bateria i pocket piano
Jordi Mestres
baix elèctric, guitarra acústica, contrabaix i efectes
Guillem Callejón
guitarra elèctrica i acústica, pedal steel i efectes
A poques setmanes d’acabar l’any
ha arribat el tercer disc dels Àrid, un trio captivat pels sons nets i el pop independent. Després d’haver
cuinat el magistral repertori de Thelonious
Monk (Cookin’ Monk, 2013), i haver
nascut oficialment amb el seu segon disc (Àrid,
2014), presenten aquest Town and country que sembla haver-los situat davant la dimensió que estaven cercant. Es tracta
d’un recull de deu composicions confegides des de la calma, amb sonoritats
nòrdiques empeltades de blues, que
recorden el colorisme de Bill Frisell,
o el country-folk de John Fahey. És per aquest darrer, destacat
innovador de la guitarra acústica, que el disc em transporta al film Zabriskie Point, l’obra mestra que Antonioni va rodar a l’àrid desert de Mojave, i que va reunir una banda sonora
mítica. Algunes sonoritats del rock
simfònic, junt amb certes textures i ambientacions, combreguen perfectament amb
la sensibilitat del treball que tenim al davant.
Però, passejades sensorials i evocacions
oníriques a banda, el disc aporta un sentiment final de cordialitat, d’encaix
vital i d’equilibri. Town and country, la peça que dóna nom
al disc i que es justifica pel model de guitarra Gibson homònim, obre el disc i ens posa en l’òrbita ràpidament. La cançó, que
és de Guillem Callejón, evoca melodies líquides i de caient fàcil. El
guitarrista firma tres peces més que respecten aquesta aquositat, ben patent
per exemple a Copenhagen. L’altre proveïdor del disc és el baixista Jordi
Mestres, que col·labora amb cinc cançons molt connectades al pop experimental, entre les que destaca
amb llum pròpia, Crit, una evolució
creixent que emociona des del duo de pedal
steel i guitarra acústica. La peça restant, “Tornada”, correspon al Ricard
Parera i sembla contemporitzar amb les dues altres tendències.
Sobresurt amb llum pròpia la pulsació
de Guillem Callejón, en tots els cordatges que se li posen al davant, però
també són destacables l’equilibri que dóna Jordi Mestres a la guitarra
acústica, amb el toc de folk
necessari, i els efectes que introdueixen tots tres, inclòs el pocket piano de Ricard Parera.
Estem davant d’una gravació que
es deixa estimar. La nitidesa en el tracte dels ginys electrònics, i la cura general
que s’ha tingut amb el so, el fan indispensable per a orelles sensibles. No cal
dir que el disc defuig tota virulència. Abrandats i addictes al swing, absteniu-vos.
1. Town and Country (Callejón), 2. Sa Cava (Mestres), 3.
Velcoro (Callejón), 4. Firmland, 5. Crit, 6. 1964 (Mestres), 7. Copenhagen
(Callejón), 8. Tornada (Parera), 9. Time off (1955) (Callejón), 10. Terrós
(Mestres)
Disseny i portada: Joan Celorio
Gravat el 12 i 13 de setembre de 2015 a Cal Pau Recordings
Segell: Bones Festes International Local Label
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada