divendres, 19 de gener del 2018

EN ESTAT SÒLID

Elisabet Raspall i Benet Palet, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 13-gener-2018
Elisabet Raspall i Benet Palet, Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 13-gener-2018

ELISABET RASPALL & BENET PALET DUET
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 13-gener-2018


Elisabet Raspall, piano
Benet Palet, trompeta i flauta travessera en Sol


Els qui hem pogut gaudir de l’Elisabet Raspall en formació de quintet, i ara la sentim en duo, ens adonem que no només som davant d’una síntesi del disc “Vital”, sinó que ens podríem trobar perfectament en el seu punt de partida. Com a la vida, dos intèrprets d’estils oposats poden arribar a complementar-se tant que acaben tocant com un de sol. Raspall & Palet són dues cares de la mateixa moneda. Formen un duo tan sòlid, respectuós i afinat que es fa difícil abstreure’s de tanta eficàcia. Mentre les cançons de la pianista vilanovina escampen la seva aroma innocent, gairebé infantil, a mig concert t’adones que has connectat amb un món sensible que fuig d’estereotips, fins i tot dels del Jazz. Ve’t aquí l’avís de la pròpia compositora: “No farem jazz, farem música...” va semblar dir mentre presentava les primeres cançons.

Hi ha qui l’escassetat de jazz (de swing, de blues, de bop...) li fa perdre referències. Però quina gràcia tindria la música en directe sense el factor sorpresa? o més ben dit, sense el factor descoberta? Un exemple ben palpable fou la segona peça de la nit, el “Blues gamarús”, que fragmenta literalment un blues i l’accelera per a trobar alternatives, amb un tempo atípic. Així fou, amb aquestes subtileses, que va transcórrer un concert basat essencialment en el disc “Vital”, “un conjunt de fotografies”, segons com el definia la pròpia autora. El repertori també va incloure peces dels 90, de les que els dos amics havien enregistrat quan es van trobar per primer cop. Dels onze discos que porta editats la pianista, el Benet Palet ha intervingut en quatre. Una antiga i prolífica amistat que es va traduir de manera extraordinària a l’escenari. Allà dalt, el trompetista d’Ullastrell oferí el seu so més atenuat, de cotó-fluix, i en un parell de cançons va agafar la flauta en Sol, instrument de timbre greu i allunyat també d’estridències. Una actuació en estat pur que el so acurat de la sala va acabar d’arrodonir, i on el capteniment respectuós del bufador va evidenciar la compenetració de la parella, que sembla tocar gairebé per intuïció.