6 novembre 2024
SALA PARAL·LEL 62
56è Festival de Jazz de Barcelona
MARIA SCHNEIDER & CLASIJAZZ BIG BAND
Direcció: Maria Schneider
Acordió: Philippe Thuriot
Trompetes: Joan Mar Sauqué, Bruno Calvo, Pep Garau, José Carlos "Pepelu" Rodríguez
Trombons: Rita Payés, Tomeu Garcías, Miguel Moisés, Pedro Pastor
Saxos i vents: Irene Reig, Enrique Oliver, Tete Leal, Pedro Cortejosa, Francisco Blanco "Latino"
Piano: Dahoud Salim
Guitarra: Jaume Llombart
Contrabaix: Bori Albero
Bateria: Andreu Pitarch
Ja no és que Maria Schneider sigui una compositora més que inquieta, amb una idea comunicativa única. Ni que la seva figura artística sàpiga connectar tan bé amb el que vol descriure. Ni tampoc que sigui, música a banda, una gran aficionada a la contemplació d’aus...
El que més va commoure en aquest concert al davant de la Clasijazz Big Band fou la capacitat de posar-hi el seu segell, de fer visible el seu món per mitjà d’un grup de músics, en principi, poc coneguts per la directora.
La Big Band, que forma part del miracle Clasijazz, que ve d’Almería de la mà d’un melòman anomenat Pablo Mazuecos -present a la sala i dirigint-se al públic amb paraules plenes d’emoció-, és una formació amb músics de procedència diversa (molts dels Països Catalans) que aquell vespre a la Sala Paral·lel 62 es va convertir en un instrument valuosíssim a les mans de la directora de Minnesota. Una Big Band amb molta personalitat que en cap moment va deixar de ser Schneider. La capacitat de fer sonar les seves composicions tal com ella les ha pensat, acompanyada de l'obstinació dels músics per a deixar-hi el seu pòsit, la seva empremta, van ser gloriosos.
 |
Irene Reig |
 |
Enrique Oliver |
Creixents mil·limètrics a dojo, finals de cotó-fluix quan menys te’ls esperes, tuttis potents amb instrument solista per davant. Tot, marca de la casa.
 |
Maria Schneider |
Anècdota trista però molt emocionant fou el record que va tenir el saxofonista Francisco Blanco “Latino” amb la catàstrofe de la DANA que ha patit l’Horta Sud, a València, molt recent en el dia d’aquest concert. Fundador del col·lectiu Sedajazz, de la població de Sedaví, el saxofonista adreçà unes molt sentides paraules que van portar a un minut de silenci impressionant, seguit d’una ovació de gala amb tota la sala dempeus.
 |
Francisco Blanco "Latino" |
A banda, el concert també va comptar per al Retrat d’Artista que el Festival ha encarregat enguany a la trombonista i cantant Rita Payés, que forma part de la Clasijazz Big Band. Payés va participar, tant des del trombó com des de la veu, en un final discret però significatiu.
 |
Rita Payés |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada