DIANNE REEVES
![]() |
Terreon Gully |
![]() |
Reuben Rogers |
![]() |
Ed Simon |
![]() |
Dianne Reeves |
![]() |
Edward Simon, Dianne Reeves, Reuben Rogers, Terreon Gully i Romero Lubambo |
![]() |
Terreon Gully |
![]() |
Reuben Rogers |
![]() |
Ed Simon |
![]() |
Dianne Reeves |
![]() |
Edward Simon, Dianne Reeves, Reuben Rogers, Terreon Gully i Romero Lubambo |
Aquest concert us el comentem sense imatges, tot i la magnífica disposició del Festival i de la gent de The Project perquè poguéssim fer el nostre habitual reportatge gràfic. Vam decidir que no volíem signar el contracte amb les estrictes condicions que els artistes demanaven per a poder fotografiar-los.
Visca el Jazz i la Fotografia (Lliures!)
![]() |
Feia temps que anàvem al darrere del pianista israelià Shai Maestro, un d’aquells músics que té construït un món propi, una autèntica creació que l’identifica per allà on passa. La trobada fou a l'Auditori del Conservatori del Liceu, dins del Festival de Jazz de Barcelona, un dels esdeveniments importants que tenim al País pel que fa a la música moderna, i coincidia també amb una masterclass que el músic feia, la mateixa tarda del concert, al Centre Superior de la fundació que porta el mateix nom, al Barri del Raval de Barcelona.
El concert, que presentava les composicions del disc “Human” (ECM, 2022), va començar amb una intensitat alta, no pas pel volum, sinó per la qualitat descriptiva de la música. El món propi al que ens referíem abans va aparèixer sense cap preàmbul, sec i despullat. La història del conte que ens explicaven, la teníem allà mateix. I era una història de les individualitats del grup, centrades bàsicament en el trompetista Philip Dizack i el bateria Ofri Nehemya.
![]() |
Ofri Nehemya |
En l’arrencada, el pianista es va mantenir en un plànol actiu però secundari, en una línia semblant al que feia el gran constructor d’ambients que és Jorge Roeder. Els duos que alimentaven el conte, tenien un protagonista comú, Ofri Nehemya. No cal entrar en les seves reconegudes capacitats, malgrat la seva joventut (28), però m’atreveixo a dir que la seva tècnica, impassible i contundent alhora, el situa ben amunt d’una llista que podrien encapçar mestratges com el de Brian Blade. En certs moments també, el toc de Nehemya ens recordava les lliçons d’un altre dels grans, John Bonham, quan imitava frases de Jimmy Page, als Led Zeppelin. El baterista israelià ho va practicar molt sovint en aquest concert, sobretot en els clarividents diàlegs amb el líder.
![]() |
Jorge Roeder |
Un altre aspecte a destacar és la sonoritat del bufador Philip Dizack, sòlid i tallant quan calia, va deixar empremta per les notes de tonalitat tan greu que treia de la seva trompeta, molt centrat també en construir les atmosferes que marcaven la identitat del grup.
![]() |
Philip Dizack |
Cap a mig concert va aparèixer en escena Lau Noah (Laura Cailà), redirigint els destins de la nit cap a noves sonoritats. Lau Noah va participar en tres de les peces, integrant-se en el grup de manera dinàmica, després de fer una primera peça a duo amb el pianista. Sense cap dubte, la reunió de la cantant i guitarrista de Reus amb Shai Maestro, a New York, pot donar unes possibilitats interessants tant per l’un com per l’altra.
![]() |
Shai Maestro, Jorge Roeder, Ofri Nehemya i Philip Dizak |
Fotografies
MARK GUILIANA
LA NAU, Barcelona
15 octubre 2022
Jason Rigby
saxo tenorJason Lindner
pianoJasper Høiby
contrabaixMark Guiliana
bateria i composicions
![]() |
Jason Lindner, Jason Rigby, Jasper Høiby i Mark Guiliana, La Nau, Barcelona |
![]() |
Jasper Høiby |
Tres anys feia que no apareixia per Barcelona la figura del músic de New Jersey, un dels pocs que pot dir que, d'una posició tan tapada com la del bateria, ha arribat a les més altes consideracions tant de crítics com d'aficionats.
I ve't aquí que la gent de Piñata l'ha fet tornar al Cap i Casal, a La Nau, aquest local del Poble Nou que, treballant gairebé d'incògnit, i associat amb algunes productores amb bones propostes, dona cabuda a tot un seguit de concerts d'atractiu indiscutible.
Amb un viatge rítmic magistral, com no podia ser d'una altra manera, alimentat amb hip hop, pinzellades de gospel, i una mica de reggae i tot, el quartet de Mark Guiliana va dibuixar una actuació addictiva i emocionant, sobretot perquè va construir un viatge on la subtilitat dels creixents i la contundència dels canvis d'intesitat ens van transportar lluny, molt lluny. Tan lluny, que ens van fer oblidar que el concert era a peu dret, i que l'absència de seient era norma des del primer minut.
Mark Guiliana, La Nau, Barcelona
Les peces que inclou el disc 'The Sound Of Listening' foren els mantres del concert: atmosfèrics, una mica nòrdics, inspirats i valents. Sense cap dubte un dels millors originals que es poden sentir actualment.
El grup era un quartet, però al capdavall eren dos duos. D'una banda, Guiliana i el seu repertori inacabable, amb Jasper Høiby d'escuder infal·lible i, de l'altra, els dos Jason's oferint un contrapunt extrem, a voltes incisiu i poètic alhora, tan individualment com en equip.
![]() |
Ignasi Terraza amb Aldo Caviglia i Horacio Fumero |
El record sempre hi és, però iniciatives com aquesta són imprescindibles. L’acte que feia memòria dels 25 anys de la mort del pianista barceloní Vicenç Montoliu i Massana, traspassat el 24 d’agost del 1997, fou justament això, una mena d’antologia que va sacsejar-nos els records i va actualitzar les ja conegudes qualitats artístiques i humanes del Tete, aquell músic irrepetible que, no només tenim allà dalt com un tòtem, sinó que sovint deixem de banda que fou una figura cabdal del Jazz, a casa nostra i més enllà.
Instigat i preparat pel periodista
i divulgador Pere Pons i Macías, amb el suport del Jazz Terrassa,
el concert-homenatge que figurava dins del programa de la Mercè 2022, mantingué
una força expressiva molt destacable per part de la formidable corrua d’artistes
participants, comprensiblement la majoria de l’àmbit català o local. La importantíssima
vessant internacional del Tete és la que va quedar per a una altra
ocasió, i esperem que algun dia es pugui fer realitat!
![]() |
Ignasi Terraza amb Horacio Fumero |
![]() |
Aldo Caviglia |
![]() |
Mireia Feliu amb Aldo Caviglia, Horacio Fumero i Elisabet Raspall |
![]() |
Laura Simó amb Aldo Caviglia, Horacio Fumero i Ignasi Terraza |
La participació de la cantant Mireia
Feliu va donar peu a un record emocionat per la recent pèrdua de la "tieta", Núria Feliu, una de les veus preferides del Tete
amb qui, amés, va publicar un disc (25 Anys), que destaca per l’interès de passar al català les lletres d’alguns estàndards de Jazz, com ara Bye Bye
Blackbird (à Ves
i perde’t). Una altra de les cantants favorites, sobretot en els darrers
anys, és Laura Simó, que també va oferir la seva veu amb emoció i una
brillantor especial.
![]() |
Elisabet Raspall |
![]() |
Albert Bover i Manel Camp |
![]() |
Pere Ferré amb Horacio Fumero |
Capítol a banda mereixen els pianistes
participants. Llevat del ja esmentat Terraza, la llista de les 88 tecles
ens deixa una eloqüent Elisabet Raspall, a trio i acompanyant Mireia
Feliu, i el duo de l’Albert Bover (piano) amb Manel Camp
(teclat), que van homenatjar el també pianista Jordi Sabatés, una
altra pèrdua recent i l’home que va tenir l’honor d’enregistrar un disc a duo
amb el Tete, l’encimbellat Vampyria. Tampoc va passar desapercebut l’esforç
del pianista Pere Ferré que, amb 93 anys, no s’ho va voler perdre.
![]() |
Josep Maria Farràs |
Gran alegria, d’altra banda, de
veure i sentir en Josep Maria Farràs, el mateix que un dia, el propi Tete
va qualificar com el millor músic de Jazz del País. Farràs, ara amb 80
anys, va entrar amb una nota punxeguda i afinadíssima que ens va deixar clavats
a les pedres del Teatre Grec. Quina força i quina capacitat! L’acompanyava un
dels pocs bufadors del País que té l’honor d’haver enregistrat un disc al seu
nom amb el Tete d’acompanyant, el valencià Eladio Reinón.
![]() |
Josep Maria Farràs i Eladio Reinón amb Terraza, Fumero i Caviglia |