dimecres, 13 de desembre del 2017

LES 75 PRIMAVERES DEL “JOVE DJANGO”

D'esquerra a dreta, Maxime Moyaerts, Philippe Aerts, Philip Catherine i Antoine Pierre, Sounds Jazz Club, Brusel·les, 7-desembre-2017
Philip Catherine amb Maxime Moyaerts, Philippe Aerts i Antoine Pierre, Sounds Jazz Club, Brussel·les, 7-desembre-2017
PHILIP CATHERINE TRIO
Sounds Jazz Club
Brussel·les, 7-desembre-2017


Philip Catherine, guitarra elèctrica i efectes
Philippe Aerts, contrabaix
Antoine Pierre, bateria

Convidat: Maxime Moyaerts, piano



Se’ns havia girat feina a Bèlgica aquells dies, i volíem fer tantes coses a banda del formidable “Wake Up Europe!”, que ens fèiem creus de poder sentir Philip Catherine, aquella nit mateixa. 
El “young Django”, tal com l’anomenà Mingus un dia, passa per ser un d’aquells músics de tècnica exquisida i arrels profundes, tot i ser gairebé autodidacte. Vull dir que no parlem només d’un guitarrista extraordinari, sinó que som davant d’una connexió autèntica amb la tradició del Gypsy Swing, un estil que, conreat per Reinhardt i Grappelli, esdevingué una de les aportacions al Jazz provinents directament d’Europa.
El guitarrista nascut a Londres de mare anglesa i pare belga, en feia setanta-cinc el passat 27 d’octubre, el mateix dia que el President Carles Puigdemont proclamava a Barcelona la República Catalana. De ben jove fou seguidor de Django Reinhardt, belga com ell. No van coincidir mai dalt d’un escenari, però Philip Catherine té dos discos enregistrats amb Stéphane Grappelli, company de Django al Quintette du Hot Club de France. La seva carrera és una autèntica enciclopèdia d’estils i companys de viatge, molt sovint més propers al so progressiu i fins i tot psicodèlic, que no pas al manouche.

Philippe Aerts i Philip Catherine, Sounds Jazz Club, Brussel·les, 7-desembre-2017
Philip Catherine amb Philippe Aerts, Sounds Jazz Club, Brussel·les, 7-desembre-2017


Aquell dijous fred i plujós, a Brussel·les, vam retrobar el fraseig imaginatiu i la pulsació camaleònica, trets que li han donat fama després d'una carrera àmplia i oberta. Els va posar en escena en format de trio, amb els companys habituals i la presentació del jove pianista brussel·lès Maxime Moyaerts, una de les recents coneixences del mestre, esdevinguda justament en aquest petit Club del barri d’Ixelles. Un cop va pujar dalt l’escenari, a la segona peça, el jove Moyaerts ja no en va baixar.


Philip Catherine amb Philippe Aerts i Antoine Pierre, Sounds Jazz Club, Brussel·les, 7-desembre-2017


Van ser dos sets d’una finesse extraordinària. El primer, treballat des de la barreja de ritmes i una molt acurada feina del trio, i el segon, més intens, més ple de ritmes simètrics i connectats amb la fusió, on va jugar amb els efectes electrònics i mostrà un so més proper al rock. Hi va haver peces del propi cordista, com les pletòriques December 26 o Francis’ Delight, concebudes gairebé com una suite, sobretot la primera. Una nit ben gaudida en companyia d’una colla de lluitadors amatents.