VETLLADA DE FESTA MAJOR
Enric Alegre, saxos tenor, alt i soprano i clarinet
Josep Tutusaus, trombó
Òscar Ferret, piano
Joan Pinós, contrabaix
“Pinyu” Martí, bateria
El músic Enric Alegre, solista de referència de tota una generació de vilafranquins i penedesencs, va tornar dissabte passat a retrobar sensacions després d’actuar davant del públic que tant l’ha seguit i respectat. I ho va fer amb una proposta festamajorenca de primera categoria, acompanyat d’un quartet de músics sitgetans, també inoculats amb el virus de les tonades festives del folklore penedesenc.
Nascuda al bressol del Retrio (joc de paraules per a donar nom al trio que acostuma a conduir les “jams” de la societat “El Retiro” de Sitges) la idea ha anat madurant fins a oferir un seguit de peces a mig camí del jazz i les músiques que ens acompanyen, estiu sí estiu també, a les nostres festes majors. Val a dir que el resultat impacta per la capacitat que els arranjaments tenen de maquillar el fet popular, deixant-lo curosament perfumat en el blues, el boogie i el mainstream. Agradable, energètic i enginyós.
En un concert que figurava en el cicle del Jazz Club Vilafranca, la nit de cloenda de les Festes de Sant Raimon, i amb la sala del Casino plena, el grup va afrontar una primera part sota el prisma dels estàndards americans, passant del jazz al blues i donant les primeres pistes sobre el so punyent i acolorit que ens esperava. En aquest so hi va tenir molt a veure la presència destacada del trombonista Josep Tutusaus, que va configurar un brillant duo de bufadors amb el líder, enriquit d’altra banda amb l’ús indistint que Alegre va fer del saxo alt i del tenor, deixant igualment una magnífica impressió tant en el soprano com en el clarinet. Destacable, a banda del primer tema de la segona part (toc de matinades amb el rerefons de l’arxiconegut “All Blues” de Miles Davis), la cançó de la Moixiganga interpretada a trio sol amb els acompanyants de tota la vetllada: Òscar Ferret al piano, Joan Pinós al contrabaix i “Pinyu” Martí a la bateria.
Per molt de fred que fes al carrer, i trobar-nos just a les antípodes pel que fa a calendari, les cares dels més “nostrats” deixaven entreveure aquell punt d’emoció, no se sap si per les tonades FM, pel retrobament amb l’artista, o per una combinació de totes dues coses. Per a resumir-ho, un concert amb bons ingredients, un grup efectiu i equilibrat, i dos solistes inspirats i buidant tot el que duien a dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada