Marco Mezquida, piano, sintetizador i Fender-Rhodes
Jaume Llombart, baix elèctric
Carlos Falanga, bateria
Segell: Underpool
Totes les composicions de Carlos Falanga, llevat del Gran Coral (Stravinsky)
Mesclat per Jordi Matas
Produit per Carlos Falanga i Jordi Matas
Publicat: Març 2015
Estem de sort. Darrerament podem comptar uns quants bateristes, tots molt propers geogràficament, amb ambicions compositives. La florida musical generalitzada afecta també, i molt, el món Jazz, i que l'interès per omplir partitures arribi al recó més pregon de la secció rítmica, sempre és d'agrair. El punt de vista d'un percussionista és vital per a entendre l'entorn musical en el que ens movem. No n'he tingut mai cap dubte.
El debut discogràfic del bateria argentí Carlos Falanga, resident a Barcelona des de fa més d'una dècada, porta la idea col·lectiva (coral) fins als límits de la delicadesa. Amb uns bon ajudants de cuina, i un xef anomenat Jordi Matas, el treball discogràfic Gran Coral entra dins d'aquella categoria que el Jazz-Fusió va saber identificar tan bé: l'alquímia entre elèctric i acústic. Tanmateix no hem de creure que aquest disc treballi amb els paràmetres de la Fusió. Aniríem errats. De fet hi està força allunyat, almenys anímicament. Treballa les històries pròpies, les d'un Carlos Falanga atrapat en el laberint que tot compositor desitjaria: una idea clara, llaurada des d'un bon bagatge anterior. Ja sé per on vas! podríem pensar si la inspiració li vingués només de Stravinsky, però no és així. El Gran Coral de l'Histoire du Soldat és només una porta d'entrada (situada en un significatiu segon tall del CD), i no és cap cotilla. És una porta que no desemboca en quatre parets, i més aviat ens fa sortir a un pati exterior, tot sembrat d'objectes, on un infant hi acaba de passar l'estona entre joguines. Pel que es veu en sortir-hi, ens hem de preparar perquè les joguines són de molts colors i, el fender-rhodes, el sintetitzador (Marco Mezquida i la delicadesa) i la guitarra elèctrica ens ajudaran molt a entendre tot plegat. Mentrestant, tot escoltant el disc, un quadre impressionista es dibuixa en el nostre imaginari.
No estem davant d’una lliçó intervencionista i un conjunt de solos obligats, sinó que tot el treball es manté integrat, i s'aporten novetats amb insistència i discreció. D’una banda, queda clara la voluntat d’introduir la dansa. Un valset retardat en la potent Blonde; unes lleugeres ínfules llatines a 59; sensació d’americana barrejada amb ragtime a Lombardo; o la simple olor de blues que es desprèn a Sinus. La general sensació de que tot està excessivament ben posat es va diluint en agafar cossos rítmics diversos. El disc es va endurint. Mentre passa, i va creixent el cos de les peces, Azul representa un canvi d’humor. Els contes infantils es transformen en històries carregades de realitat amb ambients de rock i blues, mentre destaquen encara més els duos de guitarra i fender-rhodes, amb fons de sintetitzador, i Carlos Falanga hi posa el seu toc integrat, com si d’un altre instrument harmònic es tractés.
Destaquen tres peces: Memory of the water, per la seva tensió ambiental nòrdica, i vocació de banda sonora; Tanino per ser una balada dins d’un disc gairebé baladístic; i la molt delicada Grown garden, que tanca el disc per a dir que, malgrat l’aventura, una tornada a port és un fi per sí mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada