Publicat a El 3 de Vuit
Marco Mezquida, piano
David Mengual, contrabaix
Gonzalo Del Val, bateria
IL.LUSIONISME MUSICAL
És just el que esperes. Acompassadament, sense esforç, tot va passant... i, de sobte, ets dins la música. Tan senzill i tan màgic és aquest trio de Gonzalo Del Val. Un grup que tres anys enrere presentava Three Generations i que ha tornat a Vilafranca, amb el seu segon disc en projecte. Tres músics de tres generacions que, si no s’haguessin trobat, algú els hauria d’haver forçat a fer-ho.
L'Auditori de Vinseum els obria les portes en un dels concerts estrella de la primavera del Jazz Club. L’objectiu era estrenar algunes peces del nou treball, i després deixar-se anar en funció del resultat. I el resultat va ser poc menys que immillorable, amb una connexió immediata amb l’audiència. La il·lusió musical que ens tenia captivats, no era casual. La participació de Marco Mezquida al piano i de David Mengual al contrabaix, no és un assumpte secundari en aquest grup. Com els mateixos components comentaven, no són els 6 anys de vida del trio, una durada força inusual en el món del Jazz, sinó el nivell quasi neuronal que els agermana davant la música. Com a prova d’aquesta cohesió, la primera peça del concert. Una composició recent de Marco Mezquida que el mateix pianista havia posat davant dels seus companys aquella mateixa tarda. Una balada exquisida, en rigorosa estrena, que van quadrar amb molta categoria. Des de la primera nota, la sala va respirar una tensa i admirada escolta. La compenetració quasi sobrenatural dels tres intèrprets els permet transitar, amb una dolçor extrema, des del pianíssim més silenciós fins a la intensitat provocadora. Una intensitat que allibera tensions però que es viu sense esquinçaments ni violències. Una facultat col·lectiva que només la trobem en els millors.
Els quasi 90 minuts de concert es van viure bressolats en un vaivé entre els standards del cançoner i els arranjaments de Gonzalo Del Val. Una dansa plaent i atractiva que va passar per Gershwin, Monk o Jobim, intercalats amb peces ultra-emocionals com Balada para un amigo, en homenatge al pianista navarrès Mauro Urriza, desaparegut l’estiu passat, o Malena, un tango ja present en el disc Three Generations.
Musicalment, el que aquest grup proposa és una improvisació allunyada (però deutora) del bop, amb un ull posat en la tímbrica clàssica i l’altre, mirant de ben a prop els colors del pop-folk llatí i mediterrani. Un segell gens insòlit que, en aquestes mans, produeix un resultat únic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada