Fotografies ©Imma Casanellas
ALBERT MARQUÈS-GONZALO DEL VAL
JAMBOREE JAZZ CLUB - SALA 3
56è Festival de Jazz de Barcelona
Assistíem al primer set de l'actuació amb una sala ben plena. Els dos protagonistes es retrobaven anys després d'haver coincidit en els inicis de les seves respectives carreres i, per a ells dos, vam entendre que es tractava d'una ocasió d'un alt component emocional. Hi va haver música coneguda, i també de nova per explorar plegats, tal com vam poder escoltar després.
De seguida ens vam adonar que el set es plantejava sense pauses, amb una peça que en va integrar moltes altres i que va tenir una durada de 50'. El blues va fer-se veure només començar. Creixia i creixia fins que va connectar amb alguns passatges clàssics. De cop t'has de posar en alerta. La contundència, segurament més clàssica que rockera, es fa present amb certa violència fins que acaba en el minimalisme, les sonoritats extra-instrumentals, textures, sorolls... i, plàcidament, et veus transportat als grans espais septentrionals, aurores boreals, ambients nòrdics.
Però ve't aquí que, sense adonar-nos-en, entrem en els acords flamencs i les seves escales frígies, just quan Gonzalo del Val posa les seves mans per primer cop sobre el hang que tenia a la seva esquerra. I apareix de sobte el rock, més aviat punk que no pas progressiu i, al final, una cançó... que duu als creixents melòdics, no pas rítmics com al principi, i finalitza tal com ha començat, amb el blues.
La segona peça comença amb un solo de bateria, polit i amb caràcter. Ja es veu que es tracta de quelcom més líric, més melòdic. Fins i tot hi ha una cançó, pre-gravada, que s'inserta juntament amb un seguit de projeccions del Marc Marquès, germà del pianista. Final d'un viatge generós i divers que no ens va deixar gaire temps per a respirar. Que en siguin més!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada