diumenge, 15 de maig de 2016

35è FESTIVAL DE JAZZ DE TERRASSA (II)

Dave Holland Trio featuring Kevin Eubanks & Obed Calvaire
(Nova Jazz Cava, 16/3/2016)


Kevin Eubanks, Nova Jazz Cava, Terrassa, 16/3/2016Dave Holland, Nova Jazz Cava, Terrassa, 16/3/2016





Dave Holland
contrabaix

Kevin Eubanks
guitarra i efectes

Obed Calvaire
bateria














Passen els anys i aquest contrabaixista de posat gentil continua recordant el jove virtuós i cerebral que Miles Davis descobria a Londres, una nit d'estiu del 68. I estic convençut que aquesta il·lusió de la memòria no arriba només per la música lliure que ofereix actualment, evolucionada des del seu grup Prism, sinó que les lliçons deuen venir des de força més enllà, quan el geni de Miles el citava per a una gravació i no li donava cap instrucció prèvia, més enllà d'algun guixot en un paper.

Obed Calvaire, Nova Jazz Cava, Terrassa, 16/3/2016

En el concert de Terrassa, programat en jornada "champions", com el mateix Holland, fill de Wolverhampton, recordava des de l'escenari, el grup va deixar una forta empremta, mesurable només, i perdoneu la llicència, amb camps de futbol.

Quan en finalitzar, la muntanya russa per on havia circulat el concert es va aturar, els espectadors ens vam sentir orfes una bona estona. Tanta amplitud hi va haver, i tanta concentració de registres, que l'aportació dels altres dos socis, que fou cabdal i indiscutible, va quedar en segon pla. Els contrastos, que van anar des de l'agressivitat del power trio fins a la críptica minimalista, amb un significatiu espai per a les balades, ens van tenir dues hores instal·lats en una mena de núvol de tempesta, estones panxa enlaire mirant al cel, i a cops de bocaterrosa, contemplant els efectes meteorològics sobre l'orografia terràqüia.

Dave Holland Trio, Nova Jazz Cava, Terrassa, 16/3/2016

El rock va presentar una primera batalla de 25 minuts amb The Dancing Sea fins que, sense pausa, el primer solo de contrabaix va iniciar el segon tema, Quiet Fire. Seguiren balades de creixents sedosos, on vam descobrir aquest baterista que es diu Obed Calvaire, desfermat i incisiu però també molt cromàtic. Kevin Eubanks, que feia la feina de solista principal, va impressionar amb les textures electròniques i també per la seva clarividència. El rock es va tornar simfònic en molts moments, i va escampar flaires que recordaven In a Silent Way o Bitches Brew. Per tancar la nit va reaparèixer el power trio amb Seven Rings, una de les peces de Kevin Eubanks. En acabar-la, el grup, carregat de raó, va declinar el bis. Més de dues hores d’exigent improvisació els contemplaven.
Publica un comentari a l'entrada