dimarts, 29 de març del 2016

ROGER MARTÍNEZ, músic

Per Miquel Bricullé

Patí de l'Escorxador, Vilafranca del Penedès, 4-març-2016 (Fotografia: Imma Casanellas)

Coetani de Leo Messi i Kilian Jornet, aquest saxofonista nascut a Vilafranca es va iniciar en la música als 5 anys, a l’Escola Balalaika. Li agradava la guitarra elèctrica i volia tocar rock, però un dia va veure un saxo a les mans de la Dàmaris Nogués, una de les professores, i va canviar de preferències. Des del dia que el va poder agafar sense que toqués a terra, no l'ha tornat a deixar. No és estrany doncs que a companys i amics se'ls escapi de tant en tant un "rogeret", quan parlen d'aquest músic enèrgic i decidit. A banda dels saxòfons alt i soprano, també toca el clarinet i la tarota, i li podem comptar un breu idil·li amb la tenora, després que per un any formés part de la Cobla Catània.

El Roger Martínez, que es va treure el grau superior al Taller de Músics, fa tota la impressió de ser independent i geniüt, amb un punt de rebel·lia que li atorga certa fusta de líder. Parla del seu dia a dia amb convicció i, coneixent-li l'agenda, estic segur que no s'avorreix ni cinc minuts. Ara estudia composició i orquestració, quelcom que li fa obrir horitzons i el posa cara a cara amb plantejaments futurs de gran abast.
“El Jazz constantment agafa coses de la música clàssica"
Els mestres
Diu que els mestres han estat la seva connexió amb el Jazz. El David Miret, actual director de l’Escola Municipal de Música de Vilafranca, va ser el primer. "El matrimoni amb el David", recorda seguint la broma, "va durar quasi 10 anys". Als 16, va ser alumne de l'Alfons Carrascosa, qui després se'l va endur al Taller de Músics. Perico Sambeat, Jon Robles, Gabriel Amargant i Vicent Macian van ser els mestres en els anys del grau superior. Més tard, en Raül Reverter, un altre professor del Taller, li va fer canviar la manera d’entendre l’instrument. I el pianista Joan Díaz, un dels professors de ‘combo’, li va acabar dient literalment que "deixés la patilla". Davant de semblant atac de sinceritat, el Roger, ara, li'n dóna les gràcies. Diu que ha tingut altres moments crucials en aquesta etapa d'aprenentatge, com quan el saxofonista Dick Oatts, dirigint una audició matinal, el va fer adonar que, per molt d’hora que sigui, un músic sempre ha d'estar a punt. Venint de qui venia, paraula de sant.
"El nivell d’ensenyament aquí és molt bo. No som dels primers, però ens hi acostem"
Ara que ha tancat aquest primer cicle d'aprenentatge, veu amb preocupació el fet que molts músics hagin de fer les maletes. Amb tres escoles que imparteixen el grau superior, cada cop hi ha més i millors músics, però "molts se n'han d'anar fora per a ser reconeguts o, simplement, per a poder treballar en allò que han estudiat. És una situació injusta."

La cerca del so
La passió que qualsevol bufador té per la cerca del so també li toca de prop. I no es fixa només en la forma de tocar, sinó en tota la tecnologia que envolta el propi instrument, començant per la que en podríem dir analògica (canyes, embocadures, claus, ...) i acabant per l'electrònica i la digital. Les converses entre els instrumentistes de vent poden arribar a ser malaltisses, per una simple canya per exemple. "Tots cerquem el nostre so, amb el que ens sentim més còmodes, i això té moltes variants. Hi ha molt de joc."
"El so és un carnet d’identitat i, pels vents, encara ho és més, perquè tenen una connexió directa amb el cos"

Referències i projectes

No li agrada gaire parlar de referents, perquè en té uns quants. Però és curiós que, a banda d'alguns saxofonistes com Jackie McLean, David Binney, Greg Osby o Rosario Giuliani, i altres músics preferits com Chris Dave o Robert Glasper, ell s'inclina per trompetistes com Dave Douglas o Enrico Rava. No sembla desencaminat deduir que al Roger li importa més el fons que la forma.
“La línia de músics com Dave Douglas és el que més m’interessa”
On es troba més endollat actualment és amb Tak!, un quartet amb lideratges compartits i al que aporta composició i saxòfon solista. Amb ells ha publicat el passat gener el disc free-can-do, que afirma fer-li molta il·lusió, sobretot perquè ha representat el retrobament del grup. Tanmateix, no perd de vista ni un segon l’Original Jazz Orquestra, la big band del Taller de Músics, de la que n'és un dels veterans i també un dels principals solistes. Amb l'OJO ha participat en projectes de molt de calat, com per exemple el Huellas XL del gran Jorge Pardo.

El Roger també participa en el projecte de l'Izah, la jove cantant de soul, propera al que podríem considerar Acid Jazz. Amb ella ha tingut l'oportunitat d'experimentar amb l'electrònica.
"Tot m’ha ensenyat i, en concret amb l'Izah he entrat més en l’electrònica. Li estic agafant gust als pedals. Ara entenc els guitarristes"
Assumpte a banda és Valors humans, el seu projecte personal que li ha servit com a treball de final del grau superior. En ell combina música i paraula, i n'ha fet algunes presentacions en directe. "...vam treballar molt i és una llàstima que no hàgim pogut girar més, sobretot per la gent que hi ha confiat, i a qui voldria compensar l'esforç". Valors humans és a la xarxa i cal dir que mereix una atenta escolta.

Nova Jazz Cava, Terrassa, 19-març-2016 (Fotografia: Imma Casanellas)
Massa sovint els artistes veuen menystingut el seu talent, i el Roger n'és molt conscient. Tanmateix, aquest no sembla que sigui el cas de la Sidral Brass Band, un projecte amb músics penedesencs que ell co-lidera i que el passat estiu va fer una gira per Alemanya. Aquest divertimento juganer "ha servit per a què els músics joves que la formen s'hagin interessat per la música, i vulguin aprofundir en el seu instrument", diu.

Un altre contrapunt que no es vol deixar és la música tradicional. Segons diu, té moltes coses en comú amb el Jazz, i se li dibuixa un somriure quan parla de Filibusters, el grup que el manté connectat amb aquest món. "És un moment d’esbarjo on tinc l'oportunitat d'improvisar des de la funció del baix, amb la tarota. Variants i textures no li’n manquen al nostre jove aventurer.
“La improvisació lliure és un territori per explorar. Representa deslligar-se d'unes normes per a guanyar llibertat expressiva. I això vol més control”
Parlant d'aventures, una que possiblement li quadraria és la improvisació lliure. Per a entrar-hi, el Roger haurà de transformar aquesta energia que té en concentració. Li dic que jo l'hi veig intentant-ho, i ell no hi posa gaires pegues. De seguida hi troba connexions amb el seu món actual. Se li endevina certa empatia cap al free jazz, i confessa que "de fet, la primera idea pel projecte de final de carrera va ser un treball sobre el M-Base del músic d’avantguarda Steve Coleman. Tinc clar que vull provar tot el que se’m presenti”. Queda dit.

Afirma que sempre li han anat bé les assignatures de ciències. Pot semblar que l'art té més a veure amb les lletres, però ell no ho veu com una contradicció. Com a espectador, li atrauen altres arts com la dansa contemporània, o el món del graffitti i l’street art. "Són coses que me les miro de lluny", però no les perd de vista, com si les tingués dibuixades a l'horitzó.