divendres, 2 de juliol de 2010

VIJAZZ 2010 - COMENTARIS AL PROGRAMA

Penso que el programa del Festival és atractiu i variat. Contempla estils i solistes diversos, tots de molt bon nivell, i a la vegada conserva l’energia i l’actualitat que l’han caracteritzat des del principi.
Destacaria la presència de tres pianistes d’alta volada: Kenny Barron, un bopper clàssic amb una lírica admirable; Martin Tingvall, el jove representant de l’escola nòrdica que em té molt encuriosit; i, finalment, Luis Perdomo, sideman de Miguel Zenón, que és un mestre del piano stride en la seva versió latin. Posats a tocar tecles i acompanyant David Sanborn, també he de destacar l’organista Joey DeFrancesco, el més brillant successor del gran Jimmy Smith.
D’altra banda, la nota de país la posen els germans De Diego que, després d’anys de lluita, han arribat a una sòlida maduresa liderant una banda on hi destaca la també pianista Elisabet Raspall.

Pel que fa als caps de cartell, em sembla molt rellevant la presència de David Sanborn, un saxofonista de referència que deixa empremta pel seu so sec i punyent, tot i que alguna vegada se l’hagi titllat d’”excessivament comercial” en els seus projectes. Ens arriba en un atractiu format de trio i amb repertori d’homenatge a Ray Charles. 
 
I, finalment, no em puc deixar David Sánchez, l’extraordinari saxofonista que acompanya Kenny Barron, ni encara menys Marcus Miller i el seu “Tutu Revisited” (en la que pot ser la millor vetllada del Vijazz, sobre tot pels amants de la fusió... i de la música de Miles Davis), ni tampoc la tècnica exuberant de Miguel Zenón, el músic de Puerto Rico que, juntament amb Sanborn, configuraran la jornada final dedicada al saxo alt. Impossible perdre-se’ls.
Publica un comentari a l'entrada