diumenge, 9 de maig de 2021

EL CRUÏLLA TORNA AMB DOS FESTIVALS

Original Jazz Orquestra - Taller de Músics & Monique Makon (Juliol 2020)


La imatge de l’artista, i la seva expressió, poden arribar a transmetre tant o més que la mateixa música, sigui d’un gènere o d’un altre.


Original Jazz Orquestra - Taller de Músics & Monique Makon (Juliol 2020)


A Jazz & Fotografia de Primerà Mà, a banda d’apostar sense reserves per la música en viu, i molt especialment en les actuals circumstàncies, volem posar especial èmfasi en la part visual de l’espectacle com a element  essencial de comunicació. Música i intèrpret formen un conjunt inseparable i el fotògraf capta imatges que plasmaran moments irrepetibles.


Recinte modernista Sant Pau
Gorka Benítez Trio (Juliol 2020)
















Jazz i Fotografia de Primer Mà es vol fer ressò d’una iniciativa com és el Festival Cruïlla que, després d’adaptar-se l’any passat a les restriccions per la pandèmia, reinventant-se i programant el Cruïlla XXS, enguany encara va més enllà, i es presenta en doble format. D’una banda, un Festival Cruïlla que retorna a l’espai del Fòrum, com en edicions anteriors, i de l’altra, reeditant el nounat Cruïlla XXS, que es desenvoluparà del 3 de juny al 25 de juliol en diferents espais de la ciutat. Estem segurs que el Festival Cruïlla tornarà a ser font d’inspiració fotogràfica, regalant-nos mil i un instants que passaran a la historia.



Dorantes amb Isidro Suárez (Juliol 2020)


La nova edició tindrà una durada de 3 dies, del 8 al 10 de juliol, íntegrament al parc del Fòrum de Barcelona. Dins d’aquest espai s’hi integra el Cruïlla Comedy, divendres 9 i dissabte 10, on es podrà gaudir dels monòlegs d’alguns dels  referents del mon de l’humor.


Monique Makon amb David Pastor (juliol 2020)
Monique Makon (Juliol 2020)


D’altra banda, els concerts del Cruïlla XXS, tal us dèiem, es repartiran per diferents espais de Barcelona, com ara l’Estadi Olímpic, l’Antiga Fàbrica Damm, el Disseny Hub Barcelona i la Sala Barts.

Consulteu tota la programació a www.cruïllabarcelona.com.



Esplanada del TNC (juliol 2020)
 

dilluns, 29 de març de 2021

DEL NEGUIT A LA PAU

MAR SERRA GRUP
"I sempre demà"

Festival Emergents
Auditori de Barcelona, Sala 3 "Tete Montoliu"
25 / març / 2021

Mar Serra, piano
Lluna Aragón, violí
Martí Serra, saxo tenor, saxo soprano i clarinet
Jaime Basulto, guitarra
Franco Molinari, contrabaix
Joan Vidal, bateria

Marina Cardona, dansa a "Perduts potser"

Mar Serra, Auditori de Barcelona, 25/3/21



Martí Serra, Auditori de Barcelona, 25/3/21



Treballar amb l'obra d'altres autors no és una feina fàcil de presentar. Mar Serra, tanmateix, aconsegueix marcar estil en un territori tan actiu i atractiu com la fusió entre música clàssica i jazz. I ho fa de bell antuvi amb els músics que l'acompanyen. L'autora badalonina reuneix una formació elegant, amb violí i saxo/clarinet al davant, centre d'unes textures que van del neguit a la pau en pocs compassos de diferència. Piano i guitarra feinegen en la mateixa direcció, una fiblada de cotó fluix, i tot s'endolceix o cavalca segons la profunditat del contrabaix i, sobretot, amb la lleugeresa de la bateria d'en Joan Vidal, home de bagatge contrastat en fusions d'aquesta categoria. 

 

El resultat és un regal preciós de nom "I sempre demà", projecte amb arrels anteriors a la pandèmia, contrapuntat de manera escaient amb algunes novetats que han nascut durant els mesos de confinament. Diu que aviat sortiran al mercat en forma de nou treball discogràfic de misteriós origen conceptual, en paraules de la pròpia pianista.


Mar Serra Grup, Auditori de Barcelona, 25/3/21
 
A l'actuació, va destacar la peça "Esclat de veritat", dedicada a Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, empresonat per l'Estat espanyol i, en un altre moment, la intervenció de la ballarina Marina Cardona,  que oferí la seva interpretació de la peça "Perduts potser", executada a quartet, sense guitarra ni saxo.

 Lluna Aragón, Franco Molinari i Marina Cardona, Auditori de Barcelona, 25/3/21


El concert en el seu conjunt va assolir l'objectiu de fer música avançada sense deixar l'aire clàssic, oferint una versió enginyosa i personal de cadascuna de les melodies (Mompou, Montsalvatge, Robert Gerhard, i altres) en les que es basa el projecte. La cerca sovintejada d'esclats de baixa intensitat, combinada amb el lleuger protagonisme de ritmes balcànics i, fins i tot, amb algunes pinzellades klezmer, van acabar d'arrodonir un concert plaent, que fa encara més atractiu el disc (CD, cosa rodona, anella, arxiu digital, o el que sigui...) que ha de sortir ben aviat.


Mar Serra Grup, Auditori de Barcelona, 25/3/21

dijous, 19 de novembre de 2020

TALISMÁN - Marco Mezquida

(Autoeditat, octubre 2020)


Marco Mezquida, piano i teclat
Martín Meléndez, violoncel
Aleix Tobías, bateria i percussions

01 No passis pena
02 Vientos Elíseos
03 Serotonina
04 Alfajor
05 Carpe Diem
06 Lluvia muda
07 Trenzas
08 Sa cova de ses ànimes
09 Es jardí de ses ànimes
10 Na Cecília
11 Talismán

Totes les composicions de Marco Mezquida, llevat de Na Cecília (tradicional) i Sa cova de ses ànimes (Marco Mezquida i Aleix Tobías)

En els darrers deu anys, en Marco Mezquida ha fet una evolució estilística de gran amplitud. La seva extraordinària capacitat de treball l'ha dut a crear un nombre de propostes difícil d’igualar,  i a intervenir en moltes d'altres. Jo encara no sé on se sent més còmode. Si un vespre qualsevol improvisant amb amics a Robadors23, si en els múltiples projectes que lidera o co-lidera, o fent de sideman en els grups on participa. Tots els projectes i aparicions puntuals, fins i tot les que algú podria pensar que tenen poca importància, son, sense excepció, d'una absoluta sinceritat i d'una indiscutible vàlua artística.
 
Aquesta sinceritat té com a punt d’inflexió un especial gust per la cançó i, per a ser més exactes, per la melodia. El trio que lidera amb Martín Meléndez i Aleix Tobías, el Dream Trio (tal com se'ls ha anomenat en algun anunci, xarxes socials enllà), és un bon compendi de totes aquestes gràcies. És el resultat artístic d'una carrera que ja ha arribat a una maduresa, una maduresa que es troba en trànsit i que, es veu d’una hora lluny, no s'aturarà pas aquí.

Llevat de 'Na Cecília', versió d’una cançó menorquina tradicional, Talismán és una obra feta amb material nou i original. És un treball exquisit, en primer lloc perquè hi passen moltes coses, tant en el seu conjunt com en cadascuna de les peces. Passen coses sobretot en les melodies, però també en els ritmes, en les textures, en la fusió de sonoritats... I en segon lloc, perquè en tot el conjunt hi ha un aire de grup gran, molt més gran que un trio. Mentre me l'escoltava m'ha semblat sentir una orquestra. Sovint he tingut la sensació que l'orquestra era de percussions, com les que ofereix Coetus, la formació que lidera l’Aleix Tobías. I sovint també, m'han vingut al cap la irreverència i la sonoritat clàssica dels Aupa Quartet, a qui sovint em recorden Martín Meléndez i el seu cello.

D'esquerra a dreta, Martín Meléndez, Aleix Tobías i Marco Mezquida  -  Fotografia de Mireia Miralles


I després, al disc, hi ha les ondulacions, els creixents, els semi-creixents, aquells intensos clímax que no arriben a esclatar... Hi ha una cura gairebé quirúrgica de tot el que passa en el conjunt, personificada, per exemple, en les veus que se senten a 'Alfajor' (amb 4 convidades de luxe: Lucía Fumero, Rita Payés, Magalí Datzira i Eva Fernández). Hi ha una pujada emocional fins a ‘Carpe Diem', per mi el cim del disc, i un descens més líric, si se'n pot dir així, fins el delicat final amb ‘Talismán’. La peça que tanca és un duet de so vigorós i plàcid alhora, entre piano i violoncel.

Pel mig hi ha tot un món de dedicatòries (totes les cançons en tenen una), un món d’obsequis musicals, i un munt d’estris de percussió que fan de cada peça un univers paral·lel. Si algú pensava que amb el disc anterior, Ravel's Dreams, s'havia posat el llistó molt alt, els costarà d'explicar que ha estat superat amb nota. 




dimecres, 11 de novembre de 2020

JAZZALDIA 2020 - BOJAN Z (piano sol)

BOJAN Z - Claustro de San Telmo, Donostia, 23/7/2020

CLAUSTRO DE SAN TELMO
Donostia, 23 juliol 2020

Que a en Bojan Zulfikarpašić li toqués oferir el seu piano sol instal·lat a una de les cantonades del claustre de San Telmo, amb els espectadors dividits en dues ales separades, malauradament no és notícia. Només és un dels efectes derivats de les restriccions per la pandèmia que, com a tot arreu, han estat evidents en aquest Jazzaldia. 

De les tres esglésies que hi ha a la Parte Vieja, San Telmo, que no ofereix culte religiós i que vesteix unes espectaculars pintures de Josep Maria Sert al seu interior, és la que es troba integrada dins del Festival com a estructura de suport. A tocar de la Plaza de la Trinidad, també s'hi fan concerts, aprofitant els espais que genera la seva condició de museu.

La matinal que ens ocupa fou més que atractiva tot i l'horari poc habitual, 11h00, i va anar clarament de menys a més. Amb el cos central ocupat per diverses composicions del propi pianista, algunes de les quals inspirades en la música popular de Bòsnia-Herzegovina, terra de procedència dels seus pares, la pulsació clàssica europea de Bojan Z, sovint seca i contundent, es va fer forta a poc a poc entre el centenar llarg d'assistents. 

BOJAN Z - Claustro de San Telmo, Donostia, 23/7/2020

De la mateixa manera, van fer fortuna els sobtats canvis d'intensitat, en contra dels creixents i els fraseigs més suaus, tot i que també n'hi va haver algun. D'altra banda, van tenir interès certes textures extra-pianístiques, com la percussió de la caixa i l'interior de l'instrument. 

BOJAN Z - Claustro de San Telmo, Donostia, 23/7/2020

En la peça "Don't Buy Ivory, Anymore", cap al final, va proferir una bona mostra de xiulets, que van quadrar molt, tant amb l'espai, que donava una reverberació poc estrident, com amb el context d'una peça que, per ella mateixa, ja es pura reivindicació animalista.

BOJAN Z - Claustro de San Telmo, Donostia, 23/7/2020

diumenge, 8 de novembre de 2020

CANCIONERO - Gonzalo Del Val Trio

GONZALO DEL VAL TRIO featuring BENET PALET

(FRESH SOUND - NEW TALENT, 2020)


Gonzalo Del Val, bateria
Benet Palet, trompeta
Marco Mezquida, piano
David Mengual, contrabaix
Albert Pla, veu a “Que nadie sepa mi sufrir”

01 Byablue (Paul Motian) 
02 They Say It's Wonderful (Irving Berlin)
03 Lascia La Spina (G.F. Händel)
04 Coral (Keith Jarrett)
05 Round Trip (Ornette Coleman)
06 Romancero N°2 (Gonzalo Del Val)
07 Sorra entre les mans (David Mengual)
08 Latin Genetics (Ornette Coleman)
09 Away (Steve Swallow)
10 Que nadie sepa mi sufrir (A.Cabral - E.Dizeo)

Amb tot el que ens ha passat, i ens passa encara amb aquest coi de virus, el tercer disc del trio que lidera en Gonzalo Del Val arriba quan sembla que faci una eternitat del primer (“Three Generations”, 2011). Pel mig va caure “Koiné” (2016), i confesso que amb l’estada dublinesa del bateria, aproximadament entre 2016 i 2018, vaig pensar que potser ja no tindríem l’oportunitat d’un tercer, i més veient que editava “Standards in Dublin” (2018), un disc on s’acompanyava d’un saxofonista de referència com Dave Liebman. Però amb la tornada a terres catalanes, finalment, el músic mirandès ha tornat amb els seus vells amics, i ens brinda un nou treball que permet admirar com ha evolucionat la fina lírica que tan bé els identifica.

Amb poques composicions pròpies i més versions que mai, Cancionero no només apuja el llistó dels anteriors, sinó que ens transporta a una mena de nova dimensió. La participació del trompetista Benet Palet a vuit dels deu talls del disc, ofereix noves oportunitats i colors, i fins algun canvi en la concepció de les peces. Amb ell, el Trio se situa en un pendent incisiu, com si fos un descens a les arrels de la cançó, que es dibuixa perfectament quan escoltem el disc per ordre, del principi al final. El canvi de comportament de les peces es fa evident a l’ària de Händel “Lascia La Spina”, de ben segur una elecció del virtuós Marco Mezquida, que en aquest disc no aporta cap composició pròpia però que fa notar la seva mà, i no només sobre les 88 tecles. La peça es transforma amb la intervenció d’en Benet Palet, com ho fan totes, en un viatge baladístic ple de textures aspres, que costaria de trobar en cap altre quartet de trompeta. I encara més, ofereix un llenguatge esquerp que, en semblants qualitats artístiques, no l’hi sé trobar comparació. És allò de ser al mig, ajuntant lírica i sonoritats del free-jazz, un contrast que, sentit aquí, em sembla el gran tret diferenciador del treball discogràfic que revisem. 

La tria de peces és encisadora i molt descriptiva. La presència de la figura de Keith Jarrett en un parell de peces sembla gairebé un tribut, sobretot després que fa ben poc es coneguessin els problemes de salut, sembla que irreversibles, d’aquesta icònica figura del piano. També hi destaquen Ornette Coleman, un bon referent del mig termini del que parlava abans, pioner del blues i la dissonància, i les dues peces de composició pròpia, el “Romancero N.2” de Del Val, i “Sorra entre les mans” del contrabaixista David Mengual. Amb "Away" es compleix un altre tribut, la referència directa a Steve Swallow, el tipus de baixista, profund i de so vellutat, que agrada per aquestes contrades.

Si el disc comença gairebé amb una declaració d’intencions com pot ser “Byablue”, peça de l’històric bateria Paul Motian que Jarret va gravar en diverses ocasions, l’enregistrament acaba amb una sorpresa, la participació estel·lar del cantant Albert Pla en la vella cançó argentina “Que nadie sepa mi sufrir”. En aquesta peça el tornem a descobrir, si encara calia, com una veu absolutament emotiva, tot i que tant el propi discurs, com sovint la imatge que se'n projecta als mitjans, ens el puguin presentar artísticament a les antípodes.