PASSES DE GEGANT

CAMIL ARCARAZO - VÍCTOR CARRASCOSA QUINTET

Auditori del Conservatori del Liceu

56è Festival de Jazz de Barcelona

5 novembre de 2024

Víctor Carrascosa, trompeta i fliscorn

Camil Arcarazo, guitarra

Diego Hervalejo, piano

Masa Kamaguchi, contrabaix

Andreu Pitarch, bateria

                                                                                                               Fotografies ©Imma Casanellas

Camil Arcarazo i Víctor Carrascosa amb Masa Kamaguchi

Poques coses emocionen tant com el talent jove fent passes de gegant. Quan comença un viatge o, com en aquest cas, quan el viatge continua i s'atura a ports importants com el Festival de Jazz de Barcelona. En aquest concert, Arcarazo i Carrascosa van despertar molt més que curiositat. No val a badar. Nosaltres hi èrem i res no va ser només curiós, sinó sòlid, amb discurs bàsicament mainstream, però dels que fan parar l'orella.

Camil Arcarazo-Víctor Carrascosa Quintet

Els dos amics es van envoltar d'un trio que, pel que sembla, no tindrà continuïtat, si més no en els propers temps. Una llàstima que només hagi estat una reunió per a la ocasió, però quina reunió!

Diego Hervalejo

A les tecles hi trobem un dels pianistes que porta temps traient el cap a l'escena amb una brillantor constant, fins i tot configurant el seu propi trio. Es tracta del mallorquí Diego Hervalejo, fi estilista amb un discurs dels que arriben bé al pati de butaques.

Els dos protagonistes amb Andreu Pitarch i Masa Kamaguchi

La part central, i el cos, van anar càrrec d'un tot-terreny com Masatoshi Kamaguchi. Enèrgic i sorpresiu, a voltes solitari, però sempre amatent, el cordista japonès afincat a Catalunya no mostra mai res que no sigui eloqüència. Navega per mars embravits, però en el fons és un matalàs immens per a tripulants valents.

Camil Arcarazo i Víctor Carrascosa

Per tancar el triangle hi tenim un altre fi estilista que sempre enforteix el discurs general, un dels percussionistes capaços d'abraçar una gamma amplíssima d'extrems. De la tramuntana més sorollosa al llebeig més càlid, l'Andreu Pitarch, ara que parlem de soroll, ha pujat al podi sense fer-ne gaire. Només tocant bé.

Víctor Carrascosa

Excel·lències del trio a banda, el grup es va fer notar per tenir so propi, cosa gens fàcil de trobar pels escenaris. La sonoritat dels duos de guitarra i trompeta (o fliscorn), simultanejant sovint notes i partitura, no va passar desapercebuda. Al contrari, va semblar un autèntic senyal d'identitat.

Camil Arcarazo

A més del bonic duo de guitarra i fliscorn amb la versió de Body and Soul, i d'una peça del cantautor Micah P. Hinson i una altra del saxofonista/flautista Joe Farrell, el repertori va girar de forma un xic eclètica, i es va completar amb dues peces del propi Camil Arcarazo, i una altra de l'Alfons Carrascosa, històric compositor i saxofonista, i pare del bufador que ens ha ocupat a la crònica d'avui.