CHICUELO & MARCO MEZQUIDA AL RESSONS

Marco Mezquida, Chicuelo i Paco de Mode a l'Auditori de Vilafranca, març 2017

Fotografies               

© Imma Casanellas          

Dissabte 29 d’abril de 2023, 12:00 h., Segura Viudas, Torrelavit (Alt Penedès)

Entre la munió de concerts que l’aterratge del Festival Ressons Penedès ha desencadenat pel cap de setmana del 28 al 30 d’abril, la feina de trobar-ne un que no t'obligui a deixar-ne d'altres, resulta, pel cap baix, entretinguda. Tanmateix, pels amants de les fusions connectades al Jazz, n’hi ha una que ens aclareix de cop tots els dubtes. I em direu, coi! una altra del Mezquida. Sí, però no es tracta d'“una altra” qualsevol. Ens trobem davant d’un dels projectes més consolidats i estimats, tant pel guitarrista de Cornellà, en plena promoció del seu darrer disc Caminos, com pel geni de Maó, del que comencen a sobrar les paraules després de la recent estrena de Talaiot, una obra per a  piano i orquestra, acompanyat de la Simfònica del Vallès.

Marco Mezquida a l'Auditori de Vilafranca, març 2017

Amb dos discos al mercat, i un altre en projecte per a la propera tardor, Juan Gómez "Chicuelo" i Marco Mezquida tornen a unir les seves trajectòries després de més de 4 mesos sense tocar junts. No en debades, ells parlen que són una família molt ben avinguda, que s’entenen molt bé. Serà doncs una reunió familiar molt desitjada i que, no en tenim cap dubte, donarà molt de sí. Només amb les qualitats individuals, ja n’hi ha prou per entendre que el que passarà a Segura Viudas aquest proper 29 d’abril al migdia, tindrà moments d’una brillantor absoluta. La formació inclou, com ha estat habitual des dels seus inicis, el percussionista de Reus, Paco de Mode.

Juan Gómez "Chicuelo" a l'Auditori de Vilafranca, març 2017

Possibles sorpreses a banda, segurament sentirem cançons dels dos discos anteriors de la parella, Conexión i No hay dos sin tres. Aquest repertori ens retornarà a l’univers que s’obre darrere de Jazz i Flamenc, una fusió que té exèrcits d'adeptes (i també molts practicants!) però que, a mans d’aquests dos, pren unes dimensions, com a mínim, singulars. I sinó, mireu què en dèiem aquí mateix fa 6 anys. 

LA MILLOR TEMPESTA

Fotografies               

© Imma Casanellas               

DIANNE REEVES

Palau de la Música Catalana

Barcelona, 9 novembre 2022

Dianne Reeves, veu

Romero Lubambo, guitarra

Edward Simon, piano i teclat

Reuben Rogers, contrabaix i baix elèctric

Terreon Gully, bateria

Dianne Reeves

Romero Lubambo

  

   

Quan va sonar Dreams, la cançó de Stevie Nicks (Fleetwood Mac), i segona peça del concert, ja sabíem que érem al millor lloc possible, aquella nit. Les grans facultats vocals de Dianne Reeves van circular sense aturador per tots els racons del Palau. 

Tal com diu la cançó, només hi ha tempesta quan plou, i déu n'hi do del que ens va caure al damunt en aquest concert. 

Terreon Gully

Reuben Rogers

              

    

                     

Amb un scat omnipresent, es van succeïr els standards (quin gran Skylark), l'homenatge a la recentment traspassada Gal Costa, entre cançó i cançó la fèrria defensa del paper de la dona al món, i finalitzat tot plegat amb una peça de l'enyorat McCoy Tyner, executada a capella amb el fidelíssim Romero Lubambo.

Ed Simon

Dianne Reeves

   
      

Dianne Reeves no té una veu, entre nas i coll hi té un instrument.

Edward Simon, Dianne Reeves, Reuben Rogers, Terreon Gully i Romero Lubambo

FIGURES SENSE IMATGE(s)

Joshua Redman, saxos tenor i soprano

Brad Mehldau, piano

Christian McBride, contrabaix

Brian Blade, bateria

Palau de la Música

Barcelona, 26 octubre 2022

La MoodSwing Reunion que, gairebé 30 anys després, torna a posar en òrbita el quartet del saxofonista Joshua Redman, va arribar a l'excel·lència en una actuació poc arriscada però molt autèntica, connectat totalment amb un públic que, tal com toca a les grans ocasions, omplia de gom a gom el Palau .

Després d'un inici musicalment pla, amb dues peces de relat auster i protagonisme gairebé absolut del saxofonista, el concert es va començar a enlairar amb Hoe Honk de Mehldau i, amb la posterior The Shade of The Cedar Tree, de Cedar Walton, va acabar de desfermar emocions. La resta fins al segon bis, un pur delit complementat amb pujades i baixades d'intensitat, d'aquelles que et claven al seient.

Hi va ajudar molt el toc de Brian Blade, incisiu i lleuger alhora, les excursions puntillistes, permeteu-me l'adjectiu pictòric, de Brad Mehldau, la cerca dels extrems de Joshua Redman i la demostració tècnica de Christian McBride. Els seus duos amb Blade van ser tot un espectacle.

Van connectar tant, que el públic va exigir un segon bis, confirmant allò tan evident, i que explica moltes coses: El relat ho és tot. 

Aquest concert us el comentem sense imatges, tot i la magnífica disposició del Festival i de la gent de The Project perquè poguéssim fer el nostre habitual reportatge gràfic. Vam decidir que no volíem signar el contracte amb les estrictes condicions que els artistes demanaven per a poder fotografiar-los.

Visca el Jazz i la Fotografia (Lliures!)

SHAI MAESTRO: DIÀLEGS A PLENA LLUM

Fotografies

© Imma Casanellas

SHAI MAESTRO QUARTET

Fundació Conservatori del Liceu

Barcelona, 20-octubre-2022

Shai Maestro, piano

Philip Dizack, trompeta

Jorge Roeder, contrabaix

Ofri Nehemya, bateria

Feia temps que anàvem al darrere del pianista israelià Shai Maestro, un d’aquells músics que té construït un món propi, una autèntica creació que l’identifica per allà on passa. La trobada fou a l'Auditori del Conservatori del Liceu, dins del Festival de Jazz de Barcelona, un dels esdeveniments importants que tenim al País pel que fa a la música moderna, i coincidia també amb una masterclass que el músic feia, la mateixa tarda del concert, al Centre Superior de la fundació que porta el mateix nom, al Barri del Raval de Barcelona.

El concert, que presentava les composicions del disc “Human” (ECM, 2022), va començar amb una intensitat alta, no pas pel volum, sinó per la qualitat descriptiva de la música. El món propi al que ens referíem abans va aparèixer sense cap preàmbul, sec i despullat. La història del conte que ens explicaven, la teníem allà mateix. I era una història de les individualitats del grup, centrades bàsicament en el trompetista Philip Dizack i el bateria Ofri Nehemya.

Ofri Nehemya

En l’arrencada, el pianista es va mantenir en un plànol actiu però secundari, en una línia semblant al que feia el gran constructor d’ambients que és Jorge Roeder. Els duos que alimentaven el conte, tenien un protagonista comú, Ofri Nehemya. No cal entrar en les seves reconegudes capacitats, malgrat la seva joventut (28), però m’atreveixo a dir que la seva tècnica, impassible i contundent alhora, el situa ben amunt d’una llista que podrien encapçar mestratges com el de Brian Blade. En certs moments també, el toc de Nehemya ens recordava les lliçons d’un altre dels grans, John Bonham, quan imitava frases de Jimmy Page, als Led Zeppelin. El baterista israelià ho va practicar molt sovint en aquest concert, sobretot en els clarividents diàlegs amb el líder. 

Jorge Roeder

Un altre aspecte a destacar és la sonoritat del bufador Philip Dizack, sòlid i tallant quan calia, va deixar empremta per les notes de tonalitat tan greu que treia de la seva trompeta, molt centrat també en construir les atmosferes que marcaven la identitat del grup.

Philip Dizack

 

Cap a mig concert va aparèixer en escena Lau Noah (Laura Cailà), redirigint els destins de la nit cap a noves sonoritats. Lau Noah va participar en tres de les peces, integrant-se en el grup de manera dinàmica, després de fer una primera peça a duo amb el pianista. Sense cap dubte, la reunió de la cantant i guitarrista de Reus amb Shai Maestro, a New York, pot donar unes possibilitats interessants tant per l’un com per l’altra.

Shai Maestro i Lau Noah

Shai Maestro, Jorge Roeder, Ofri Nehemya i Philip Dizak

MARK GUILIANA I ELS SEUS MANTRES

                 

Fotografies

© Imma Casanellas

 

MARK GUILIANA

LA NAU, Barcelona
15 octubre 2022

 

Jason Rigby

saxo tenor

Jason Lindner

piano

Jasper Høiby

contrabaix

Mark Guiliana

bateria i composicions

 

Jason Lindner, Jason Rigby, Jasper Høiby i Mark Guiliana, La Nau, Barcelona

Jasper Høiby

Tres anys feia que no apareixia per Barcelona la figura del músic de New Jersey, un dels pocs que pot dir que, d'una posició tan tapada com la del bateria, ha arribat a les més altes consideracions tant de crítics com d'aficionats. 

I ve't aquí que la gent de Piñata l'ha fet tornar al Cap i Casal, a La Nau, aquest local del Poble Nou que, treballant gairebé d'incògnit, i associat amb algunes productores amb bones propostes, dona cabuda a tot un seguit de concerts d'atractiu indiscutible.

Amb un viatge rítmic magistral, com no podia ser d'una altra manera, alimentat amb hip hop, pinzellades de gospel, i una mica de reggae i tot, el quartet de Mark Guiliana va dibuixar una actuació addictiva i emocionant, sobretot perquè va construir un viatge on la subtilitat dels creixents i la contundència dels canvis d'intesitat ens van transportar lluny, molt lluny. Tan lluny, que ens van fer oblidar que el concert era a peu dret, i que l'absència de seient era norma des del primer minut.

Mark Guiliana, La Nau, Barcelona

Jason Lindner

Jason Rigby

Les peces que inclou el disc 'The Sound Of Listening' foren els mantres del concert: atmosfèrics, una mica nòrdics, inspirats i valents. Sense cap dubte un dels millors originals que es poden sentir actualment. 

El grup era un quartet, però al capdavall eren dos duos. D'una banda, Guiliana i el seu repertori inacabable, amb Jasper Høiby d'escuder infal·lible i, de l'altra, els dos Jason's oferint un contrapunt extrem, a voltes incisiu i poètic alhora, tan individualment com en equip.