dimecres, 10 d’agost de 2011

NIT ESTRELLADA A CAN RIGOL (6/8/2011)

 
Jordi Rossy (Can Rigol, 6/8/2011)

Pots haver presenciat centenars de concerts en mil i un festivals, en les millors condicions i amb els més grans solistes, tanmateix l'essència de la música pot haver estat dispersa, poc adient, mal escoltada o pitjor presentada. Després del que vam poder sentir a Can Rigol, un mas convertit en casa de colònies en el terme municipal de Begues, la resposta a tan emprenyador dilema és la predisposició dels intèrprets i el seu interès en agradar i agradar-se ells mateixos.
Joe Magnarelli (Can Rigol, 6/8/2011)



La majoria eren músics residents a Nova York. Músics de sessió, és a dir, que no són considerats líders en això del Jazz, però tenen allò que es diu la confiança de molts perquè ho fan bé, i perquè no erren el tret. Sempre l'encerten.
Doug Weiss (Can Rigol, 6/8/2011)Eren reunits en aquest llogaret per l'art i la màgia de Jordi Rossy, un músic de casa nostra que té un irrefrenable delit per ensenyar els secrets del Jazz a les noves generacions. Per això, ja fa tres anys que munta una estada per a músics en etapa de formació. “Begues Jazz Camp” l'anomenen, i és tot un èxit de participació, començant pels ensenyants. Joe Magnarelli (trompeta i fiscorn), Doug Weiss (contrabaix), Peter Bernstein (guitarra) o Michael Kanan(piano) han estat enguany els encarregats de transmetre coneixements, i el passat dissabte 6 d'agost van tancar la seva lliçó amb un concert juntament amb Rossy.


Una actuació al descobert, a l’empar de les estrelles, en una era a redós del mas. Un concert sincer, interpretat des del talent i l'emoció. Un repertori d'estàndards construïts amb aquest talent, una història real i despullada amb els músics en estat pur.


L’audiència estava formada bàsicament pels alumnes, els seus pares i amics, conjuntament amb alguns jazzferits amb ganes de conduir per una carretera indomable, en una nit d'estrelles terrenals. Ja és ben bé que les coses bones es troben en els plaers amagats. Com aconseguir-los ja és cosa de cadascú, encara que molts cops són fruit d'una brillant idea d'un cul inquiet, o d'un somiatruites amb la sort de cara. El cas de Rossy és el primer, per descomptat, i encara cal afegir el seu subtil talent a la bateria. Estrelles a Can Rigol.
 
Peter Bernstein (Can Rigol, 6/8/2011)

Publica un comentari a l'entrada