divendres, 13 de juny del 2014

VIJAZZ, ANY VUIT

 
Article d’opinió publicat a “El 3 de Vuit
Camí de la primera dècada, el Vijazz ha esdevingut cita ineludible del calendari. L’hem incorporat amb certa cobdícia a les nostres vides, com si hagués nascut un nou element de la tradició vilafranquina. Des de les primeres notes de l’Along Came Betty de Benny Golson, ara fa vuit anys, jo també me’n sento fortament orgullós. Em carrega les piles com a penedesenc i com a amant del Jazz.
Kirk Lightsey i Benny Golson, Vijazz 2007Un parell d’anys o tres ençà, no recordo quan va ser, em va començar a assetjar una certa buidor al voltant de l’esdeveniment. Crec que ha estat quelcom de gradual, que ha anat pujant de to amb el temps. I no deu ser veritat, perquè hi ha tant de moviment en una setmana que la sensació que explico sembla renyida totalment amb la realitat. Deu ser una sensació íntima. Difícil d’explicar.
Per això he fet un exercici que vull compartir amb qui hi estigui interessat, i per a encetar-lo em faig algunes preguntes: El Vijazz continua sent l’esdeveniment enlluernador que era fa vuit anys? És la fira de vins que tant somiava el sector? És, o continua sent, un referent pels amants del Jazz?
Vijazz 2007, Fira de Vins a l'antiga Rambla Sant Francesc
Vet aquí unes incògnites que, més enllà de xifres grandiloqüents i sentiment de cofoisme, estaria bé contrastar amb tots els agents que hi intervenen, inclòs el públic forà. I aprofito, ara que finalment coneixem el cartell d’artistes de l’edició d’enguany, per a deixar-les anar amb voluntat constructiva.
No vull fer cap tesi amb aquest breu comentari. Estaré satisfet si ajuda a reflexionar sobre un festival que genera moltes lloances i, estranyament, poquíssimes crítiques. Hi ha crítics del Vijazz? Estic convençut que n’hi ha perquè és quelcom natural i molt saludable. La crítica és bona perquè genera debat, i el debat, opinió. Sense crítica estem en mans, o bé de la perfecció o bé de la indiferència, i no crec que sigui el cas ni de l’una ni de l’altra.
Plaça de Jaume I, Vilafranca, 1-7-2007No vull centrar el tema en l’economia. Ni és el meu camp, ni tinc altra preocupació més enllà de saber quin és el destí dels impostos que paguem. Confesso que no tinc dades sobre el pressupost de l’esdeveniment, ni quina part correspon actualment a ingressos públics, però si no em falla la memòria (vuit anys són vuit anys) la xifra podria pujar més enllà del 30%. Ras i curt, estaríem parlant que el Vijazz es finançaria amb un terç de diner públic. No és cap crítica i no vull interpretar res amb això, simplement és una dada que vull deixar aquí.
David Boada (Impulsor del Vijazz), Marcel Esteve (Alcalde de Vilafranca) i Joan Tarrada (President Tastavins) inaugurant la Fira del Vijazz, Rambla Sant Francesc 29-6-2007Sempre segons el meu parer, de portes endins el Vijazz continua sent el que era fa vuit anys: una Fira de Vins i un Festival de Jazz, més o menys connectats entre sí. Està comprovat que és una parella que funciona, però no és cap secret que treballen molt per separat. A banda d’alguns intents com l’enojazz i la imatge de l’espectador assegut amb la copa de vi penjada al pit, hem de convenir que el còctel fresc i cridaner entre Jazz i Vi encara no s’ha trobat. En canvi, de portes enfora, el Festival pot haver començat a generar dubtes per la seva massificació. La simpatia que despertava com a esdeveniment trencador, en l’entorn del Jazz, també sembla haver disminuït. Unes preguntes de més calat podrien ser, quin tipus de públic participa al Vijazz? S’hi sent còmoda la gent que ens visita?
Plaça de Jaume I, 29-6-2007Si és l’esdeveniment que necessita el sector del Vi, no ho sé. Crec que és magnífic que hi hagi una data com aquesta al calendari, tot i que es podria parlar de moure-la amunt o avall. Entenc que Ajuntament i DO Penedès ja deuen haver donat aquí el seu punt de vista. Tot i així, si es vol comptar amb la participació de grans figures del Jazz (cosa que també podria entrar en el debat), juliol és un dels millors mesos.
Fira Vijazz 2007Per la seva banda, la Fira em genera molts dubtes. “El gran esdeveniment del Vi que estàvem esperant” és una de les primeres frases que vaig sentir a can Tastavins quan el 2007 ja es veia que tot això seria un èxit. Aquell any es van reunir més de 60 elaboradors i era un punt de partida engrescador. Actualment, a la web de la DO Penedès, hi ha registrats més de 130 cellers i, segons dades que hem pogut saber en la presentació del 8è Vijazz, la participació serà finalment de 40. Jo no sóc coneixedor directe del sector, i de respostes en tinc poques però, que estem lluny d’una gran participació i que hem fet alguna passa enrere, és ben evident.
El Jazz del Vijazz no s’escapa de la inèrcia general, tot i l’excel·lent gestió artística i tècnica que se’n fa sempre, i del molt brillant cartell que un any més se’ns proposa. L’escenari de Jaume I està molt ben trobat i cal que persisteixi però, és el tipus d’escenari que l’amant del Jazz espera? Un escenari a l’aire lliure, amb tots els problemes sonors que implica, condiciona el tipus de concerts. Es troba a faltar un espai més íntim, que pugui programar altres tipus de Jazz que requereixen més silenci. I d’altra banda, és just que hi hagi una zona reservada, i sovint infrautilitzada, al davant l’escenari amb un trànsit de persones generalment poc respectuós amb públic i artistes? Són dues qüestions que semblen cabdals per a fer tornar un sector de públic, que ha començat a relacionar Vijazz amb gentada i soroll.
Bryan Lynch, Vijazz 2007Finalment em demano, quin ha de ser l’objectiu del Vijazz en els propers anys? És una qüestió que ja deuen haver pensat els que estan al capdavant, i no em fixo només en l’Acadèmia Tastavins, sinó principalment en l’Ajuntament i la DO Penedès. El Vijazz es va fent gran com tots els éssers vius, i no tinc clar que ho estigui fent en la direcció adequada. La sensació és que les institucions hi aboquen recursos de tot tipus, i poc més. El Vijazz no és la Festa Major, que ja té ànima pròpia. El Vijazz en necessita una, d’ànima. En veure els titulars de premsa, que tant podrien parlar del 8è com del 4rt , m’he adonat de l’enorme forat emocional. La inèrcia és mala companya de viatge, i al final semblarà que tot estava en mans d’uns pocs que han fet el que podien. Ja és molt! diran els sacerdots de capa i copa. Tanmateix jo penso en un altre Vijazz, molt més ampli tant per dalt (organitzadors) com per baix (públic), amb un espai no tan vilafranquí i més obert al Penedès. I sobre tot penso en els esforçats actuals, i els demano que lluitin i no defalleixin, que mantinguin la tensió. Més tard o més d’hora, els ha d’arribar el relleu.
Roy Hargrove, Vijazz 2008De moment, jo ja he fet alguns deures i proposo un titular per a l’escrit de l’any vinent. Es dirà VIJAZZ, ANY NOU.












4 comentaris:

Roberto - Fotógrafo de jazz ha dit...

Escric des de la meva curta experiència de tres anys anant al VIJAZZ. Per mi no hi ha cap diferència entre l'edició del 2011, 2012 ó 2013: massa gent per tot arreu (molta d'aquesta gent, sobre tot la que no es fica a la secció "VIP", amb zero interès pel jazz) i un cartell amb blancs i negres.

Dius que no és la festa mayor; a vegades ho sembla. No és nota que estàs dintre d'un festival, pot ser perquè el fet de fer-ho simultàneo amb la fira del ví distorsioni una mica l'espírit d'un festival. Un amic meu va arribar a dir que li semblava un "macrobotellón consentido por el ayuntamiento y con vino bueno, en vez de calimocho".

El cartell, com la majoría de festivals, prima molt la gran figura que serveixi com esquer, com gran imàn, deixant a la resta de noms una mica descuidats. Per example, aquest any és molt possible que no hi vagi perque el programa no m'interessa gaire.

Em sembla que es queda a mig camí entre la fira de vins (que es fa en un espai massa estret per poder gaudir sense atabalar-se) i el festival de jazz (que no és gaudeix amb plenitud perquè falta l'ambient de festival.

Miquel Bricullé ha dit...

Prenc nota del que dius sobre l'"ambient de festival" que trobes a faltar. És un detall que no havia tingut en compte, però pots tenir la teva part de raó. La sensació de festival segur que també es reparteix entre la part Vi i la part Jazz, i potser la sensació d'estar dins d'un festival de Jazz queda un xic diluïda. Jo no estic totalment en desacord amb el cartell habitual, però sí que penso que necessitaria altres espais, amb artistes de qualitat encara que el seu nom no sigui tan conegut. Gràcies pel comentari!

Àlex. ha dit...

Les dues coses es podrien fer per separat i seria el mateix. L'element integrador no existeix.

A mi sempre m'ha semblat que el jazz és quelcom que s'ha de degustar amb calma i una mica d'atenció i no sembla la millor manera.

I el tema del vi.. al final és tot un pèl encarcarat, poc modern, quatre tastos i tot lo altre és anar bevent en botellón per rics i tira. No sé, és la sensació que podria ser molt més, i tota la part de divulgació del vi i del jazz es perden

D'altra banda, és curiós que està prohibit beure al carrer...excepte pel vijazz i la festa major, i ho entenc, eh? però dona la sensació que només es pot veure en esdeveniment "per rics"

Miquel Bricullé ha dit...

Alguna idea sobre el que t'agradaria fer per
"casar" Jazz i Vi, Àlex?