp que, en semblants qualitats artístiques, no l’hi sé trobar comparació. És allò de ser al mig, ajuntant lírica i sonoritats del free-jazz, un contrast que, sentit aquí, em sembla el gran tret diferenciador del treball discogràfic que revisem. 

La tria de peces és encisadora i molt descriptiva. La presència de la figura de Keith Jarrett en un parell de peces sembla gairebé un tribut, sobretot després que fa ben poc es coneguessin els problemes de salut, sembla que irreversibles, d’aquesta icònica figura del piano. També hi destaquen Ornette Coleman, un bon referent del mig termini del que parlava abans, pioner del blues i la dissonància, i les dues peces de composició pròpia, el “Romancero N.2” de Del Val, i “Sorra entre les mans” del contrabaixista David Mengual. Amb "Away" es compleix un altre tribut, la referència directa a Steve Swallow, el tipus de baixista, profund i de so vellutat, que agrada per aquestes contrades.

Si el disc comença gairebé amb una declaració d’intencions com pot ser “Byablue”, peça de l’històric bateria Paul Motian que Jarret va gravar en diverses ocasions, l’enregistrament acaba amb una sorpresa, la participació estel·lar del cantant Albert Pla en la vella cançó argentina “Que nadie sepa mi sufrir”. En aquesta peça el tornem a descobrir, si encara calia, com una veu absolutament emotiva, tot i que tant el propi discurs, com sovint la imatge que se'n projecta als mitjans, ens el puguin presentar artísticament a les antípodes.



divendres, 30 d’octubre de 2020

UN BON VIATGE


ALBERT CIRERA & TRES TAMBORS
"SUITE SALADA"

24-oct-2020, Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès 


Albert Cirera amb Marko Lohikari. Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-oct-2020
Albert Cirera amb Marko Lohikari


Albert Cirera, saxos tenor i soprano, flautí i percussions 
Joan Monné, piano i percussió 
Marko Lohikari, contrabaix i percussió 
Òscar Domènech, bateria i percussions 



Diu l'Albert Cirera que prefereix no explicar d'on surt el nom dels Tres Tambors. Que la veritat ens decebria. Li vull agrair la franquesa perquè ara em sento més deslliurat per deixar córrer la imaginació, i pensar en cançons relacionades amb guerres carlines i rams de rosetes. Tanmateix, jo diria que el nom i la cosa no van per aquí, sinó més aviat pel tipus de música que fa aquest grup de quatre, i no tres, tambors. Perquè, en un moment o altre, tots baten o fan dringar algun estri, i això et dona prou marge per explicar el nom. O no? Doncs va, imaginem.
Òscar Domènech
Marko Lohikari
 

Joan Monné


Segurament, i deixant-nos portar per un imaginari més real, en aquest concert vam trepitjar musicalment el territori de la improvisació lliure. La Suite Salada té tota una estructura de moviments (cançons!) on hi destaquen dues o tres melodies. La resta son detalls sonors, sempre acústics. És aquí on la impro va trencar i va omplir de geni l'escena. Cadascun dels Tambors va aportar les seves qualitats individuals, sacrificant-les per als companys i per a la composició. Un exercici de conjunt no només superat amb èxit, sinó amb un resultat més que emocionant. Colpidor, seria la paraula.



Albert Cirera. Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-oct-2020Albert Cirera. Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-oct-2020Albert Cirera. Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-oct-2020Albert Cirera. Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-oct-2020



Aquest coratge i la sensibilitat de la música van arribar perfectament als presents, que omplien gairebé l’aforament permès i que, després d'una hora seguida retenint-se, van irrompre en un llarguíssim aplaudiment. En acabar, tenint com teníem consciència de tot el conjunt de l'obra, molts vam entendre que l'essencial era haver gaudit del viatge, tal com el propi autor ens desitjava abans de començar. 

Albert Cirera & Tres Tambors. Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-oct-2020
Albert Cirera & Tres Tambors

Potser vam viure la darrera oportunitat de sentir la suite en viu, però sempre ens quedarà el disc, enregistrat magistralment el 2016, i que arriba a donar gairebé tota la intensitat del directe.

Albert Cirera. Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 24-oct-2020
Albert Cirera

dilluns, 5 d’octubre de 2020

JAZZALDIA 2020 - CHANO DOMÍNGUEZ TRIO

Chano Domínguez, Donostia, 22 de juliol de 2020
Chano Domínguez
Horacio Fumero, Donostia, 22 de juliol de 2020
Horacio Fumero

PLAZA DE LA TRINIDAD
Donostia, 22-juliol-2020



Aquesta actuació del pianista andalús Chano Domínguez, guardonat amb el Premi Jazzaldia 2020 ex-aequo amb el saxofonista Jorge Pardo i el pianista Iñaki Salvador, ens va fer adonar, de cop i volta, que ens havíem situat en una altra dimensió. Ho vam saber després, però ens trobàvem davant d'un dels millors concerts de l'edició 55. Una concatenació de moments dolços i passatges trepidants, que va provocar admiració col·lectiva i aplaudiments eterns. 









Velocitat d'execució i encert són dues qualitats que no van sempre unides, però aquí es van conjurar de manera perfecta. Uns esplèndids Horacio Fumero, sempre en fluidíssima conversa amb el líder (recordem la seva eloqüent introducció a 'Limbo', de Chano Domínguez), i David Xirgu, en un subtil exercici d'oportunitat i cromatisme, van fer d'escuders d'un pianista que sembla gaudir de la inspiració permanent.



David Xirgu, Donostia, 22 de juliol de 2020
David Xirgu