Ignasi Terraza, piano i composició
Horació Fumero, contrabaix
Jean Pierre Dérouard, bateria
David Cid, vídeo i escenografia
IGNASI TERRAZA IMAGINA MIRÓ
En el concert que tancava el 1er Festival de Música de Primavera celebrat al Fòrum Berger Balaguer, l’ànima inquieta del pianista barceloní Ignasi Terraza va demostrar que la combinació de diverses disciplines artístiques és quelcom que, lluny de confondre, suma i augmenta les sensacions. Tot just era la quarta ocasió, després de Washington, Barcelona i Madrid, en què escenificava la música que li suggereixen un seguit de pintures de Joan Miró, un projecte que va començar com un encàrrec la tardor de 2012, amb motiu d’una exposició retrospectiva del pintor a la National Gallery de la capital dels EEUU. I no ho va fer amb un trio de magnífics, i prou. Ho va fer explicant els orígens, projectant un vídeo de l’any 1966, on es veu el gran Duke Ellington a l’estudi de Joan Miró a St. Paul de Vence, interpretant a trio les notes d’un blues que després es convertiria en The Shepherd. Aquesta peça es va erigir en el background de tot el concert, atès que el propi trio de Terraza la va interpretar, molt més imaginativa, com a primera peça en viu de la nit. Per a finalitzar la Suite Miró que ens presentaven, la peça va tornar a sonar en un nou vídeo en blanc i negre, estucat amb els colors bàsics tan connectats amb l’obra de Joan Miró. Va ser el tancament d’una vetllada altament suggestiva.
Totes les peces, llevat de l’interludi just a la meitat del concert, van comptar amb la poètica descripció d’una veu en off, i moltes d’elles amb animacions de vídeo que il·lustraven les obres. Tot plegat, junt amb l’eclecticisme de la música, va provocar la hiperactivitat del nombrós públic, que va haver de treballar de valent per a copsar aquesta injecció d’art per triplicat.
Des de l’estètica Ahmad Jamal, llegendari pianista gran referent de Terraza, conegut per la seva potent pulsació i les seves exitoses melodies, vam viure entre la inspiració musical de les pintures i el joc d’imatges i textos, fent que l’espectacle assolís un resultat atractiu que deixava volar la imaginació.
En mig d’una penombra gairebé permanent a causa de les projeccions, i amb la participació d’un dúctil Horacio Fumero al contrabaix i de l’energètic bateria Jean-Pierre Dérouard –substitut de darrera hora del titular Esteve Pí– el repertori, exactament de 8 quadres i embolcallat d’un clar perfum impressionista, va passar pel blues, el bop, el free i la fusió. Un seguit de balades emocionants, farcides d’intervencions bellíssimes, sobretot des del contrabaix, van evidenciar un cop més la capacitat compositiva del pianista, que sempre es va saber explicar en això tan subjectiu de donar sentit a l’art.
Aquest treball tan especial, que veurà la llum en forma de CD en els propers mesos, va comptar amb la presència del vídeo-artista David Cid, col·laborador habitual de La Fura dels Baus, que va dirigir personalment tota l’escena. A la sala també hi havia un dels periodistes pioners a casa nostra en això de la música, Mingus B. Formentor, que és l’encarregat d’escriure els comentaris que acompanyaran aquest disc en la seva sortida al mercat.
Una cloenda densa i de molta qualitat que deixa el regust adequat per a pensar que el Jazz Club Vilafranca pugui continuar programant iniciatives tan atractives com aquesta, a la tornada de l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada