diumenge, 22 de setembre de 2019

L'HORA DE CHARLES TOLLIVER


IMPACT, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019

IMPACT

29è Festival L'Hora del Jazz
Auditori de Vinseum
Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019


Oriol Vallès, trompeta
Irene Reig, saxo alt
Dani Rambla, piano
Pep Coca, contrabaix
Oriol Cot, bateria


Oriol Vallès i Oriol Cot, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019


Proclamar que és l'hora del Jazz com si el parèntesi estival hagués esborrat els concerts ja viscuts, no deixa de ser una casualitat. Tretze anys després de la primera casualitat, ha tret el cap a Vilafranca el 29è. L’Hora del Jazz (el Festival de l’Associació de Músics), que s’organitza en memòria del seu primer president, en Tete Montoliu. Per al Jazz Club, el concert d’enguany representava un important punt d’inflexió, aplegant una actuació amb molta personalitat i el repte de mantenir o superar el nivell d’audiència. La part artística tingué un èxit indiscutible i la participació de públic va merèixer un notable alt. Ja em direu si no és per creure en els eslògans casuals, per forçats que siguin.

Pep Coca, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019Irene Reig, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019



























Impact és un quintet terrassenc que, més enllà de la fascinació que demostra per Charles Tolliver, ha elaborat un projecte sòlid, i fins a cert punt periodístic, sobre aquesta figura del post-bop. Quan als anys 70 el territori del Jazz es va tornar ingovernable, i qualsevol direcció estilística semblava possible llevat quedar-se quiet, Tolliver es mogué fora dels grans segells discogràfics i va decidir que donaria vida als seus projectes des de la independència i la producció pròpies. Això, amb tantes figures al seu voltant fent el mateix, va deixar el trompetista i compositor de Florida en un segon pla. Impact ha recuperat Paper Man (enregistrat el 1968), el seu primer llarga durada com a líder, i l’ha usat de guia per aquest homenatge sincer, brindant-lo com a quelcom noticiable. 


Dani Rambla, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019

El grup, catalitzat pel contrabaixista Pep Coca, amoroseix la música i la transcriu sense pressa, amb tota la fidelitat possible, però també deixa àmplia llibertat als solistes, entre els que destaca amb llum pròpia el trompetista Oriol Vallès, posseïdor d’un fraseig viu i alhora allunyat d’estridències. Junt amb la Irene Reig, convidada per a l’ocasió, van formar una davantera eloqüent i artísticament emotiva. 


Irene Reig, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019

Tota l’actuació va comptar amb rodes de solos d’àmplia durada per part de tots cinc músics, deixant en aquest aspecte un lideratge molt compartit en un projecte ric i fins a cert punt sorprenent, atesa la descoberta que vam fer tots els presents amb la qualitat de les composicions i dels seus arranjaments. L’autor, amb 77 anys, coneix en la distància la feina que fan en Pep Coca i els seus. Ara ja pot dir que, finalment, ha arribat l’hora de Charles Tolliver.


Oriol Cot, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 14-setembre-2019

dimarts, 23 de juliol de 2019

ESPECIAL VOL DIR BO

Gabriel Amargant amb Ramon Prats, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019























GABRIEL AMARGANT ESPECIAL QUARTET

17è Festival de Música a les Vinyes
Torre Ramona, Subirats, 20-juliol-2019

Gabriel Amargant, saxo tenor
Roger Mas, piano
Manel Fortià, contrabaix
Ramon Prats, bateria

Ramon Prats, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019Roger Mas, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019

















El 17è Festival de Música a les Vinyes , que se celebra a la Torre-Ramona, Subirats, ha reunit per a l’ocasió un quartet al voltant del saxofonista Gabriel Amargant. Una “especial” reunió, amb el nom “Sota les estrelles del jazz”, que ha estat reveladora i molt constructiva. A la tria i configuració del projecte hi ha intervingut de manera decisiva el director artístic del Festival, l’Eduard Codina, sempre pendent d’oferir un plus de qualitat i singularitat al seu cartell.


Manel Fortià, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019

Amargant és un solista complet, amb un so sensible i profund que prioritza l’expressió al fraseig extrem, una actitud que és capaç de transportar a tot el conjunt. El resultat ha estat una notable proposta basada en les composicions del saxofonista, en gran part inspirades en motius literaris, tot i que també hi han aportat les seves partitures Manel Fortià i Roger Mas. El quartet ha ofert una música poètica i descriptiva, centrada en riffs a voltes senzills, acompanyada de cromàtiques intervencions de tots solistes. Malgrat la singularitat de la trobada, el grup ha fet un concert compacte arribant a ordir creixents i pianos d’una gran bellesa, cosa que el públic ha agraït amb llargs aplaudiments.

Especial esment als components del quartet. Tots sense excepció es troben en moments àlgids de les seves carreres, amb una maduresa ben conreada que els dona la competència necessària per a fer front a reptes complexos com el que ens ocupa. A la categoria excepcional d’en Roger Mas i en Ramon Prats, cal afegir ara una nova realitat amb el contrabaixista Manel Fortià, profund amb el so i de gran capacitat interpretativa, que ha fet la seva aparició entre els grans. I és per quedar-se.

Gabriel Amargant Especial Quartet, Torre-Ramona, Subirats, 20-juliol-2019

dimarts, 2 de juliol de 2019

SERENA PERSISTÈNCIA

Marcus Miller, Sala Barts, Barcelona, 29-maig-2019


MARCUS MILLER
Sala Barts, Barcelona
29-maig-2019

Marcus Miller, baix elèctric, clarinet baix i veu
Marquis Hill, trompeta
Alex Han, saxo alt
Brett Williams, teclats i sintetitzadors
Alex Bailey, bateria



Aquests dies en faig 60, només 60, i continuo treballant per la causa. Omplo teatres i auditoris amb un senzill missatge: jo soc en Marcus Miller i aquesta és la meva música. Ho faig bé i tinc la meva passió, el baix… els meus baixos, més ben dit. Només jo els faig sonar així. Faig música pel cos però li dono una atmosfera que té poques comparacions. Per això trio amb tanta cura els músics que m’acompanyen. I no perdo gaire el nord amb experimentacions. Faig un pop-rock instrumental molt subtil, amb força blues i no tant de funk com diuen, però no hi ha por, s’explica sol. No necessito que hi posis gran cosa de part teva. Soc tan bo i tinc arrels històriques tan importants, que no em queda res més per donar ni per explicar. Ja ho sabeu, per això veniu.

Marcus Miller, Sala Barts, Barcelona, 29-maig-2019

Explicar concerts, i el del Marcus Miller no n'és cap excepció, és explicar sensacions. En aquest cas, serenor, i fins i tot pau. Ve’t aquí. De tanta pau, que gairebé ens passa desapercebuda Bitches Brew, la peça pionera, diuen, de l’anomenat jazz-rock, tot i que hi ha qui n’atorga l’honor a In A Silent Way, una mica anterior en el temps. No és cap novetat que el baixista ofereixi cançons de Miles Davis sense copyright propi, però que inclogui aquesta obra mestra en el repertori és notícia perquè Miller no va intervenir en l' enregistrament (aleshores devia tenir 10 anys). Més aviat crec que ens ho hem prendre com una mena de gir de guió, una bonica sorpresa. Tanmateix, de tant discreta que els va sortir (mai una versió de Bitches no ha tingut, en directe, ni el so ni la vitalitat de l’enregistrament original), el sotrac emocional que es pretenia finalment no va ser de grans proporcions.



Tancar amb Tutu i, en el gruix central de l’actuació recrear-se amb els múltiples colors d’Amandla (el disc de Miles Davis, aquest sí, produït per Marcus Miller), no van deixar gaire coses a l’atzar i, si més no, tampoc gaires trumfos més enllà del que representa la figura del millor baixista del món, amb permís de Jaco Pastorius.

Alex Han, Sala Barts, Barcelona, 29-maig-2019Marquis Hill, Sala Barts, Barcelona, 29-maig-2019


















Ara bé, hi va haver moments del concert que van encendre expectatives. Alex Han i Marquis Hill són dos extraordinaris partenaires, segurament dels duos més compenetrats i competents que ha ofert Miller en tots aquests anys, malgrat que el primer ja duu més de 10 anys amb la banda. Cal reconèixer també que la sessió de slap (la tècnica de pulsació marca de la casa), amb els tres models de baix elèctric que va lluir, fou d’aquelles que enardeixen les emocions, sobretot quan es va encarar amb la bateria. Tampoc s’han de menystenir alguns crescendos dels que posen les emocions en guàrdia, tot i que van ser molt subtils i escassos.


I mentre parlem de les sensacions, qui se’n recorda de Laid Black? Si home, el disc nou que presentaven! Doncs igual que tot plegat, de tanta discreció, res no va desentonar. Tot funciona bé. Per això el venim a veure. Oi?

diumenge, 23 de juny de 2019

LA VIA CENTREUROPEA

Michael Arbenz, Thomas Lähns i Florian Arbenz, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 2019


VEIN

Auditori de Vinseum 
Vilafranca del Penedès, 15-juny-2019 

Michael Arbenz, piano
Thomas Lähns, contrabaix
Florian Arbenz, bateria


El Vell Continent i la seva música han estat determinants en el naixement i posterior desenvolupament del Jazz. En els anys del canvi de segle (entre el XIX i el XX), Nova Orleans era un calidoscopi sonor que rebia múltiples aportacions, una de les quals del món simfònic. Dècades més tard, Paris i altres capitals europees esdevenien destinació i aixopluc d’importants músics de Jazz. Fugien de la incomprensió i del rebuig, en molts casos racial, que patien als EUA. Quan, més enllà de l’era del swing, el Jazz es feu universal, la fusió amb la música clàssica va començar a agafar posicions a banda i banda de l’Atlàntic. Tant, que tenim una versió europea del Jazz gairebé des de sempre, i se n’ha escampat la mena arreu de la geografia i de les diverses cultures del Continent

El Jazz del centre d’Europa, segurament el més proper a la música simfònica, va aterrar dissabte passat a l’Auditori del Vinseum. Ens el duia un trio suís, amb seu a Basilea, que va deixar una sorprenent sensació de nou. Si obviem la qualitat dels músics, un trio de piano no sembla pas res d’especial. Tanmateix, simplement parant l’orella en els primers temes ja es podien notar coses com l’absència de swing, l’estructura diversa i variable de les composicions, i la importància dels tres instruments, tots en un plànol d’igualtat solista. Les versions de Ravel (Le Tombeau de Couperin i Blues) van acabar d’obrir els ulls a la sala, que va escoltar amb paciència i atenció fins les més pianíssimes frases de la nit. Debades, la sòlida compenetració del grup oferia una sincronia absoluta, alterada només pels espais d’improvisació, matemàticament estudiats pel que fa a temps, i amb el marge suficient per a deixar que el solista escampés totes les textures instrumentals possibles. En aquest aspecte, cal destacar l’aportació colorista del bateria Florian Arbenz

La capacitat d’explicar històries és tan notable en la música europea, que la melodia es deixa en un segon pla i el ritme, de tan divers, passa gairebé desapercebut. El control magistral sobre les intensitats va acabar d’arrodonir un concert revelador per a molts dels presents.

Florian Arbenz, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 2019Thomas Lähns, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 2019Michael Arbenz, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 2019

Una especial cloenda de la temporada de concerts. El Jazz Club se’n pot anar de vacances amb un magnífic regust de boca. Al setembre, més.