diumenge, 23 de juny de 2019

LA VIA CENTREUROPEA

Michael Arbenz, Thomas Lähns i Florian Arbenz, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 2019


VEIN

Auditori de Vinseum 
Vilafranca del Penedès, 15-juny-2019 

Michael Arbenz, piano
Thomas Lähns, contrabaix
Florian Arbenz, bateria


El Vell Continent i la seva música han estat determinants en el naixement i posterior desenvolupament del Jazz. En els anys del canvi de segle (entre el XIX i el XX), Nova Orleans era un calidoscopi sonor que rebia múltiples aportacions, una de les quals del món simfònic. Dècades més tard, Paris i altres capitals europees esdevenien destinació i aixopluc d’importants músics de Jazz. Fugien de la incomprensió i del rebuig, en molts casos racial, que patien als EUA. Quan, més enllà de l’era del swing, el Jazz es feu universal, la fusió amb la música clàssica va començar a agafar posicions a banda i banda de l’Atlàntic. Tant, que tenim una versió europea del Jazz gairebé des de sempre, i se n’ha escampat la mena arreu de la geografia i de les diverses cultures del Continent

El Jazz del centre d’Europa, segurament el més proper a la música simfònica, va aterrar dissabte passat a l’Auditori del Vinseum. Ens el duia un trio suís, amb seu a Basilea, que va deixar una sorprenent sensació de nou. Si obviem la qualitat dels músics, un trio de piano no sembla pas res d’especial. Tanmateix, simplement parant l’orella en els primers temes ja es podien notar coses com l’absència de swing, l’estructura diversa i variable de les composicions, i la importància dels tres instruments, tots en un plànol d’igualtat solista. Les versions de Ravel (Le Tombeau de Couperin i Blues) van acabar d’obrir els ulls a la sala, que va escoltar amb paciència i atenció fins les més pianíssimes frases de la nit. Debades, la sòlida compenetració del grup oferia una sincronia absoluta, alterada només pels espais d’improvisació, matemàticament estudiats pel que fa a temps, i amb el marge suficient per a deixar que el solista escampés totes les textures instrumentals possibles. En aquest aspecte, cal destacar l’aportació colorista del bateria Florian Arbenz

La capacitat d’explicar històries és tan notable en la música europea, que la melodia es deixa en un segon pla i el ritme, de tan divers, passa gairebé desapercebut. El control magistral sobre les intensitats va acabar d’arrodonir un concert revelador per a molts dels presents.

Florian Arbenz, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 2019Thomas Lähns, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 2019Michael Arbenz, Auditori de Vinseum, Vilafranca del Penedès, 15 de juny de 2019

Una especial cloenda de la temporada de concerts. El Jazz Club se’n pot anar de vacances amb un magnífic regust de boca. Al setembre, més.

dissabte, 25 de maig de 2019

VELLS CONEGUTS

David Pastor, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019

David Pastor amb Tom Warburton, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019
 DAVID PASTOR 
“Film Sessions”

Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019



David Pastor, trompeta
Francesc Capella, piano
Tom Warburton, contrabaix
Anton Jarl, bateria




Cinema i Jazz, dos vells coneguts, dues arts emergents a començament del segle XX, van acabar esdevenint expressions genuïnes de la cultura nord-americana. Tan vells i tan coneguts que, en el decurs del anys, moltes figures del Jazz han tingut coses a veure amb l’anomenat setè art, i a l’inrevés, molts actors i actrius han donat vida a la pantalla a estrelles del jazz. Tampoc no és cap secret que els musicals de més èxit de Broadway, a banda de servir de matèria prima per al repertori del jazz, en moltes ocasions han acabat sent traslladats a la gran pantalla. 

David Pastor amb Tom Warburton, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019

L’exuberància que les dues arts representen es va poder apreciar en el concert que oferia el quartet del trompetista David Pastor, un dels músics consagrats del que se’n diu, ara que parlem de cinema, l’escena del jazz. De l’exuberància beu “Film Sessions”, una proposta que no es conforma amb enumerar cançons i pel·lícules, sinó que les submergeix en territori post-bop i les fa jugar a dues bandes, presentant primer l’assossec propi del cool, en mans del trio rítmic, i equilibrant després la balança gràcies a la creativitat dels solistes.


David Pastor, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019


Aquí hem de parlar del so tallant i lleugerament brut que en David Pastor va treure de la trompeta Schagerl (instrument fet a mà i de tub singular), i de les capacitats del contrabaixista de Kansas, i sitgetà de residència, Tom Warburton, sempre ocupat en transmetre un so ampli no exempt de brillantor, tal com va fer palès en el solo introductori de My Favorite Things, del llargmetratge The Sound of Music (Somriures i Llàgrimes, 1965). 


Francesc Capella, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019Anton Jarl, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019Tom Warburton, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 18-maig-2019

El grup compta amb el piano lleuger, i a cops eteri, de l’igualment consagrat Francesc Capella, magistral a Moon River (Breakfast at Tiffany’s, 1961) en duo amb el propi Pastor, i amb el toc punyent i alhora controlat del bateria suec Anton Jarl

dilluns, 13 de maig de 2019

ERNIE WATTS, EL TENOR

Ernie Watts, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019




ERNIE WATTS QUARTET
Nova Jazz Cava, 23-març-2019 

38è. Festival de Jazz de Terrassa

Ernie Watts, saxo tenor
Christof Saenger, piano
Rudi Engel, contrabaix
Heinrich Koebberling, bateria


El saxo tenor és un instrument determinant en la història del Jazz. Perdut en una filera de les big bands de l’època, va acabar convertint-se en pedra angular del que molts anomenen Jazz modern, gràcies sobretot als corrents estilístics previs al bebop. Començant pel pioner Coleman Hawkins, de noms il·lustres n’hi ha per omplir hores i hores d’audició musical memorable. Però que n’hi hagi tants, i de tant bons, no treu que l’actualitat no ens deixi solistes emblemàtics com Ernie Watts, un músic sorprenent pel seu esperit jovial i, sobretot, pel so que treu d’aquest instrument inventat al S. XIX, i pensat per amplificar la potència d’altres com el clarinet.


Ernie Watts, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019


Veure Watts iniciant l’actuació amb un solo pelat, buidant-se literalment, ja dona idea del que va ser el seu pas pel 38è Festival de Jazz de Terrassa. Veure’l amb aquesta empenta als 73 no deixa indiferents entre el públic, i ens recorda que som davant d’un dels més fidels hereus de John Coltrane i del seu fraseig salvatge. 


Ernie Watts, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019


L’acompanyava el trio “europeu”, un grup de músics alemanys amb el que és apunt d’assolir els 20 anys de col·laboració, i amb el que acaba de publicar Home Light (2018), un recull de versions transformades, unides amb altres o desconstruïdes, que resulta inspirador i, alhora, granític, com l’actuació que ens ocupa, des de tots els punts de vista, d’una força i precisió singulars.


Heinrich Koebberling, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019Rudi Engel, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019Ernie Watts, Nova Jazz Cava, Terrassa, 23-març-2019




Connectadíssim, empàtic, bromista i molt còmode amb el trio, va farcir l’actuació d’homenatges: Ornette, Coltrane, Getz, el Quartet West de Charlie Haden... i no hi podia faltar, encara que només fos en un petit bocí, la fascinant tonada de Lonely Woman... 


dilluns, 22 d’abril de 2019

POESIA I RAUXA

YOUN SUN NAH
Youn Sun Nah, Centre Cultural Terrassa, 15-març-2019
Centre Cultural Terrassa
15-març-2019


38è. Festival de Jazz de Terrassa

Youn Sun Nah
veu, teclat i vocoder
Tomek Miernovski
piano, teclats, guitarra i loops
Rémi Vignolo
bateria, contrabaix i baix elèctric


El bon rotllo, la dolçor del seu caràcter, fins i tot la candidesa que desprèn, contrasten notablement amb la proposta artística de la cantant coreana. Davant d’un públic que omplia la Sala d’Actes del Centre Cultural Terrassa, Youn Sun Nah va oferir el seu discurs enèrgic, sempre banyat de poesia i d’una mena d’encanteri amb tints revolucionaris que la fa única.


Vocalment acurat i complet fins a l’extrem, Immersion es defineix des dels amplis espais septentrionals, com si s’inspirés en les profundes atmosferes nòrdiques, i connecta amb la música popular, en molts casos per mitjà del Gospel i l’Espiritual Negre. Enfocada en diverses textures sonores, moltes de les quals electròniques, i la col·laboració de dos sòlids multi-instrumentistes, el nou projecte va connectar amb gran naturalitat, un mèrit a l’abast de ben pocs músics.

Les sublims interpretacions de peces com “Hallelujah” de Leonard Cohen, “God Is Gona Cut You Down" de Johnny Cash o el bis amb el clàssic de la Motown dels 60 “You Can’t Hurry Love", van alimentar un dels concerts més emotius que li hem sentit mai a la cantant.


dissabte, 20 d’abril de 2019

CORDA SOLISTA


Pau Lligadas, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 13-abril-2019

PAU LLIGADAS
“MADERA VIVA”

Auditori Vinseum
Vilafranca del Penedès, 13-abril-2019



Pau Lligadas, contrabaix i veu

Vicenç Solsona, guitarra i veu
Ramón Ángel Rey, bateria


Des que el món és món, els baixistes són peça clau. Concentració, sacrifici, cap fred (o calent) i aquella paciència des del darrere per a mantenir el grup dins de la peça. No ho pot ser qualsevol, de baixista. Tothom ho sap això. Tanmateix, n’hi ha que fugen de convencionalismes, i alguns d’aquests volten pels nostres escenaris, incentivats segurament per la valenta generació que els ha fet de mestre. Amb aquest esperit és com el jove Pau Lligadas ha arribat al lideratge dels seus propis projectes, i així és com el llegat d’històrics com Mingus o Haden perviu.

La presentació de ‘Madera Viva’ al Jazz Club Vilafranca va tenir molt bona connexió. El disc, que ofereix un repertori divers, fins i tot eclèctic, amb versions del pop llatí, la cançó i d’estàndards nord-americans, va tocar els cors i la fibra. Els que hi cercaven una dosi extra de swing la van trobar a faltar, però la bona química del conjunt la va compensar amb escreix.


Vincenç Solsona amb Pau Lligadas, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 13-abril-2019

Atractiu joc dels dos intèrprets de corda. El contrabaix, amb tota la seva capacitat sonora, fregat amb l’arc, pinçades o gratades les cordes, i la guitarra, molt més concreta amb la pulsació, liderant o acompanyant. Quan hom disposa de l’ofici d’un guitarrista com Vicenç Solsona, les possibilitats de combinar són moltes i el contrabaixista barceloní les va aprofitar totes, fins i tot la veu amb la que Solsona se'ns va presentar com un més que correcte cantant de boleros, a duo amb el propi Lligadas. A l’altra banda de la balança, respecte quasi religiós de Ramón Ángel Rey des de la bateria, que va contrapesar sempre amb el toc adient. Serrat, Mingus, Alejandro Sanz, Nat King Cole o Bebo Valdés vistos des de l’òptica d’un contrabaix solista que té molta corda per davant.

Ramón Ángel Rey, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 13-abril-2019