Clara Luna (fotografia: Santi Cabezas) |
Dijous, 1 de juliol de 2010 PLAÇA DE JAUME I
Ahir al vespre es va inaugurar la 4a. Edició del VIJAZZ. No es pot dir que fos una vetllada brillant però ho va ser més que en anteriors edicions en les que, recordem, la manca d'espai per accedir a l'acte del Fòrum Berger-Balaguer primer, i l'excessiva fredor d'una sala com el Casal, després, hi havien actuat en contra. Enguany les presentacions van ser més breus i el concert amb la Original Jazz Orquestra del Taller de Músics va començar amb només mitja hora de retard.
La fredor però no es va poder esvaïr gairebé en tota la vetllada. Una presència de públic prou limitada pel que es podia esperar i un entorn excessivament fosc van fer que, mentre els músics cada cop s'anaven sentit més còmodes, la foscor reinant feia que l'ambient no repuntés i tot va acabar com havia començat: amb una bona dosi d'indiferència. No hi ha dubte que l'acte d'inauguració és una de les assignatures pendents del Vijazz.
Ahir al vespre es va inaugurar la 4a. Edició del VIJAZZ. No es pot dir que fos una vetllada brillant però ho va ser més que en anteriors edicions en les que, recordem, la manca d'espai per accedir a l'acte del Fòrum Berger-Balaguer primer, i l'excessiva fredor d'una sala com el Casal, després, hi havien actuat en contra. Enguany les presentacions van ser més breus i el concert amb la Original Jazz Orquestra del Taller de Músics va començar amb només mitja hora de retard.
La fredor però no es va poder esvaïr gairebé en tota la vetllada. Una presència de públic prou limitada pel que es podia esperar i un entorn excessivament fosc van fer que, mentre els músics cada cop s'anaven sentit més còmodes, la foscor reinant feia que l'ambient no repuntés i tot va acabar com havia començat: amb una bona dosi d'indiferència. No hi ha dubte que l'acte d'inauguració és una de les assignatures pendents del Vijazz.
En clau estrictament musical, val a dir que la OJO, sota la direcció de Vicens Martin i que comptava amb la participació del saxofonista penedesenc Roger Martínez, va mostrar un bon treball de conjunt i va comptar amb algunes intervencions de mèrit per part dels solistes. La cantant Clara Luna, ataviada a la manera de les grans cantants de Jazz (jo prefereixo pensar que com Billie Holiday) va tenir una execució brillant però en molts moments va mostrar poca amplitud de registre i això li va produir cert nerviosisme. Tot i així, els amants del Swing i de les grans Big Bands (Ellington, Basie, Miller, ...) van sortir contents de la Plaça de Jaume I i esperant amb delit la primera jornada del Vijazz 2010.
2 comentaris:
En resposta a un comentari "Anònim" (mentre ho siguin no els publicaré) he de dir que la impressió de la OJO va ser molt bona i que l'aportació de Clara Luna també ho va ser. Tot i així, penso l'exigència d'alguna de les cançons superava el seu registre vocal. No puc per més que lamentar que hi hagi hagut aquest malentès i continuo opinant que les prestacions tant de la cantant com de tota la Orquestra van ser brillants.
Un cop més, i en resposta a una altra comunicació "anònima" (suposo que de la mateixa anònima persona), vull agrair-te la teva predisposició al diàleg que en el primer missatge vaig trobar a faltar. També son molt interessants les teves observacions arran de la teva experiència com a cantant. D'altra banda, jo he seguit un xic la Clara Luna en els darrers 2 anys i he fet comentaris en altres mitjans (no oblidem que això és un blog personal) en els que sempre he valorat la seva aposta per la innovació. Ella és una molt bona cantant i també em sembla molt perseverant i valenta. Per això crec que si algun dia llegeix el meu comentari sobre la seva actuació al Vijazz, és possible que s'emprenyi, però segur que en treurà coses positives.
Un cop més, gràcies pels teus comentaris. "Anònima".
Publica un comentari a l'entrada