GORKA BENÍTEZ TRIO
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-febrer-2018
Auditori Vinseum, Vilafranca del Penedès, 17-febrer-2018
Gorka Benítez, saxo tenor i flauta travessera
Dani Pérez, guitarra elèctrica i efectes
David Xirgu, bateria
La inevitable presència del dol. Admetre’l, situar-lo i explicar-lo amb serenor. Tant recent com injusta, la pèrdua de la Lídia Bosch, una de les persones que més ha fet per la música en directe i pel Jazz en els darrers anys a Vilafranca, ha commogut tothom. Just després que Xavier Fernández, espòs de la Lídia i company de junta al Jazz Club, hagués dirigit unes breus paraules per a recordar-la, en Gorka Benítez enfilava, audaç i sencer, el seu solo de presentació. Amb els companys pràcticament immòbils a l’escenari, va saber recollir tota la serenor, i la sorpresa, en la que havia quedat la sala.
La primera visita del músic basc a l'Auditori del Vinseum era una mena de repte per a ell, i va constituir una prova més del poder d'atracció de la música popular. La cançó, la melodia en definitiva, va marcar un concert ple de tics rockers administrats amb la intensitat i la força justes. Camaleònics tots tres, els solistes van transitar per territoris familiars, enaltint aquest disc “Salalagua” que no ha vist encara la llum, però que alguns ja frisem per tenir a les mans. Tan personal fou tot plegat que costava identificar ritmes, fins i tot de tan universals com el vals (encara ric amb la broma sobre l’afició dels bascos per les ranxeres), o com el calypso, gairebé imperceptible entre les notes de la peça que dóna nom al disc, una de les dues on el líder va emprar la flauta travessera.
En Dani Pérez, tan aviat Hendrix com Satriani (gràcies, Jaume), però sempre ell mateix, ens va fer venir a la memòria la sonoritat dels power trios. La força expressiva del David Xirgu va lligar un recital d’històries que el Gorka Benítez, -el caràcter per davant de tot, tal com ha de ser-, ha fabricat amb sentiment i bones dosis d’humor. Saxofonista, flautista i compositor, Gorka Benítez fa anys que treballa el trio amb guitarra i, amb el temps, ha assolit una sonoritat singular. És el resultat d’una intensa feina cromàtica, que abasta des del so abrupte i aspre del seu tenor fins les textures electròniques de la guitarra, passant pels colors que dibuixa als cuiros i plats el seu soci de l'ànima, David Xirgu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada