ADÉU AMB JAZZ

HOMENATGE A FRANCESC DE PAULA VILA, Vilafranca del Penedès, 9 d'abril del 2017

Per a un músic, acomiadar-se amb un concert de jazz deu ser un dels somnis més dolços. No només perquè des de les cerimònies funeràries de Nova Orleans hi ha una connexió directa, sinó perquè la música sempre té paper a la vida, i perquè el jazz, a més, és fill del coratge i de l'optimisme. N'hi ha prou amb conèixer una mica la seva història.

Però, per si ens n’oblidem, hi ha humans que afortunadament ens ajuden a mantenir la perspectiva. La del jazz i la dels altres plaers d'aquesta vida. Un humà clarivident d’aquests fou Francesc de Paula Vila. Quan el passat mes de febrer li va tocar, no va voler marxar fredament ni a soles, i es va espavilar per a reunir-nos a tots en una jam. Un comiat amb l'escalfor del jazz, tal com l'entenia un amant confés com ell. Hi ha res més propi del jazz que una reunió?

Els seus fills Elisenda i Oriol, i la seva neta Ainhoa, es van encarregar de fer realitat aquest llegat pòstum. Van aplegar amics i companys, tant d’escenari com de butaca, i gràcies a un bon grapat de col·laboradors, inclosa la junta del Jazz Club Vilafranca, van omplir la sala de plens de Can Freixedas (seu del Consell Comarcal de l'Alt Penedès), liderats per una colla de terrassencs entranyables que, boi sense voler, van protagonitzar una mena d'agermanament entre dues viles, Terrassa i Vilafranca, pioneres dins del jazz català. Amb la col·laboració dels representants de Jazz Terrassa, entitat que havia acollit actuacions del Francesc Vila com a contrabaixista, sobretot a la dècada dels 70, el concert de comiat va gaudir d'una alineació de músics envejable. El terrassenc Valentí Grau, en el paper de mestre de cerimònies, va tenir sota les seves ordres els pianistes Ignasi Terraza i Marco Mezquida, en Josep Maria Farràs a la trompeta, el Joan Albert al saxo alt i, al darrera, el vilafranquí Xavi Carbó, que va tocar amb l'antic contrabaix del Francesc Vila, i dos històrics de la bateria, Aldo Caviglia i Adrià Font. També hi va participar el pianista i professor capelladí Carles Sanz.

Tardarem a oblidar l’esplèndid obsequi que, des d'on sigui, ens ha fet. Ara toca als vius aprendre lliçons i no malbaratar ni la música ni la vida. Dues coses que per al Francesc eren sagrades.