dilluns, 15 d’agost de 2022

JAZZALDIA 57 2022 (I)

SORTIR-SE’N AMB LA CLÀSSICA

Fotografies © Imma Casanellas               
Hiromi, Plaza de la Trinidad, Donostia, 22-jul-2022
Hiromi, Trinitate Enparantza, 22 juliol 2022


Ja se sap que si no pares quiet la fotografia surt moguda, i esperem que no ens hagi passat això després d’aquest Jazzaldia tan atapeït de concerts. La 57a edició del degà peninsular, -que 
n’ha programat més de 60 en 6 dies-, la de l’autèntica recuperació, la que ja no ha tingut restriccions de caire sanitari, ha passat tan ràpid que se’ns fa difícil treure’n una imatge o una frase que l’expliqui prou. Tanmateix, aquells que, com nosaltres, han fet una immersió en aquest esdeveniment musical, s’hauran adonat dels tres pilars en què fonamentarem el nostre comentari: Música improvisada i Clàssica s’abracen fort, Torna el New Age, i Velles Glòries desenfocades.


Hiromi amb Rakhi Singh (violí), Shlomy Dobrinsky (violí) Meghan Cassidy (viola), Gabriella Swallow (violoncel) Trinitate Enparantza, 22 juliol 2022
Hiromi amb Rakhi Singh (violí), Shlomy Dobrinsky (violí)
Meghan Cassidy (viola), Gabriella Swallow (violoncel)
Trinitate Enparantza, 22 juliol 2022


Espectacles laterals a banda, llegiu-hi Iggy Pop i Simple Minds que aquest cop han sigut els encarregats de posar nom a la cosa no jazzística –ja sabeu que aquesta trampeta pop-rockera ja ve de lluny-, el tret que hem trobat més destacable passa pel retrobament de la Música Clàssica amb el Jazz i la improvisació. Hiromi amb un quartet de corda, Marco Mezquida amb Juan De La Rubia, i els pianos sols del claustre de San Telmo, sobretot els de Craig Taborn i Vadim Neselovskyi, representen ben clarament aquesta tendència, per nosaltres la més destacable amb diferència.

MUSICA IMPROVISADA I CLÀSSICA, ABRAÇADES

Hiromi Uehara, lluint la seva maduresa d'adolescent, va fer, com és habitual, una actuació trepidant què va comptar amb dos violins, una viola i un violoncel, tots inspiradíssims i molt oberts a la llibertat expressiva. Una fita important és que la perfecció dels instrumentistes no va representar cap impediment, ben al contrari, per a l’esclat d’emocions del conjunt de l’espectacle. Segurament, una de les sensacions de l’estiu jazzístic.

Marco Mezquida i Juan De La Rubia, Victoria Eugenia Antzokia, Donostia, 25 juliol 2022
Marco Mezquida i Juan De La Rubia, Victoria Eugenia Antzokia, 25 juliol 2022



Marco Mezquida i Juan De La Rubia van abordar un concert que va semblar una obra d’orfebreria. Tot mantenint una alta fidelitat amb les partitures de Bach, van deixar anar una capacitat improvisadora, no només sorprenent, sinó amb una connexió fabulosa amb l’audiència. Per acabar-ho d’adobar l’espai del Victoria Eugenia va funcionar a la perfecció, gràcies també a l’orgue Hauptwerk, una autèntica revelació sonora per nosaltres.


Craig Taborn, San Telmo Museoa, Donostia, 22 juliol 2022
Craig Taborn, San Telmo Museoa, 22 juliol 2022


Vadim Neselovskyi, en primera instància, i Craig Taborn després, ens van acostar al pianisme clàssic deixant anar un vel més contemporani el primer, i un deix del cançoner americà, el segon. Tot sempre ben proper al toc clàssic, en una demostració que quan la música és improvisada, tot és molt millor.

Vadim Neselovskyi, San Telmo Museoa, 21 juliol 2022

divendres, 15 d’abril de 2022

RETROBAR LA SINCERITAT

Emmet Cohen, Nova Jazz Cava, Terrassa, 17 març 2022
Emmet Cohen

Yasushi Nakamura, Nova Jazz Cava, Terrassa, 17 març 2022
Yasushi Nakamura





















EMMET COHEN TRIO
17 març 2022
Nova Jazz Cava, Terrassa

Emmet Cohen
piano
Yasushi Nakamura
contrabaix
Kyle Poole
bateria

És de llei reconèixer que, per anys que passin, al Jazz Terrassa no se li acaben ni l'enginy ni la constància, malgrat les dificultats. Amb l'etern Valentí Grau al capdavant, ens descobreix artistes i grups com el del pianista novaiorquès Emmet Cohen, que amb el seu trio ha representat un punt d'inflexió en el cartell del 41è Festival. 

El fet que sembli difícil trobar i, sobretot, proposar artistes novells, fa que molts festivals prefereixin la comoditat (i la seguretat) d'apostar per noms coneguts i reputats. Una decisió que, malauradament, comporta cartells amb poques diferències entre un indret geogràfic i l'altre. L'Emmet Cohen, fins avui, no és d'aquest tipus d'artistes, i potser per això el concert que ens ocupa va sorprendre per la seva entrada torrencial. Alguns vam pensar que massa efectista i tot.

Kyle Poole, Nova Jazz Cava, Terrassa, 17 març 2022
Kyle Poole


Tanta explosió rítmica, si més no, amagava un cromatisme genuí, referendat per l'absència total de partitures. L'estona va passar entre un bon ventall de ritmes i sonoritats originals, properes al piano stride i al free jazz dels primers Ornette, Ayler o Coltrane

Emmet Cohen, Nova Jazz Cava, Terrassa, 17 març 2022
Emmet Cohen


Just abans de l'habitual pausa terrassenca, i en acabat d'una llarga presentació on el pianista va defensar el poder curatiu de la música (déu n'hi do, amb la referència!), el discurs del trio va començar a connectar amb la història.  No sé si per aquesta raó, el segon acte va tenir encara més cos, atès que es va alimentar dels diversos estils històrics (blues, stride i bop, bàsicament) executats amb tota la llibertat expressiva que van ser capaços. Un gaudi absolut, amb els tres músics buidant tot el que duien dintre, assolint una connexió emocionant i plena de sinceritat amb el públic.

Emmet Cohen Trio, Nova Jazz Cava, Terrassa, 17 març 2022
Emmet Cohen Trio

Fotografies © Imma Casanellas                

dijous, 24 de març de 2022

VISCA L'ELOQÜÈNCIA!

Fotografies © Imma Casanellas              
Abe Rábade, Milano Jazz Club, Barcelona, 3-març-2022



ABE RÁBADE BCN TRIO
Milano Jazz Club
Barcelona, 3 març 2022


Abe Rábade
piano
David Mengual
contrabaix
Gonzalo Del Val
bateria


Abe Rábade BCN Trio, Milano Jazz Club, Barcelona, 3-març-2022
Abe Rábade BCN Trio

Cada cop hi ha més raons per baixar les escales del Milano. Nosaltres ho vam fer per assistir al primer passi del pianista compostel.là Abe Rábade, un músic que sempre regala discursos emotius, reforçats per una tècnica trepidant.


Abe Rábade, Milano Jazz Club, Barcelona, 3-març-2022
Abe Rábade



Amb un llibre d'estil regit per l'eloqüència i l'expressivitat Abe Rábade va combinar peces pròpies, connectades amb la natura i els boscos gallecs, amb un repertori de tributs a figures de les vuitanta-vuit tecles com Bill Evans o Bud Powell, i lligant-ho tot amb una referència extra al bateria Elvin Jones, un dels més rics musicalment de la història, responsabilitat que va entomar, amb tacte i molts recursos, un sempre inspirat Gonzalo Del Val.

Gonzalo Del Val, Milano Jazz Club, Barcelona, 3-març-2022
Gonzalo Del Val
David Mengual, Milano Jazz Club, Barcelona, 3-març-2022
David Mengual


El trident es completava amb el contrabaixista David Mengual, segurament un dels músics catalans que podria ostentar perfectament el títol de patriarca, després d'una trajectòria àmplia i exitosa. Si el trio barceloní d'Abe Rábade va arribar a l'excel·lència, un dels "culpables" indiscutibles és aquest contrabaixista. Sense cap dubte, una de les formacions més expressives que hem pogut sentir darrerament pels escenaris del País.

divendres, 11 de febrer de 2022

EL VIJAZZ, SENSE PERE PONS

Fotografia © Imma Casanellas

Pere Pons, 2013
Arxiu jazzdeprimera.cat  
Els cinc anys d'en Pere Pons a la direcció artística del Vijazz s'han acabat de manera sobtada, fa pocs dies. Hem conegut la notícia més per la proclamació del seu substitut, en Carles Ocaña, que no pas perquè algú hagi explicat els motius de tan expeditiva i inesperada destitució. Oficialment, no han transcendit els fets, però el que circula entre bambolines no deixa en gaire bona posició ni el Vijazz, ni els seus organitzadors. Tot plegat passa en un moment clau per a qualsevol festival d’estiu, i sinó que els ho preguntin als artistes i mànagers amb qui el destituït s’havia compromès per a l’edició d’enguany.

Greuges a banda, el Vijazz perd l’home que ha dirigit el període 2017-2021, un temps ple d’incomoditats on només s’han pogut celebrar 4 edicions. En el seu moment, substituir l’ara retornat Carles Ocaña, fou un primer escull a superar. Recordem que el director artístic vilafranquí plegava per voluntat pròpia el desembre del 2016, deixant entreveure certa manca de suport en el si de Tastavins, tal com es va publicar en alguns mitjans. Els habituals del Festival, d’altra banda, ja ens havíem acostumat als cartells amb reminiscències milesdavisianes, on la fusió era principi i arrel de gairebé tot. En agafar-ho, en Pere Pons va voler apostar per les figures històriques, i per un acostament sense complexos a la tradició del Jazz. Recordem el concert d’un pes pesant com Archie Shepp, el d’un celebradíssim Ron Carter, o la connexió caribenya de Monty Alexander. Tanmateix, els cartells d’aquestes 4 edicions tampoc no han deixat de banda el Jazz més modern. Els trompetistes Avishai Cohen o Christian Scott en són un bon exemple, com també ho van ser dos grans solistes com Charles Lloyd i Bill Frisell amb els seus The Marvels. Tampoc no s’han trobat a faltar les grans cantants, amb l’autèntic esclat que va suposar la diva Dianne Reeves o, més darrerament, la cantautora Madeleine Peyroux.

Altra cosa han estat els darrers dos anys, començant pel terrible 2020, un viacrucis per a la música en directe i naturalment també pel Vijazz. El seu director artístic va tenir a punt diverses propostes que, dissortadament, van acabar totes aigüera avall. Malgrat veure com altres festivals de nivell semblant continuaven, fent front a les restriccions, Vilafranca no va tenir prou cintura per mantenir el seu. L’edició 2021, en canvi, va ser francament curativa, tornant a programar un nou Vijazz que va fer mans i mànigues per mantenir-se entre els grans. Amb presències estel·lars com la de Cécile McLorin-Salvant, el Juan Perro més eloqüent, o el trio Carles Benavent, Jorge Pardo, Tino Di Geraldo, la distribució del públic en taules separades va ser una autèntica revelació. Tota aquesta feinada, feta en gran part lluny del focus mediàtic, ha merescut el cessament fulminant, fins al punt de negar el dret a un comiat digne. Un adéu per la porta del darrera, que no sembla ni just ni encertat... però ja és tard per a ploricons.

Simplement, agrair al Pere el temps dedicat i el seu bon ull jazzístic, i també el coratge en els moments durs que li ha tocat viure... i, com que tot va més lligat del que pot semblar, tampoc no voldria perdre l’oportunitat per a desitjar sort i encerts al vell nouvingut Carles Ocaña, tot esperant que aquest cop no hagi de patir pels suports interns, un risc sobre el que sembla haver pres ja mesures preventives.

Ens veurem pels concerts, Pere Pons.

Miquel Bricullé
Co-fundador i Director Artístic Vijazz Penedès 2007

dimarts, 28 de desembre de 2021

NO ÉS FÀCIL

VIJAY IYER amb LINDA MAY HAN OH i TYSHAWN SOREY
"Uneasy"

Fotografies © Imma Casanellas   
Vijay Iyer, Conservatori del Liceu, Barcelona, 8-nov-2021
Vijay Iyer

Conservatori del Liceu
Barcelona, 8 de novembre de 2021


Vijay Iyer
piano
Linda May Han Oh
contrabaix
Tyshawn Sorey
bateria





No és fàcil, no. Però ho va semblar. "Uneasy" és la química, l'empatia i la qualitat tècnica unides. Aquest concert del 53è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, fou coral i continu, i només es va interrompre per a restituir la mascareta trencada del 'doctor' Tayshawn Sorey.

Vijay Iyer, Conservatori del Liceu, Barcelona, 8-nov-2021
Vijay Iyer


Linda May Han Oh, Conservatori del Liceu, Barcelona, 8-nov-2021
Linda May Han Oh


Vijay Iyer amb Linda May Han Oh van fer una demostració de compenetració cega, anant de la clàssica al bop amb tanta naturalitat que algú podria pensar en el naixement d'una nova música, una com aquesta, que va directa a l'interior dels oients.


Tayshawn Sorey, Conservatori del Liceu, Barcelona, 8-nov-2021
Tayshawn Sorey


Música inspiradora i austeritat interpretativa (ben retratada amb el mínim 'drum set' que lluïa el propi bateria), en la posada en escena d'aquest darrer disc. Però austeritat no vol dir manca d'activitat. Vol dir fer allò que cal per a assolir l'objectiu, i només allò. 

Vijay Iyer, Conservatori del Liceu, Barcelona, 8-nov-2021
Vijay Iyer
Vijay Iyer, Conservatori del Liceu, Barcelona, 8-nov-2021
Vijay Iyer


Vijay Iyer, Linda May Han Oh i Tayshawn Sorey, Conservatori del Liceu, Barcelona, 8-nov-2021
Vijay Iyer, Linda May Han Oh i Tayshawn Sorey