dissabte, 26 de novembre de 2022

LA MILLOR TEMPESTA

Fotografies               
© Imma Casanellas               

Dianne Reeves, Palau de la Música Catalana, 9/11/2022


DIANNE REEVES

Palau de la Música Catalana
Barcelona, 9 novembre 2022

Dianne Reeves, veu
Romero Lubambo, guitarra
Edward Simon, piano i teclat
Reuben Rogers, contrabaix i baix elèctric
Terreon Gully, bateria


Dianne Reeves
Romero Lubambo

  
   





Quan va sonar Dreams, la cançó de Stevie Nicks (Fleetwood Mac), i segona peça del concert, ja sabíem que érem al millor lloc possible, aquella nit. Les grans facultats vocals de Dianne Reeves van circular sense aturador per tots els racons del Palau. 

Tal com diu la cançó, només hi ha tempesta quan plou, i déu n'hi do del que ens va caure al damunt en aquest concert. 


Terreon Gully
Reuben Rogers
              
    





                     















Amb un scat omnipresent, es van succeïr els standards (quin gran Skylark), l'homenatge a la recentment traspassada Gal Costa, entre cançó i cançó la fèrria defensa del paper de la dona al món, i finalitzat tot plegat amb una peça de l'enyorat McCoy Tyner, executada a capella amb el fidelíssim Romero Lubambo.


Ed Simon
Dianne Reeves
   
      





















Dianne Reeves no té una veu, entre nas i coll hi té un instrument.

Edward Simon, Dianne Reeves, Reuben Rogers, Terreon Gully i Romero Lubambo

dimecres, 9 de novembre de 2022

FIGURES SENSE IMATGE(s)

Joshua Redman, saxos tenor i soprano
Brad Mehldau, piano
Christian McBride, contrabaix
Brian Blade, bateria

Palau de la Música
Barcelona, 26 octubre 2022

La MoodSwing Reunion que, gairebé 30 anys després, torna a posar en òrbita el quartet del saxofonista Joshua Redman, va arribar a l'excel·lència en una actuació poc arriscada però molt autèntica, connectat totalment amb un públic que, tal com toca a les grans ocasions, omplia de gom a gom el Palau .

Després d'un inici musicalment pla, amb dues peces de relat auster i protagonisme gairebé absolut del saxofonista, el concert es va començar a enlairar amb Hoe Honk de Mehldau i, amb la posterior The Shade of The Cedar Tree, de Cedar Waltonva acabar de desfermar emocions. La resta fins al segon bis, un pur delit complementat amb pujades i baixades d'intensitat, d'aquelles que et claven al seient.

Hi va ajudar molt el toc de Brian Blade, incisiu i lleuger alhora, les excursions puntillistes, permeteu-me l'adjectiu pictòric, de Brad Mehldau, la cerca dels extrems de Joshua Redman i la demostració tècnica de Christian McBride. Els seus duos amb Blade van ser tot un espectacle.

Van connectar tant, que el públic va exigir un segon bis, confirmant allò tan evident, i que explica moltes coses: El relat ho és tot. 

Aquest concert us el comentem sense imatges, tot i la magnífica disposició del Festival i de la gent de The Project perquè poguéssim fer el nostre habitual reportatge gràfic. Vam decidir que no volíem signar el contracte amb les estrictes condicions que els artistes demanaven per a poder fotografiar-los.

Visca el Jazz i la Fotografia (Lliures!)

dilluns, 31 d’octubre de 2022

SHAI MAESTRO: DIÀLEGS A PLENA LLUM

Fotografies
Shai Maestro Quartet, Conservatori del Liceu, Barcelona, 20-oct-2022


SHAI MAESTRO QUARTET

Fundació Conservatori del Liceu
Barcelona, 20-octubre-2022


Shai Maestro, piano
Philip Dizack, trompeta
Jorge Roeder, contrabaix
Ofri Nehemya, bateria

Feia temps que anàvem al darrere del pianista israelià Shai Maestro, un d’aquells músics que té construït un món propi, una autèntica creació que l’identifica per allà on passa. La trobada fou a l'Auditori del Conservatori del Liceu, dins del Festival de Jazz de Barcelona, un dels esdeveniments importants que tenim al País pel que fa a la música moderna, i coincidia també amb una masterclass que el músic feia, la mateixa tarda del concert, al Centre Superior de la fundació que porta el mateix nom, al Barri del Raval de Barcelona.


Shai Maestro, Conservatori del Liceu, Barcelona, 20-oct-2022Shai Maestro, Conservatori del Liceu, Barcelona, 20-oct-2022Shai Maestro, Conservatori del Liceu, Barcelona, 20-oct-2022

El concert, que presentava les composicions del disc “Human” (ECM, 2022), va començar amb una intensitat alta, no pas pel volum, sinó per la qualitat descriptiva de la música. El món propi al que ens referíem abans va aparèixer sense cap preàmbul, sec i despullat. La història del conte que ens explicaven, la teníem allà mateix. I era una història de les individualitats del grup, centrades bàsicament en el trompetista Philip Dizack i el bateria Ofri Nehemya.


Ofri Nehemya, Conservatori del Liceu, Barcelona, 20-oct-2022
Ofri Nehemya

En l’arrencada, el pianista es va mantenir en un plànol actiu però secundari, en una línia semblant al que feia el gran constructor d’ambients que és Jorge Roeder. Els duos que alimentaven el conte, tenien un protagonista comú, Ofri Nehemya. No cal entrar en les seves reconegudes capacitats, malgrat la seva joventut (28), però m’atreveixo a dir que la seva tècnica, impassible i contundent alhora, el situa ben amunt d’una llista que podrien encapçar mestratges com el de Brian Blade. En certs moments també, el toc de Nehemya ens recordava les lliçons d’un altre dels grans, John Bonham, quan imitava frases de Jimmy Page, als Led Zeppelin. El baterista israelià ho va practicar molt sovint en aquest concert, sobretot en els clarividents diàlegs amb el líder. 


Jorge Roeder, Conservatori del Liceu, Barcelona, 20-oct-2022
Jorge Roeder

Un altre aspecte a destacar és la sonoritat del bufador Philip Dizack, sòlid i tallant quan calia, va deixar empremta per les notes de tonalitat tan greu que treia de la seva trompeta, molt centrat també en construir les atmosferes que marcaven la identitat del grup.


Philip Dizack, Conservatori del Liceu, Barcelona, 20-oct-2022
Philip Dizack
 

Cap a mig concert va aparèixer en escena Lau Noah (Laura Cailà), redirigint els destins de la nit cap a noves sonoritats. Lau Noah va participar en tres de les peces, integrant-se en el grup de manera dinàmica, després de fer una primera peça a duo amb el pianista. Sense cap dubte, la reunió de la cantant i guitarrista de Reus amb Shai Maestro, a New York, pot donar unes possibilitats interessants tant per l’un com per l’altra.




Shai Maestro i Lau Noah

Shai Maestro Quartet, Conservatori del Liceu, Barcelona, 20-oct-2022
Shai Maestro, Jorge Roeder, Ofri Nehemya i Philip Dizak



dimarts, 25 d’octubre de 2022

MARK GUILIANA I ELS SEUS MANTRES

                 



Fotografies

© Imma Casanellas

 

MARK GUILIANA

LA NAU, Barcelona
15 octubre 2022

 

Jason Rigby
saxo tenor
Jason Lindner
piano
Jasper Høiby
contrabaix
Mark Guiliana
bateria i composicions

 

Jason Lindner, Jason Rigby, Jasper Hoiby i Mark Guiliana, La Nau, Barcelona, 15-oct-2022
Jason Lindner, Jason Rigby, Jasper Høiby i Mark Guiliana, La Nau, Barcelona



Jasper Høiby, La Nau, Barcelona, 15-oct-2022
Jasper Høiby

















Tres anys feia que no apareixia per Barcelona la figura del músic de New Jersey, un dels pocs que pot dir que, d'una posició tan tapada com la del bateria, ha arribat a les més altes consideracions tant de crítics com d'aficionats. 


I ve't aquí que la gent de Piñata l'ha fet tornar al Cap i Casal, a La Nau, aquest local del Poble Nou que, treballant gairebé d'incògnit, i associat amb algunes productores amb bones propostes, dona cabuda a tot un seguit de concerts d'atractiu indiscutible.


Amb un viatge rítmic magistral, com no podia ser d'una altra manera, alimentat amb hip hop, pinzellades de gospel, i una mica de reggae i tot, el quartet de Mark Guiliana va dibuixar una actuació addictiva i emocionant, sobretot perquè va construir un viatge on la subtilitat dels creixents i la contundència dels canvis d'intesitat ens van transportar lluny, molt lluny. Tan lluny, que ens van fer oblidar que el concert era a peu dret, i que l'absència de seient era norma des del primer minut.


Mark Guiliana, La Nau, Barcelona


Jason Lindner, La Nau, Barcelona, 15-oct-2022
Jason Lindner
Jason Rigby, La Nau, Barcelona, 15-oct-2022
Jason Rigby

Les peces que inclou el disc 'The Sound Of Listening' foren els mantres del concert: atmosfèrics, una mica nòrdics, inspirats i valents. Sense cap dubte un dels millors originals que es poden sentir actualment. 

El grup era un quartet, però al capdavall eren dos duos. D'una banda, Guiliana i el seu repertori inacabable, amb Jasper Høiby d'escuder infal·lible i, de l'altra, els dos Jason's oferint un contrapunt extrem, a voltes incisiu i poètic alhora, tan individualment com en equip.


dimecres, 12 d’octubre de 2022

25 ANYS SENSE TETE

Teatre Grec, Barcelona, 25 setembre 2022

 Fotografies © Imma Casanellas               

Ignasi Terraza amb Aldo Caviglia i Horacio Fumero, Teatre Grec, Barcelona, 25/9/22
Ignasi Terraza amb Aldo Caviglia i Horacio Fumero

El record sempre hi és, però iniciatives com aquesta són imprescindibles. L’acte que feia memòria dels 25 anys de la mort del pianista barceloní Vicenç Montoliu i Massana, traspassat el 24 d’agost del 1997, fou justament això, una mena d’antologia que va sacsejar-nos els records i va actualitzar les ja conegudes qualitats artístiques i humanes del Tete, aquell músic irrepetible que, no només tenim allà dalt com un tòtem, sinó que sovint deixem de banda que fou una figura cabdal del Jazz, a casa nostra i més enllà.

Instigat i preparat pel periodista i divulgador Pere Pons i Macías, amb el suport del Jazz Terrassa, el concert-homenatge que figurava dins del programa de la Mercè 2022, mantingué una força expressiva molt destacable per part de la formidable corrua d’artistes participants, comprensiblement la majoria de l’àmbit català o local. La importantíssima vessant internacional del Tete és la que va quedar per a una altra ocasió, i esperem que algun dia es pugui fer realitat!


Ignasi Terraza amb Horacio Fumero


Aldo Caviglia

La part artística va tenir en el pianista Ignasi Terraza el fil conductor de la vesprada. Terraza, invident com el Tete, va obrir el concert a trio amb Horacio Fumero al contrabaix i Aldo Caviglia a la bateria, dos sidemen històrics del Tete. L’Ignasi va tenir un record pel bateria Peer Wyboris, també desaparegut, figura importantíssima per entendre els darrers anys del trio amb Horacio Fumero.


Mireia Feliu amb Aldo Caviglia, Horacio Fumero i Elisabet Raspall, Teatre Grec, Barcelona, 25/9/22
Mireia Feliu amb Aldo Caviglia, Horacio Fumero i Elisabet Raspall
Laura Simó amb Aldo Caviglia, Horacio Fumero i Ignasi Terraza, Teatre Grec, Barcelona 25/9/22
Laura Simó amb Aldo Caviglia, Horacio Fumero i Ignasi Terraza


La participació de la cantant Mireia Feliu va donar peu a un record emocionat per la recent pèrdua de la "tieta", Núria Feliu, una de les veus preferides del Tete amb qui, amés, va publicar un disc (25 Anys), que destaca per l’interès de passar al català les lletres d’alguns estàndards de Jazz, com ara Bye Bye Blackbird (à Ves i perde’t). Una altra de les cantants favorites, sobretot en els darrers anys, és Laura Simó, que també va oferir la seva veu amb emoció i una brillantor especial.


Elisabet Raspall, Teatre Grec, Barcelona 25/9/22
Elisabet Raspall
Albert Bover i Manel Camp, Teatre Grec, Barcelona, 25/9/22
Albert Bover i Manel Camp
Pere Ferré amb Horacio Fumero, Teatre Grec, Barcelona, 25/9/22
Pere Ferré amb Horacio Fumero


Capítol a banda mereixen els pianistes participants. Llevat del ja esmentat Terraza, la llista de les 88 tecles ens deixa una eloqüent Elisabet Raspall, a trio i acompanyant Mireia Feliu, i el duo de l’Albert Bover (piano) amb Manel Camp (teclat), que van homenatjar el també pianista Jordi Sabatés, una altra pèrdua recent i l’home que va tenir l’honor d’enregistrar un disc a duo amb el Tete, l’encimbellat Vampyria. Tampoc va passar desapercebut l’esforç del pianista Pere Ferré que, amb 93 anys, no s’ho va voler perdre.


Josep Maria Farràs, Teatre Grec, Barcelona, 25/9/22
Josep Maria Farràs


Gran alegria, d’altra banda, de veure i sentir en Josep Maria Farràs, el mateix que un dia, el propi Tete va qualificar com el millor músic de Jazz del País. Farràs, ara amb 80 anys, va entrar amb una nota punxeguda i afinadíssima que ens va deixar clavats a les pedres del Teatre Grec. Quina força i quina capacitat! L’acompanyava un dels pocs bufadors del País que té l’honor d’haver enregistrat un disc al seu nom amb el Tete d’acompanyant, el valencià Eladio Reinón.


Josep Maria Farràs i Eladio Reinon amb Terraza, Fumero i Caviglia, Teatre Grec, Barcelona, 25/9/22
Josep Maria Farràs i Eladio Reinón amb Terraza, Fumero i Caviglia